• Buscar informació sobre països en els quals en l'actualitat no es permeti als seus ciutadans sortir lliurement a l'estranger. Per què passa això? Detallar-ho segons els diferents països, si les causes són diferents.
• A Espanya, fins a mitjans dels anys 70, les dones casades necessitaven el permís del marit per a sol·licitar el passaport. Per què en la majoria de països i cultures les dones han tingut o encara tenen menor llibertat de moviments que els homes?
• Si les persones tenen dret a sortir lliurement d'un país, també han de tenir el dret a entrar en un altre? A qualsevol? A quin en cas de conflicte? O han de quedar-se a residir en les franges internacionals, entre les fronteres?

La Declaració i els refugiats

La pràctica consisteix a realitzar una comparació entre els articles 13 i 14 de la Declaració Universal i la realitat denunciada per Amnistia Internacional.

Els/les alumnes haurien de contestar primer, de manera individual, el qüestionari que s'adjunta i després anar agrupant-se, en grups de tres o quatre, per a posar en comú els resultats i arribar a unes conclusions consensuades per tota la classe. Per a les respostes individuals es destinaran uns 5 minuts, a les dels grups uns 10 minuts, i uns 20 minuts per a arribar a un consens.

Per a l'alumnat:

"Article 13. 1. 1. Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència dins les fronteres de cada estat. 2. Tota persona té dret a sortir de qualsevol país, fins i tot del propi, i de retornar-hi."

"Article 14. 1. 1. En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil en altres països i a beneficiar-se'n. 2. Aquest dret no pot ser invocat contra una persecució veritablement originada per delictes comuns o per actes oposats als objectius i principis de les Nacions Unides."

Text:

"Tots els dies, homes i dones prenen la terrible decisió d'abandonar la seva llar, la seva comunitat o el seu país perquè tenen por, por de perdre la vida. Pocs tenen diners suficients per a escapar amb avió. La majoria surten a la carretera, a peu, en direcció a la frontera més propera.

"Fugen de la guerra, aterrits per la por a patir un atac o a veure's atrapats en el foc creuat. Fugen de la persecució, amb por de la presó, la tortura o l'execució. Els seus temors neixen del sofriment real, d'amenaces reals o de les experiències reals dels seus amics i veïns.

"Cada nou refugiat és conseqüència d'un govern que no protegeix els drets humans. Alguns governs cometen violacions de drets humans, uns altres les toleren i uns altres són incapaços d'impedir-les. Els 15 milions de refugiats són un immens dit acusador que assenyala als governs del món. Vint milions més d'éssers humans són desplaçats interns: s'han vist obligats a abandonar les seves llars, però romanen dintre les fronteres del seu país d'origen.

"Els refugiats tenen dret a rebre protecció internacional. El seu temor a la persecució, la discriminació o les violacions de drets humans ha de garantir-los un lloc segur. No obstant això, cada vegada amb major freqüència, els governs no compleixen amb la seva obligació. Els estats no escatimen esforços per a evitar que els sol·licitants d'asil accedeixin al seu territori. Guàrdies fronterers armats els impedeixen l'entrada. Les companyies aèries no els deixen pujar als seus avions. Funcionaris d'immigració hostils els neguen l'asil. Les limitacions per a obtenir un visat minven les seves opcions.

"Les nacions més riques tampoc ajuden els estats més pobres, que són els que reben a la immensa majoria de refugiats. Com resultat d'això, països que solien acollir refugiats ara els tanquen les portes. El sistema internacional de protecció de refugiats està en crisi. Cada vegada que el sistema no funciona, es posa en perill una vida.

"Els refugiats no demanen caritat. Simplement demanen que es respectin els seus drets. Els refugiats no han de ser rebutjats perquè suposin una amenaça per a l'ocupació, un problema d'allotjament o una càrrega per al sistema de benestar. Tots podem convertir-nos en refugiats algun dia. Tots tenim dret a buscar refugi."

(Respeten mis derechos; los refugiados hablan. Quadernet d'Amnistia Internacional, EDAI, Madrid, 1997)

Qüestions:

- En quins països, actualment, hi ha persones que fugen perquè senten perillar les seves vides i la seva seguretat? En quins continents estan? Es produeix aquesta situació en algun país d'Europa? I fa uns anys?
- Creus que si no se'ls acull en els altres països s'està violant la Declaració Universal dels Drets Humans? Per què?
- No obstant això, en països com el nostre, s'estan dictant normes cada vegada més restrictives a l'hora de donar l'estatut de refugiat a persones que vénen de situacions de guerra com les de Bòsnia, Rwanda o Colòmbia. Per què creus que passa això?
- Els arguments per a no acollir-los solen ser els esmentats més amunt. Enumera'ls. Se te n'ocorre algun més? Estàs d'acord amb algun d'aquests arguments?
- Respecte els refugiats de tipus econòmic, és a dir, aquells que deixen els seus llocs d'origen perquè volen viure en millors condicions de treball, sanitat, educació, etc., per a ells i les seves famílies, ¿et sembla que escapar de la misèria és diferent, en aquest sentit, d'escapar de l'opressió o de la guerra?, ¿creus que està bé restringir el dret d'asil o refugi a les qüestions polítiques?
- Investiga sobre la situació real que viuen aquestes persones. Per a això, recorre a ONGs o organismes com Amnistia Internacional, Creu Roja, CEAR, Càritas o SOS Racisme que et puguin ajudar a entendre millor aquest problema.