• Comentar què s'entén per "un nivell de vida adequat". A qui ha de correspondre decidir el que és un nivell de vida adequat?
• El "nivell de vida adequat" és immutable o varia segons les societats i les èpoques històriques? Pot passar que el que ara es pugui considerar "un nivell de vida adequat" sigui revisat? Aquesta revisió es podria efectuar tant a l'alça (en el cas d'una evolució material de la societat en sentit positiu) com a la baixa (en el cas de crisis econòmiques o mediambientals)?
• De quines coses, de les quals ara gaudim, podríem prescindir?
• Buscar informació a la premsa sobre situacions en les quals no es respecti aquest dret. A l'abastar situacions molt diverses, es poden repartir els temes entre petits grups de treball, investigant i realitzant al final un petit mural temàtic cada grup (habitatge, alimentació, sanitat, pensions, protecció de la maternitat i de la infància...).
• ¿Quina opinió mereix que mentre bona part de la població mundial passa fam, un dels problemes de salut més importants del món desenvolupat sigui l'obesitat i els seus habitants es gastin milers de milions en dietes i productes per a aprimar-se?
• Establir el mateix paral·lelisme a través d'altres dades: calefacció/refrigeració en els països desenvolupats enfront de les manques energètiques d'altres països, accés a la sanitat, a l'educació, etc.
• Què s'entén per "salari social"? Seria convenient introduir un salari social? Per a qui? En quines condicions?
• Redacció: Els infants del carrer. Descriure un dia de la vida d'un infant del carrer de vuit anys d'edat, que ha de buscar-se l'aliment i el refugi.

La Declaració i la pobresa

Es tractaria d'aplicar el mètode científic a la investigació del problema dels "sense sostre".
El temps dedicat a aquesta pràctica es podria organitzar en tres parts. La primera tindria una mitja hora de durada i les altres dues disposarien d'una hora lectiva cadascuna.
La primera part podria consistir en l'organització dels grups de treball. Amb la diversificació de funcions dintre del grup: algú per a documentar-se sobre quines ONGs i altres associacions treballen aquest tema, on buscar dades estadístiques, quins organismes oficials podrien proporcionar dades, quins tipus d'ajuda podrien rebre...
El professor/a, en aquesta fase, serviria de suport per a proporcionar informació sobre adreces, llocs on buscar materials...
La segona podria basar-se en l'anàlisi de les dades per a entendre la situació a fi d'identificar el problema i el marc de l'elaboració del treball.
La tercera part consistiria en plantejar diferents hipòtesis i cada grup treure'n conclusions, i confrontar-les amb els altres grups per a elaborar unes conclusions consensuades.
Es proporciona l'article 25 de la Declaració com a una possible base per a la reflexió.

Per a l'alumnat:

Parts essencials del mètode d'investigació científica:

- Conèixer els aspectes essencials del problema o la situació. Reconèixer les claus del problema.
- Comprendre el tema. Saber organitzar el conglomerat de dades per a veure realment quina és la situació.
- Llançar una hipòtesi, que en aquest cas vindria donada per intentar sintetitzar, extraient l'arrel i el fons del problema, segons les dades obtingudes.
- Comprovar la hipòtesi.
- Elaborar una teoria, que en aquest cas consistiria en arribar a unes conclusions el més objectives possibles basades en la imparcialitat, per a intentar no tenir una visió deformada de la situació a causa dels nostres prejudicis.

Textos:

L'article 25 de la Declaració i el següent text de Silvia Roman (El Mundo, 19-1-1998; fragment)

73.000 espanyols dormen al carrer o en albergs. Càritas atén la gran majoria de les persones que no tenen llar.

[..]

La majoria de les accions d'ajuda --gairebé el 90%-- als sense sostre prové de Càritas. Aquesta i altres institucions eclesials segueixen un model d'intervenció --Tornar a ser-- basat en un procés de recuperació de la dignitat de la persona i la seva inserció en la societat amb plens drets.

Aquest model proposa un Itinerari d'Inserció que abasta tres etapes. Es comença amb una primera fase basada en l'acollida i assistència. Per a això, existeixen repartits per tota Espanya 61 centres de curta estada o albergs, 47 menjadors, set centres de nit i cinc centres per a crònics, és a dir, aquells que sent majors de 45 anys han estat molts anys al carrer i es troben en una terrible situació de deterioració personal o social.

A continuació hi ha una segona fase a càrrec dels serveis de promoció. Aquí l'objectiu és que la persona recuperi la seva dignitat, autoestima i habilitats socials. Això s'assoleix quan el "sense sostre" va a un centre d'acollida temporal, a un centre de dia o a un taller ocupacional.

L'última part seria la coneguda com tercera fase o serveis d'inserció. Mitjançant centres especials, tallers formatiu-laborals, pisos tutelats i empreses d'inserció, s'intenta que, finalment la persona arribi a l'autonomia personal i econòmica: el sense sostre assoleix la plena recuperació personal i un treball.

[...]