Any: 2005
Durada: 127'
Direcció: Jean-Marc Vallée.
País: Canadà.
Edat: A partir de 13 anys.
Argument: La família de Zac és una família normal, catòlica i conservadora, amb una mare que estima els fills i un pare que n'està orgullós. Quan Zac arriba a l'adolescència, descobreix que és diferent dels altres, però per tal de no perdre l'acceptació del seu pare procura reprimir les seves tendències homosexuals.
Informació complementària: Amb les preguntes del fragment també es podria tractar la pel.lícula sencera.

Sobre l'activitat

Durada de l'activitat: 45 minuts.
Durada aproximada de l'escena: 7 minuts.
Inici del fragment: El pare surt de casa mentre neva i veu com els dos nois surten del cotxe (minut 64 aprox.)
Final del fragment: A dins del cotxe, el pare diu: "En devolverme la pasta no va a fallar. ¿Y tú qué quieres?" (minut 71 aprox.)

Explicació de l'escena

El pare surt de casa i veu els dos nois. A dins de casa, el pare esbronca el fill. Conversa del pare i la mare al lavabo. A l'habitació dels pares, el fill diu que no parlarà amb ningú. El pare i el fill al cotxe. Sessió amb el psicòleg. Una altra vegada el pare i el fill al cotxe.

Utilitats de l'escena

Fer un debat sobre l'actitud davant les diversitats sexuals i els eventuals  indicis d'homofòbia en la pròpia societat, en el propi entorn educatiu i en la pròpia família.

Fer un debat sobre el respecte a la diversitat sexual en l'àmbit mundial: com són tractades les persones homosexuals en diferents països, els graus d'homofòbia existents, els riscos inherents pel fet de ser homosexual (o altres formes de diversitat sexual), etc.

Preguntes per als/les alumnes (activitat escrita) o altres temes per fer un debat

Comenta això que diu el pare:

"Su problema, mira, está aquí, en su cabeza. Cuando no eres normal te ponen en tratamiento. Los que son como él no nacieron así, se volvieron así, debemos asegurarnos de que nuestro chaval no se convierta en eso. La naturaleza nunca se equivoca, con ella no hay medias tintas, o eres niño o eres niña, y ya está. Le pagaré un psicólogo, si es necesario. Nuestro chaval es un hombre. Yo no he engendrado a un sarasa, si tiene ideas raras se las sacamos y punto."

Comenta aquestes frases de la mare

"Estas cosas ocurren en cualquier familia, nadie tiene la culpa."

"Contigo no hay quien hable."

Comenta aquestes frases del fill:

"No pienso hablar con nadie, os lo advierto. No tengo ningún problema, ¿está claro?"

"¿Tengo pinta de marica? ¿Hablo arrastrando las eses? ¿Ando con un plumero metido en el culo?"

"Estamos perdiendo el tiempo, no soy maricón", "Prefiero morirme antes que serlo."

"Dice que lo hice en tu coche a propósito para que me pillaras, para que descubrieras que soy marica, para que lo aceptes tú, y aceptarlo yo."

Amb quina cara diu el fill l'última frase? Com reacciona el pare?

Per què el pare i la mare tenen actituds tan diferents?

Per què el fill té l'actitud negacionista que té? (al final de la pel.licula, basada en una història real, es diu que el fill va acabant reconeixent la seva homosexualitat i que va viure obertament com a tal).

Per què hi ha famílies en les quals costa tant acceptar l'homosexualitat (o altres formes de diversitat sexual) d'alguns dels seus membres?

Comenta aquestes altres frases del pare:

"Mariconcete de mierda."

"No lo entiendo, con todo lo que hemos hecho por él. No es normal que nos pase algo así a nosotros."

"Todos los vecinos se enterarán."

"No vuelvas a contárselo a nadie. ¿Está claro? ¡Resolveremos nuestros problemas entre nosotros!"

.