Bury My Heart at Wounded Knee
Enterreu el meu cor a Wounded Knee
Fitxa en format PDF: de moment no disponible.

Any: 2007
Durada: 133'
Direcció: Yves Simoneau.
País: Canadà.
Edat: A partir de 14 anys.
Argument: Basada en el llibre de títol homònim de Dee Brown. Comença amb la victòria dels Sioux sobre el general Custer a Little Big Horn (1876), i finalitza amb la massacre d'homes, dones i nens indis pel 7è de Cavalleria a Wounded Knee (1890). El relat mostra com la política de Washington en relació amb els indis només contempla, en el millor dels casos, la seva assimilació, i l'ocupació progressiva dels seus territoris pels colons blancs. La història s'explica des de la perspectiva de tres protagonistes: Charles Eastman, un indi educat pels blancs, un exemple d'integració; Toro Assegut, el cap Lakota (una tribu sioux) que es nega a sotmetre's a l'autoritat dels representants del govern dels Estats Units, que violen reiteradament els acords que van signant amb les tribus índies; i el senador Henry Dawes, que al seu torn intenta compaginar els projectes expansius del Govern amb les llibertats i els drets, cada vegada més minvats, dels indis.
Observacions: Quan s'elabora aquesta fitxa (2023), la pel.lícula està disponible a HBO.

Suggeriments didàctics

Articles de la Declaració que es poden treballar: 1, 2, 3, 6, 7, 8, 9, 13, 17, 18, 19, 22, 25, 26, 27, 30.
Temes: Xenofòbia, drets de les minories, confrontació cultural, execucions sumàries, colonialisme, genocidis, espoli territorial, dret a la propietat de la terra, dret a una vida digna (a l'alimentació, a la salut, a la cultura), corrupció, postveritat, atemptats contra el medi ambient.
Elements de debat per a iniciar un cinefòrum:

En un moment de la pel.lícula, Charles li diu a Elaine que són allí "per ser testimonis" del que passi. Per què qui controla el poder sempre intenta ocultar els crims o abusos que comet o afavoreix? Per què és tan important, llavors i sempre, l'existència de testimonis quan es cometen abusos?

¿Com s'explica que en les intencions de vot dels estatunidencs les preferències per ser president del país siguin aquestes, per aquest ordre?: home blanc, home negre, dona blanca, dona negra, seguit de jueus i de llatins i, en últim lloc, els natius.

El general Sherman diu al cabdill Toro Assegut que el dret històric de la seva tribu a les terres és relatiu, ja que ells abans també n'havien expulsat les tribus índies que hi vivien prèviament; que la història sempre és així i que, per tant, ara, els blancs, més forts, fan el mateix. Es pot rebatre aquest argument? En cas contrari, s'ha d'acceptar que la història de la humanitat serà sempre com diu el general Sherman?

Altres reflexions que es poden tenir en compte:

L'assetjament sistemàtic, la reclusió en reserves, l'incompliment de pactes i les massacres d'indis del segle XIX són coses que ja no haurien de ser tema de debat, a causa del temps transcorregut? O té sentit parlar-ne, perquè (a banda d'eventuals obligacions reparadores), és un exemple que pot servir de referent en relació amb abusos de col.lectius oprimits en l'actualitat a diferents països?

Quin paper juga l'alcohol, en el procés d'aculturació i sotmetiment dels indis confinats en reserves?

Per què hi ha indis que fan de policies amb els blancs i, com a tals, s'enfronten a la seva pròpia gent?

La colonització i expropiació dels territoris indis es fa a partir d'unes idees determinades sobre què és el progrés, i d'un supremacisme cultural i religiós, barrejat amb l'avarícia per uns territoris que es volen explotar en benefici propi. Per què sempre es recorre a principis culturals o religiosos presumptament més elevats per justificar interessos estrictament territorials, materialistes?

