Any: 2017.
Durada: 105'.
Direcció: Richard Eyre.
País: Regne Unit.
Edat: A partir de 13 anys.
Argument: Basada en la novel.la "La Llei del Menor", de Ian McEwan. Fiona Maye és una jutgessa de Londres que es caracteritza per la gran dedicació a la seva feina i per ser molt resolutiva. Després d'una sentència controvertida en el cas d'uns siamesos, se li presenta el cas d'Adam Henry, un adolescent de 17 anys que pateix leucèmia, fill d'un matrimoni de Testimonis de Jehovà. Els pares s'oposen, a causa de les seves creences, al fet que se li efectuï una transfusió de sang, malgrat que li podria salvar la vida. L'altre fil argumental és, d'una banda, la vida matrimonial de la jutgessa, malparada a causa del seu treball absorbent, i d'altra banda la relació que la jutgessa va establint amb el noi que ha de ser sotmès a la transfusió.

Sobre l'activitat

Durada de l'activitat: 50 minuts.
Durada aproximada de l'escena: 24 minuts.
Inici del fragment: Entra la jutgessa a la sala (minut 26 aprox.)
Final del fragment: Final de la sentència autoritzant la transfusió (minut 50 aprox.)

Explicació de l'escena

Entra la jutgessa a la sala, van intervenint el representant legal de l'hospital, el metge responsable, la defensa del noi i els pares. Pausa del judici. Represa. Intervé el pare, el representant de l'hospital, la defensora familiar... La jutgessa diu que ajorna la sessió i va a veure el noi. Visita a l'hospital. Retorn a la sala i veredicte autoritzant la transfusió.

Utilitats de l'escena

Debat sobre els eventuals límits dels pares com a representants legals dels fills en relació amb actuacions que afecten els drets fonamentals dels fills menors d'edat.

Debat sobre els eventuals conflictes en una societat integrada per col.lectius amb diferents creences, diferents concepcions dels drets i diferents opinions sobre la ciència.

Preguntes per als/les alumnes (activitat escrita) o altres temes per fer un debat

"Me siento obligada por la ley del menor, y el claro mandamiento de sus líneas introductorias, a que la salud del menor debe ser la principal preocupación del tribunal". Et sembla encertat el veredicte final de la jutgessa?

Té sentit l'argumentació de la defensora del noi quan diu "Rechazar un tratamiento es un derecho básico de los pacientes reconocido por el derecho anglosajón"? Argumenta la resposta.

"Bueno, ¿y puede darme su correo? ¿Volverá?" Creus que això que li diu el noi a la jutgessa és un indici que de fet no vol morir? Quines altres paraules o actituds del noi podrien ser indicis de la voluntat de viure?

En general hi ha un consens sobre quines intervencions són més efectives per combatre una malaltia. Quan algú a causa de les seves creences rebutja aquestes intervencions consensuades, i alhora en reclama unes altres, creus que el sistema sanitari les hi ha de facilitar?