Any: 2014.
Durada: 100'
Direcció: Marie-Castille Mention-Schaar.
País: França.
Edat: A partir de 7 anys.
Argument: Basada en fets reals. Una professora d'institut té un grup bastant difícil. Frustrada per la seva desmotivació i falta d'ambició, desafia als seus alumnes a participar en un concurs nacional sobre què significa ser adolescent en un camp de concentració nazi.Sobre l'activitat
Durada de l'activitat: 40 minuts.
Durada aproximada de l'escena: 9 minuts.
Inici del fragment: El supervivent dels camps nazis entra a l'aula (Minut 62 aprox.).
Final del fragment: Final de la seva intervenció (Minut 71, aprox.).Explicació de l'escena
Comença la seva exposició. Explica la detenció del seu pare, després la seva i la dels seus germans i, més endavant l'arribada al camp. Ensenya als alumnes el seu número tatuat. Fa una descripció de la vida al camp, de les seleccions i dels enviaments als destins d'extermini. Els alumnes fan preguntes, "Com s'ho feia per sobreviure?"; "La religió el va ajudar?". Llegeix la "Declaració de Buchenwald" i acaba la seva exposició.
Utilitats de l'escena
Preguntes per als/les alumnes (activitat escrita) o altres temes per fer un debatLa importància del testimoni dels supervivents de violacions dels drets humans, com a forma de conscienciar les noves generacions. El protagonista d'aquest fragment de la pel.lícula, Leon Zyguel, no és un actor, sinó el protagonista real, quan era un nen, dels fets que explica. ¿Quina diferència hi ha entre l'exposició d'un tema com el de la pel.lícula per part d'algú que se n'ha informat, però que no ho ha viscut, i algú que ho va viure directament? La pel.lícula es va estrenar el 2014, i Leon Zyguel va morir el 2015. ¿És important recollir els relats dels supervivents d'atemptats contra els drets humans, per tal d'evitar que morin sense haver deixat els seus testimonis? Que sigui el testimoni d'un supervivent dels camps nazis, ¿creus que pot incentivar també l'interès per escoltar testimonis de supervivents d'altres genocidis, persecucions o altres violacions dels drets humans, d'altres països i conflictes? Amnistia Internacional té un programa dedicat a treure del seu país defensors dels drets humans amenaçats de mort, i acollir-los en un país segur. Durant aquestes acollides, aquestes persones es dediquen a donar testimoni, també a les escoles, de la situació al seu país (a Espanya és habitual l'arribada de defensors dels drets humans de països llatinoamericans). ¿Consideres necessària aquesta feina d'Amnistia Internacional? ¿Has escoltat alguna vegada el testimoni d'alguna d'aquestes persones? En cas que no, ¿T'agradaria tenir l'oportunitat de poder-ne escoltar alguna?