Què passa quan canvies el sexe als personatges d'una història coneguda?
| Temes | Democràcia, Discriminació, Igualtat de gènere |
| Nivell de dificultat | Nivell 2 |
| Edat recomanada | 7-13 anys |
| Temps estimat | 40 minuts |
| Grup | 5-15 infants |
| Tipus d'activitat | Explicació d'un conte i debat |
| Resum | Explicar un conte reformulat amb la inversió del sexe dels personatges, i a partir d'aquí s'enceta un debat sobre els estereotips de gènere. |
| Objectius |
|
| Preparació | Reescrivim una història coneguda (p. ex. novel.la, conte, pel.lícula) que no sigui més llarga de 10 minuts invertint el sexe de la majoria dels personatges; si és necessari, es poden canviar també els noms i altres detalls. Cal escollir una història amb personatges dels dos sexes que es comportin d'una manera tradicional (vegeu l'exemple del conte de La Ventafocs invertit). |
| Material |
|
Instruccions
- Demaneu als infants que seguin còmodes en un cercle. Expliqueu-los que els llegirem una història que han d'escoltar atentament per si hi troben res d'estrany. Llegiu-los la història modificada. Atureu-vos de tant en tant per demanar, "Noteu alguna cosa estranya a la història?". Un cop tot els infants han entès la inversió de papers, pot no ser necessari acabar de llegir tota la història, o pot ser que decidiu saltar directament al final.
- Parleu sobre la història amb preguntes com ara:
- Us ha agradat el conte?
- Hi heu trobat res d'estrany?
- En quin moment us heu adonat que hi havia quelcom d'estrany? Demaneu exemples.
- Feu notar que, quan una cosa ens sembla estranya, és perquè divergeix de la nostra experiència i expectatives habituals. Demaneu als infants característiques d'activitats que considerin típiques dels nois/homes i de les noies/dones en la seva vida quotidiana. Feu una llista amb els seus suggeriments en una graella com la següent:
Graella 1 - Rols de gènere estereotipats
| HOMES / NOIS | DONES / NOIES | |
| CARACTERíSTIQUES HABITUALS | Curiosos, llestos, descarats, sorollosos, aventurers, agressius, ambiciosos, porten el cabell curt. | Educades, sensibles, tranquil.les, considerades vers les altres persones, tímides, tafaneres, obedients, porten vestits, porten el cabell llarg. |
| ACTIVITATS HABITUALS | Els agraden els esports, es barallen, van a treballar, prenen la iniciativa, condueixen camions. | Es queden a casa, fan les feines de casa, ploren amb facilitat, tafanegen, els agrada la roba bonica, els fan por les bestioles. |
- Parleu de la graella:
- Compareu la graella amb la versió tradicional del conte. Els personatges tenen característiques i fan activitats habituals (p. ex. la Ventafocs es queda a casa, plora, l'exploten i li donen roba bonica, mentre que el príncep pren la iniciativa per trobar una esposa i executa un pla intel.ligent per trobar la Ventafocs)?
- Pregunteu als infants si se'ls acudeixen altres contes en què els personatges tinguin aquestes característiques típiques i activitats habituals. Feu una llista amb aquests personatges a mesura que els vagin mencionant i demaneu als infants que expliquin el perquè dels seus suggeriments.
- Aquestes característiques i activitats són les típiques per als nois/homes i noies/dones reals d'avui en dia?
- Feu una graella com la que apareix a continuació i demaneu als infants que hi apuntin les seves observacions de comportaments poc habituals, primer les del conte invertit i després les de la seva vida real.
Graella 2 - Rols de gènere no estereotipats
| HOMES / NOIS | DONES / NOIES | |
| CARACTERíSTIQUES HABITUALS | Al conte: necessita ajuda.
A la nostra experiència: |
Al conte: dirigeix, llesta.
A la nostra experiència: |
| ACTIVITATS HABITUALS | Al conte: plora, fa les feines de casa, vol unes sabates boniques, es queda a casa.
