Especials
(Hors normes)
Fitxa en format PDF: de momento no disponible.

Any: 2019
Durada: 108'
Direcció: Olivier Nakache, Eric Toledano.
País: França.
Edat: A partir de 7 anys.
Argument: Inspirada en la història real de Stephane Benhamou i Daoud Tatou. Bruno i Malik són amics, un es dedica a acollir adolescents autistes rebutjats per altres institucions, i l'altre a programes de reinserció laboral per a joves, als quals prepara perquè siguin cuidadors. Treballant conjuntament, Bruno i Malik creen una associació excepcional, per tal de donar oportunitats a persones de dos col·lectius diferents que, d'una altra manera, quedarien marginades.

Suggeriments didàctics

Altres articles de la Declaració que es poden treballar: 2, 22, 23, 26.
Temes: Integració de persones en situació de marginalitat social, protecció de les persones amb discapacitats, dret al treball, solidaritat.
Elements de debat per a iniciar un cinefòrum:

Què sabem de l'autisme? Quin tipus de trastorn és? Quins són els seus símptomes? Totes les persones diagnosticades amb autisme són semblants, o hi ha grans diferències entre elles?

Les dues persones de la IGAS (Inspecció General d'Assumptes Socials, a França) es fan antipàtiques. En una societat complexa, són també necessàries persones que facin aquesta funció de supervisió? És fàcil establir el límit, entre la "il·legalitat necessària" en alguns casos de flagrant desemparament, i la il·legalitat no tolerable?

Per què les persones amb autisme són més fàcilment víctimes d'assetjament escolar?

Altres reflexions que es poden tenir en compte:

L'autisme (o Trastorn de l'Espectre Autista, TEA), és una malaltia o una característica? En funció de com es consideri, variarà també la manera d'entendre i de tractar aquestes persones?

En relació amb quins altres casos de "persones diferents" es poden plantejar també les preguntes del punt anterior?

L'article 1 de la Declaració Universal diu que "tots naixem lliures i iguals en dignitat i drets". Que siguem iguals en dignitat i drets vol dir que hem de ser tractats sempre de manera igual? O a vegades, precisament a causa de determinades diferències (físiques o psíquiques), hem de ser tractats de manera diferent, per a així poder desenvolupar una vida el més semblant possible a la vida de les altres persones?

En relació amb quins col·lectius i en quines circumstàncies es planteja la discriminació positiva? Hi ha unanimitat quant a la seva necessitat?

Què significa el terme "discapacitat"? Quines altres paraules s'utilitzaven abans per a referir-se a les persones que ara es defineixen com a discapacitades?

Últimament, hi ha qui reivindica l'expressió "persones amb diversitat funcional", és més encertada? Tots aquests canvis de noms, influeixen en la forma com es tracta a les persones incloses en aquests col·lectius, o són mers canvis de noms, segons les modes?

Els directors de la pel·lícula van explicar que van trigar anys a dur-la a terme, a partir del primer moment en què van pensar en el projecte. Durant aquests anys, es van anar informant tant del funcionament de les dues entitats, com de les característiques de les persones amb graus d'autisme severs. Aquesta llarga preparació es detecta en veure la pel·lícula? Una pel·lícula d'aquest tipus, sense aquesta dedicació prèvia, hauria estat possible, o el resultat hauria sigut molt superficial?

En general, és necessari dedicar temps i atenció, per a poder entendre realitats complexes i que d'entrada ens són desconegudes, com les mostrades en la pel·lícula? El món accelerat actual, complica aquesta aproximació pausada i aquest coneixement més real?

El criteri social dominant és que les necessitats fonamentals de totes les persones siguin cobertes, de manera especial les de les més vulnerables. Això és sempre possible, o la disponibilitat real de recursos sovint ho impedeix? En el cas de falta de recursos, com cal establir les prioritats? Qualsevol establiment de prioritats sempre originarà queixes per part de les persones o col·lectius menys afavorits pel repartiment de recursos?

Diferents persones i comunitats, religioses i laiques, de diferents barris i condicions socials, col.laboren amb Bruno i Malik i participen en el doble projecte d'ajudar als afectats per l'autisme i als joves en situació de precarietat laboral. És fàcil que es doni aquest tipus de col·laboració, o és més aviat una excepció? Davant reptes socials com l'exposat a la pel·lícula, hauria de ser més habitual, la col·laboració segons els objectius perseguits, i no segons les afinitats ideològiques o religioses dels implicats?

De quins personatges rellevants (en els diferents camps de la ciència o de l'art), actuals o del passat, es diu que eren autistes? Com va afectar les seves vides personals la seva "peculiaritat"? Van tenir vides fàcils?

La pel·lícula és un instrument adequat de cara a conscienciar sobre les peculiaritats i necessitats del col·lectiu de persones amb autisme de diferent grau?

Quines altres pel·lícules hi ha sobre persones autistes? N'hi ha d'altres sobre casos d'autisme sever, com els de la pel·lícula, o en general les pel·lícules són sobre casos d'autisme lleu (síndrome d'Asperger)?

Cites per a comentar:

- "Durante dos años, nos sumergimos en el seno de ambas asociaciones. Las escenas de la película, incluso la de la huida de Valentin, derivan de experiencias reales. En 'Especiales', todos están representados, los jóvenes autistas, los padres y cuidadores, pero también los doctores, el personal médico, y la IGAS (Inspección General de Asuntos Sociales). No podíamos permitirnos tomar mucha distancia respecto de la realidad o quedarnos torpemente en demasiadas aproximaciones. Nuestro periodo de observación fue muy instructivo, y el guion se nutrió con las experiencias que compartimos a diario." Éric Toledano, codirector de la película. (1)
- "Para nosotros, era imposible abordar este tema sin comprenderlo por entero, sin estar en posesión de todos los aspectos complejos. Teníamos que asimilar el tema técnicamente para así dar fuelle a la ficción que queríamos crear." Olivier Nakache, codirector de la película. (1)
- "Los directores detallan que, además, querían contar con personas con TEA [trastorno de espectro autista] para mostrar la labor de inclusión social de la cinta. "Como en la película se habla de inclusión, de contar con todos e incorporarlos a nuestro mundo, quisimos contar tanto con Lesieur como con los jóvenes. La madre de Lesieur estaba preocupada por cómo reaccionaría, pero tras la experiencia, nos comentó cómo había progresado", manifiesta Toledano, que destaca cómo tomar contacto con gente con TEA le ha permitido "comprender mejor su realidad y cómo ven el mundo." (2)

--
(1) madrid.cines-verdi.com/storage/app/media/pdf/especiales.pdf (2023)
(2) www.ecartelera.com/notícies/entrevista-olivier-nakache-eric-toledà-especials-59958 (2023)

Suggeriments generals sobre aquest article de la Declaració:
(apartat "La Declaració Universal dels Drets Humans, suggeriments didàctics")
Article 1, Igualtat de tots els éssers humans

Pel.lícules sobre discapacitats i malalties mentals