Any: 2015.
Durada: 96'.
Direcció: Daniela Féjerman.
País: Espanya.
Edat: A partir de 12 anys.
Argument: Inspirada en fets reals, en l'experiència personal de la directora. Una parella viatja a un país indeterminat d'Europa de l'Est amb la finalitat d'adoptar un nen, però l'operació es complica perquè van sorgint dificultats. Els nens i nenes que els ofereixen tenen greus malalties, i ells no tenien aquesta idea. A més, es veuen immersos en un ambient hostil, amb les dificultats de comunicació a causa de l'idioma, la demora de les gestions, les comissions dels intermediaris, la corrupció d'altres mediadors que van apareixent... El que va començar sent un somni es converteix en un malson.

Sobre l'activitat

Durada de l'activitat: 30 minuts.
Durada aproximada de l'escena: 6 minuts.
Inici del fragment: La parella puja les escales i la dona que els acompanya els presenta un col.laborador d'ella. (minut 10 aprox.)
Final del fragment: Tanquen la porta del cotxe després de sortir de l'orfenat (minut 16 aprox.)

Explicació de l'escena

La parella arriba a l'edifici en el qual es fan els tràmits de les adopcions. Entren a un despatx i els van descrivint els possibles nens o nenes que poden adoptar, tots amb importants malalties. Van a l'orfenat per veure un dels nens i quan surten dubten sobre si tirar endavant el procés d'adopció.

Utilitats de l'escena

Fer un debat sobre els primers anys de la infantesa.

Reflexionar sobre l'actitud dels pares.

Preguntes per als/les alumnes (activitat escrita) o altres temes per fer un debat

La interlocutora de l'organisme encarregat de les adopcions és una mala persona, pel fet d'intentar que la parella adopti un nen malalt o amb discapacitats?

En un procés d'adopció, de manera general què és el més importants, ¿els interessos del nen o nena que té necessitat de ser adoptat o les necessitats o desitjos dels pares adoptius que volen adoptar una criatura?

¿Per què la majoria de persones que volen adoptar volen criatures si pot ser de mesos, o d'un o dos anys? ¿Per què com més grans són els nens o nenes és molt més difícil que siguin adoptats?

¿Són una bona opció, les adopcions internacionals? ¿Seria millor intentar que aquestes criatures poguessin ser adoptades per famílies dels seus propis països? Si hi hagués la voluntat de fer-ho així, seria factible sempre? Si faltessin recursos, la solidaritat internacional també s'hauria de demostrar en aquest àmbit?

Una altra forma d'ajudar infants en situació de vulnerabilitat familiar són les famílies d'acollida, que ofereixen una llar a l'infant durant el temps que sigui necessari. Què en penses, d'aquesta alternativa?

Els tràmits d'adopcions en segons quins països són més fàcils i en d'altres menys. Està bé que es vigili molt a l'hora d'autoritzar que una persona que vol adoptar ho pugui fer?

Es podria evitar, que en els processos d'adopcions definitives o d'acollides familiars temporals no hi hagués mai cap fracàs? ¿Seria possible o amb tantes variables com hi ha en aquests processos és un risc que s'ha de mirar de minimitzar però que no es pot garantir que es presenti?