A la nostra experiència: |
Al conte: busca un marit de forma activa, n'organitza la cerca.
A la nostra experiència: |
- Parleu sobre ambdues graelles i compareu-les; pregunteu qüestions com ara:
- Coneixeu altres contes en què els personatges tinguin aquestes característiques tan poc habituals i facin activitats tan poc comunes? Feu també una llista amb aquestes idees i demaneu als infants que les expliquin.
- Coneixeu cap home o dona real que tingui trets atípics al seu gènere? Demaneu als infants que descriguin aquestes característiques i activitats atípiques i per què creuen que ho són.
- Definiu la paraula estereotip i doneu-ne exemples.
- Demaneu als infants que mirin la graella d'activitats i característiques típiques. Demaneu-los que determinin quines de les característiques i activitats són fets biològics sobre els homes i les dones i quines són creences, actituds apreses o estereotips.
- Destaqueu que els rols com guanyar-se el pa, educar els infants i fer les feines de casa són responsabilitats comunes dels homes i les dones. Així com el fet que no hi ha rols atípics, tots i totes podem fer-ho tot, només ens trobem amb què la nostra societat no ens ho ha ensenyat.
Reflexió i avaluació
- Quan els infants hagin entès el concepte d'estereotips, pregunteu qüestions com ara:
- Com es tracta l'infant que no actua com els estereotips diuen que s'han de comportar els nois i les noies?
- Per què són injustos aquests estereotips per als homes i els nois? I per a les dones i les noies?
- Per què aquests estereotips creen desigualtat entre homes i dones, nois i noies?
- Què podeu fer vosaltres per lluitar contra aquests estereotips?
- Demaneu als infants si veuen cap connexió entre els estereotips de gènere i els drets humans. Ajudeu-los a entendre que tot ésser humà té dret a ser lliure de discriminació, incloent-hi la discriminació basada en els estereotips de gènere o sexe.
- Demaneu als infants com s'han sentit durant el transcurs de l'activitat.
Suggeriments de continuïtat
- Demaneu als infants que busquin altres històries o pel.lícules en què les noies i els nois són més iguals i no tenen rols i característiques tradicionals.
- L'activitat "15. Els nois no ploren!" també tracta els estereotips de gènere i les seves conseqüències.
Propostes d'acció
- Demaneu: "Hi ha gent al nostre entorn discriminada perquè no actua
de la manera que la gent espera que els homes/nois o les dones/noies ho
facin?
- Demaneu exemples, en particular de la vida quotidiana de l'infant.
- Demaneu als infants que representin teatralment la discriminació que pateixen aquestes persones i què dirien o farien en aquestes situacions per tal d'oposar-se a la discriminació.
Consells per a la facilitació
- L'objectiu en aquesta activitat hauria de ser promoure la igualtat de gènere i engrescar els infants a qüestionar-se les assumpcions pròpies i dels altres sobre els rols de gènere.
- Femlos adonar que les expectatives sobre com els mascles i les femelles s'han de comportar poden variar de país a país, de comunitat a comunitat i inclús de família a família. Fem èmfasi en el fet que la igualtat no significa necessàriament "el mateix".
- En fer les preguntes de "Reflexió i avaluació", tenim en consideració que alguns infants pot ser que ja siguin objecte de burles o se sentin exclosos pel seu comportament de gènere fora d'allò establert com a tradicional. No permetem que el debat els provoqui incomoditat.
- No cal fer servir les paraules "gènere" o "rols de gènere" amb els més petits; tot i així, la recerca sobre el desenvolupament infantil demostra que fins i tot els infants de preescolar entenen les diferents expectatives de gènere.
Adaptacions
- Per a un grup gran: creem petits grups de quatre. Donem una còpia de la graella 1 i demanem que hi escriguin les activitats i característiques típiques dels homes i de les dones. Representants de cada grup poden presentar les seves troballes. Parlem sobre els rols tradicionals i els no tradicionals amb tot el grup. Llavors demanem als infants que, de nou en els grups petits, completin la graella amb les característiques i activitats no tradicionals per a homes i dones, tant en el conte com en la seva vida real. Acabem l'activitat amb un debat de tot el grup.