Quina és l'explicació, que fos en una Europa cristiana on es van originar els grans processos colonitzadors d'Amèrica, Àfrica, Oceania i bona part d'Àsia? Va suposar alguna diferència, pel que fa al tipus de colonització en cada cas, que els països colonitzadors fossin protestants o catòlics? Quin paper van jugar les característiques del protestantisme a l'hora de justificar el colonialisme erradicador de la població indígena al territori dels actuals Estats Units?

La pel.lícula no cau en el maniqueisme de presentar tots els indis bons i tots els blancs dolents (o al revés), sinó que exposa les contradiccions de Toro Assegut, els enfrontaments entre els indis de diferents tribus, o entre els membres d'una mateixa tribu (també surten els indis que es posen al servei dels blancs fent la funció de policies). I per la banda dels blancs presenta des de les figures més expeditives, les del president del país o el general Sherman, fins al contradictori i impotent senador, o la mestra. Aquesta complexitat fa millor la pel.lícula, i més útil de cara a entendre els fets històrics?

Les lluites entre les diferents tribus índies abans i durant la colonització, pot relativitzar d'alguna manera la lluita posterior dels colons blancs (recolzats per l'exèrcit), contra els indis?

¿Com s'explica que el país que s'ha presentat sempre com un ferm defensor de la democràcia, dels drets humans i del respecte a les lleis, llavors anés violant sistemàticament els acords que establia amb les tribus índies, i les anés arraconant en reserves cada vegada més petites, en les quals la supervivència era cada vegada més complicada? Quin paral.lelisme es pot establir, també als Estats Units, amb la història de l'esclavitud, la segregació racial dels negres i el racisme actual?

Els descendents dels indis espoliats fa més de cent anys, haurien de tenir dret a reclamar el contingut dels antics tractats que en el seu moment no es van respectar?

Darwin, amb la teoria de l'evolució, va demostrar la supervivència dels organismes més ben adaptats. Aquesta teoria té relació amb la llei del més fort del general Sherman? Els natius americans estaven més adaptats al país que els europeus invasors, però aquests estaven millor armats, tenien millor experiència militar i es van acabar imposant i expulsant els natius dels seus territoris. Què n'hauria dit Darwin?

El criteri de "la llei del més fort" del general Sherman és un reflex de la idea del "Destí manifest de la Nació", característica de la trajectòria històrica dels Estats Units? Quin és el preu, o resultat, d'aquesta autojustificació moral per a intervenir on sigui (també més enllà de les seves fronteres), quan sigui i com sigui, quan està en joc la defensa dels seus interessos?

Un dels fets que Dee Brown (l'autor del llibre en el qual es va basar la pel.lícula) destaca del conflicte entre indis i colons blancs, és que els natius sempre deien la veritat, no sospitaven que algú els pogués enganyar. Òbviament, el govern dels Estats Units els va enredar reiteradament. La confiança en la sinceritat de l'altre s’ha d’interpretar com inhabilitat política? I l’engany, en conseqüència, com una astúcia intel.ligent i lloable? Què podem esperar, d'un món regit per aquests principis?

A molts països avancen els partits d'extrema dreta. Si arriben al poder, quina pot ser la repercussió de les seves polítiques sobre els drets de les diferents minories (ètniques, racials, religioses, sexuals, etc.) existents en aquests països?

Quines altres reflexions es podrien fer, a partir d'altres aspectes de la pel.lícula que aquí no s'hagin esmentat?

Text per comentar:
"La doctrina del destí manifest (Manifest Destiny) és una frase i una idea que expressa la creença que els Estats Units d'Amèrica és una nació triada i destinada a expandir des de les costes de l'Atlàntic fins al Pacífic; forma part de l'anomenat mite de la frontera. (...) S'usa també per a justificar altres adquisicions territorials. Els partidaris d'aquesta ideologia creuen que l'expansió no només és bona, sinó també òbvia (manifesta) i correcta i obra de la Divina Providència. Aquesta ideologia podria resumir-se en la frase: 'Per l'Autoritat Divina o de Déu'." wikipedia.org (2023)

 

Pel.lícules sobre la colonització d'Amèrica