- Amb infants més grans: en lloc de contes escolliu una novel.la o una pel.lícula coneguda. Comencem la història amb la inversió de sexes i deixem que els infants la continuïn. Alguns infants més grans seran capaços d'explicar una història familiar ells sols. Així, cada petit grup podria compartir la seva història amb la resta del grup.
EXEMPLE DE CONTE INVERTIT
La Ventafocs
Vet aquí que una vegada hi havia un jove infeliç. El seu pare havia mort i la seva mare havia portat a casa un altre home, un vidu amb dos fills. Al nou padrastre no li agradava gens ni mica el noi. Totes les coses bones, les paraules amables i els privilegis especials eren per als seus propis fills: els donava roba de moda, menjars exquisits i capricis. Però per al pobre noi infeliç no hi havia res: no hi havia plats especials per menjar, sinó les sobralles; no hi havia privilegis ni tan sols descans, ja que havia de treballar durament tot el dia, anar a comprar les verdures, fer el dinar, rentar la roba i tenir tota la casa neta com una patena. Només quan arribava la nit el deixaven seure una estona tot sol al costat de les cendres de la llar de foc de la cuina.
Durant aquests llargs vespres sol, acostumava a plorar i parlar amb la gata. La gata deia, "Miau", que en realitat volia dir, "Anima't! Tu tens una cosa que cap dels teus germanastres té: bellesa".
El que deia la gata era força veritat. Inclús vestit amb parracs i la cara bruta de cendres, era un jove realment atractiu, mentre que els seus germanastres, tot i portar roba molt elegant, sempre se'ls veia maldestres i lletjos, i sempre ho serien.
Un dia, tot de roba nova, sabates i joies va començar a arribar a la casa: la reina organitzava una festa i els germanastres s'estaven preparant per anar-hi. S'estaven davant del mirall a totes hores. El noi els ajudava a vestir-se amb les seves millors robes. No s'atrevia a preguntar, "I què passa amb mi?", ja que tenia molt clara quina seria la resposta: "Tu? Estimat noiet, tu et quedes a casa a rentar els plats, a fregar bé els terres i a preparar els llits per als teus germanastres. Tornaran a casa molt cansats i amb molta son".
Després que els germanastres i el padrastre haguessin marxat al ball, el pobre noi es va eixugar les llàgrimes i va sospirar a la gata. "Oh, mixeta, sóc tan infeliç!" i la gata va murmurar, "Miau".
I just llavors un raig de llum va inundar la cuina i va aparèixer un bruixot. "No t'espantis, jovenet", va dir el bruixot. "El vent m'ha xiuxiuejat els teus sospirs: sóc conscient de les ganes que tens d'anar a la festa... i hi aniràs!".
"Però com, vestit amb aquests parracs?", va respondre el pobre noi, "el servei em farà fora". El bruixot va somriure. Amb un toc de la seva vareta màgica, el pobre noiet es va trobar portant la roba més bonica, la més formosa que mai s'havia vist al reialme.
"I ara que ja hem arreglat el tema de què portar", va dir el bruixot, "cal que et trobem un carruatge. Un cavaller de veritat mai aniria a la festa a peu! Ràpid! Porta'm una carbassa", va ordenar.
"Ara mateix", va dir el pobre noiet mentre sortia corrents.
Llavors el bruixot es va girar cap a la gata i li va dir: "Tu, porta'm set ratolins!".
El noiet va tornar ràpidament amb una bonica carabassa i la gata amb set ratolins que havia trobat al celler. "Bé!", va exclamar el bruixot. Amb un toc de la seva vareta màgica –meravella de les meravelles!– la carbassa es va convertir en una flamant carrossa i els ratolins es van convertir en sis cavalls blancs, mentre que el setè ratolí es va convertir en una cotxera, que portava un preciós vestit i un fuet. El pobre noiet no s'ho podia creure.
"Et presentaré a la cort i ja veuràs com, de seguida, la princesa, en honor de la qual s'organitza la festa, quedarà embadalida amb com n'ets de maco. Però recorda! Has de marxar de la festa a mitjanit i tornar a casa perquè és quan es trenca l'encanteri: la carrossa tornarà a ser una carbassa, els cavalls tornaran a ser ratolins i la cotxera tornarà a ser un ratolí també. I tu tornaràs a anar vestit amb parracs i duràs esclops en comptes d'aquestes sabates de ball tan esplèndides! Ho entens?".
El noiet va somriure i va dir: "Sí, ho entenc!".
Quan el noi va entrar a la sala de ball de palau, es va fer un silenci de cop. Tothom va callar a mitja frase per admirar la seva elegància, la seva bellesa i gràcia.
"Qui deu ser?", es preguntava la gent. Els dos germanastres també es demanaven qui devia ser el nouvingut, ja que mai a la vida haurien pogut imaginar que el formós noiet era en realitat el seu germanastre que parlava amb la gata!
Llavors la princesa va posar els ulls sobre el noiet atractiu. Es va dirigir cap a ell, li va fer una reverència i li va demanar per ballar. Per a gran decepció de tots els cavallers allà presents, ella va ballar amb el noiet tota la nit.
La princesa no parava de demanar-li: "Qui ets, formós jove?".
El pobre noiet, però, només li responia: "Què importa qui sigui, si no em tornareu a veure mai més?".
"Oh, però segur que et tornaré a veure, n'estic segura!", responia ella.
El pobre noiet s'ho va passar d'allò més bé a la festa, però de sobte va sentir el rellotge que marcava la primera campanada de les dotze! Va recordar el que el bruixot havia dit i, sense dir ni adéu, es va deixar anar dels braços de la princesa i va córrer escales avall. Mentre corria, una de les sabates de ball li va caure, però per res del món va pensar en aturar-se per recollir-la! Si sonava la darrera campanada de les dotze... Quin desastre! Així que va fugir i desaparèixer dins la negra nit.
La princesa, que ara estava bojament enamorada d'ell, va recollir la sabata de ball i va proclamar que es casaria amb l'home a qui li anés perfectament aquella sabata. Va dir a les seves ministres, "aneu i busqueu arreu el noi a qui anirà bé aquesta sabata. No em donaré per satisfeta fins que el trobeu!", i així les ministres van provar la sabata als peus de tots els nois.
Quan una de les ministres va arribar a la casa on vivia el noiet amb el seu padrastre i germanastres, la ministra va demanar si podia emprovar la sabata a tots els homes joves de la casa. Els dos germanastres no podien ni encabir-hi el dit gros del peu. Quan la ministra va demanar si hi havia altres nois joves a la casa, el padrastre va contestar que no. Però just en aquell moment va cridar-li l'atenció una gata que l'estirava dels pantalons en direcció a la cuina.
Allà seia el pobre noiet a la vora de les cendres. La ministra va intentar posar-li la sabata i, per sorpresa seva, li anava perfecta. "Aquest noiet horrible i brut no pot haver estat a la festa", va etzibar el padrastre. "Digueu-ho a la princesa que hauria de casar-se amb un dels meus dos fills! Que no veu que n'és de lleig el noi! Que no ho veu?"
De sobte, el padrastre va callar perquè havia aparegut el bruixot.
"Ja n'hi ha prou!", va exclamar aixecant la seva vareta màgica. En un tres i no res, el noiet va aparèixer tot ben vestit i resplendent amb la seva joventut i bellesa. El padrastre i els germanastres es van quedar amb la boca ben oberta per la sorpresa, i la ministra va dir, "Vine amb nosaltres, jove formós! La princesa t'espera per oferir-te l'anell de prometatge!". Així que el jove se'n va anar tot cofoi amb les ministres. La princesa es va casar amb el jove pocs dies després i van viure feliços i van menjar anissos.
I pel que fa a la gata, simplement va dir: "Miau!".
Font del conte: projecte "Contes de La Ventafocs" de la Universitat de Calgary (Canadà).
