Propostes monogràfiques sobre temes diversos
Les mines antipersona

Descripció
A partir d'un joc com el buscamines, descobrir els efectes devastadors de les mines de debò i els interessos que s'amaguen rere el comerç d'armes.

Àrea
Socials, Ètica, Tutoria.

Edat
ESO i Batxillerat (a partir de 12 anys).

Durada
60 minuts.

Dret relacionat
El contingut de la Declaració sobre una Cultura de Pau.
El Preàmbul de la Declaració Universal dels Drets Humans.
>> documents de les Nacions Unides en format HTML i PDF.

Objectius
Reflexionar sobre el mal ocasionat per les mines antipersona i la ingent quantitat de recursos necessaris per a desactivar els seus mortífers efectes, latents durant dècades.
Reflexionar sobre els interessos que han permès la seva utilització.

Preparació per part del professorat
--

Material o suport
Textos adjunts

Metodologia
Primera part. 15 minuts
S'escullen cinc alumnes. A cadascú se li assigna un dels cinc textos adjunts, per tal que el llegeixi i prepari allò que li suggereix, amb l'objectiu de realitzar una exposició posterior davant els seus companys i companyes.
La resta de la classe es divideix en grups de quatre per a jugar al joc del buscamines (una variant sobre el dels vaixells). Se'ls demanarà que assumeixin el rol d'un camperol que ha d'anar al camp a treballar. Guanya qui menys mines troba.
Instruccions per al joc del buscamines.
Opcional: si es disposa d'una aula d'informàtica ben dotada, es pot optar per utilitzar el joc del Buscamines inclòs habitualment en els ordinadors. Per a aquesta variant, consulta l'apartat de la web Jocs i intervencions educatives; el Buscamines.

Segona part. 25 minuts
Els/les alumnes que han preparat els textos fan la valoració del que se'ls ha assignat, durant un màxim de 5  minuts cadascú, a la resta de la classe.

Tercera part
Durant els últims minuts, s'organitza un petit debat entre tota la classe sobre els arguments i les conclusions que s'han presentat.
Es poden fer servir les següents idees per a començar el debat:

• Què et suggereix el joc del buscamines a partir del que has escoltat sobre les mines?
• Tots i totes hem jugat moltes vegades a soldats i a la guerra, i és divertit perquè cap de nosaltres es fa mal, però la guerra té conseqüències terribles per a les persones que les pateixen. Quines altres coses poden passar en una guerra?
• Les mines antipersona són un negoci per als fabricants d'armes. Què en penses, d' aquest tipus de comerç?


Avaluació
L'alumnat tenia prèviament informació sobre les dimensions del problema de les mines antipersona?
Comentar l'article Volver a caminar (Lula Gómez. El País, 7-5-2006), sobre les operacions i les pròtesis dels nens i nenes mutilats a causa de les mines.

Continuïtat o relació amb altres activitats
La ribera de l'Oka (lectura i reflexió sobre la carrera armamentística i la necessitat de la resolució pacífica dels conflictes).

Elaboració del material
Aquesta activitat forma part dels "Materiales para la educación en Derechos Humanos" (Gorka Azkarate, Lorda Errasti i Maite Mena. Ararteko, 2000).
Està adaptada parcialment pel Grup d'Educació d'Amnistia Internacional Catalunya.
Más informació sobre els materials de l'Ararteko.

Annex 1. Regles del Buscamines
El Buscamines és una variació del joc de la guerra de vaixells.
Està pensat per a dos contrincants o per a dues parelles de contrincants. Com en el joc de vaixells, cada participant dibuixa en un paper quadriculat dos quadrats de deu caselles per costat. Es numeren les cel·les horitzontals i a les verticals se'ls assignen les deu primeres lletres de l'abecedari.
Un dels quadrats es deixa en blanc (representa el "camp minat" que ha sembrat l'adversari) i l'altre s'utilitza per a sembrar les pròpies mines (les quals ha d'intentar evitar, si pot, l'altre jugador). Per exemple, cada jugador pot posar deu mines.
Els participants han d'assumir el rol d'un camperol que ha d'anar al camp a treballar. No tenen més remei que moure's pel camp minat, si volen conrear-lo i no morir-se de gana.
Es sorteja qui comença a jugar. Alternativament, han de dir les coordenades d'una de les caselles on es creu que l'altre no haurà posat cap mina.
L'oponent ha de dir "segueixes viu" si no ha trepitjat cap mina i "ha esclatat un mina" si la trepitja.
Guanya el més afortunat, qui casualment "trepitja" menys mines (és un joc d'atzar, i per tant és impossible saber on estan les mines, com en la realitat).

Annex 2. Textos
Text 1
Testimoni d'una persona mutilada

---

Manuel Orellana, de vint-i-cinc anys, era conscient del perill que corria mentre treballava en els cafetals d'El Salvador. "Sabíem que hi havia mines, però la necessitat t'obligava a treballar i a assumir riscos", recorda avui des de casa seva. Una mina li va seccionar ambdues cames el 12 de desembre de 1991. Dues setmanes després, la pau posava fi a una de les guerres més brutals de la dècada dels vuitanta. "Estats Units i la Unió Soviètica posen les armes, i nosaltres els salvadorencs, els morts", havia afirmat el jesuïta Ignacio Ellacuría, assassinat per ordre de la cúpula militar salvadorenca el novembre de 1989. Tot i que viu en una casa ocupada a l'espera de l'ordre d'expulsió i treballa en una cooperativa tèxtil amb greus problemes econòmics, Manuel pertany a una minoria privilegiada de la qual formen part aquells mutilats que han aconseguit normalitzar la seva vida sentimental i familiar. Un any després del seu accident, va conèixer a l'Edith Hèrcules, de vint-i-quatre anys, i ara tenen tres fills. Sempre utilitza les pròtesis. Tots els dies recorre una mitjana de tres quilòmetres per a arribar al seu treball. Manuel va evitar la guerra. Vivia a Artatao (Chalatenango), zona d'influència guerrillera, però mai va militar en les seves files. Tampoc va caure en mans de l'exèrcit com molts dels seus amics camperols. Va fugir a Hondures amb la seva família el gener de 1982. Hi va viure durant tres anys, depenent de l'ajuda humanitària.
El Salvador és un cas únic. Així com durant la guerra es va combatre amb una sorprenent brutalitat, una vegada signada la pau, tant els grups insurgents com l'exèrcit van participar directament en la localització dels camps de mines. A principis de 1994, dos anys després del final del conflicte, ja no es produïen noves víctimes per culpa de les mines abandonades.

(Gervasio Sánchez, periodista. El testimoni de Manuel Orellana i d'altres víctimes de les mines pot trobar-se en el llibre "Vidas minadas", editat per Intermón, Metges Sense Fronteres i Mans Unides, 1997, Madrid)

Text 2
Conseqüències per a la població civil de l'existència de mines: Efectes en l'agricultura, ajuda humanitària, etc.

---


Cada mes, a tot el món, prop de vuit-centes persones civils moren a causa de les mines antipersona i 450 són greument ferides. Perquè ens en fem una idea, només a Cambotja, considerat com el país amb més alt percentatge d'habitants mutilats, el nombre de morts se situa en unes 62.000 persones. La major part de les víctimes de les mutilacions són agricultors, i sense una cama o un braç ja no poden proveir-se d'aliments per a ells ni per a la seva família.
Es fa difícil saber on estan situades les mines ja que estan enterrades o han estat dissenyades per a passar desapercebudes sota terra. Un dels objectius d'escampar mines és impedir l'accés als terrenys útils: fonts, terres de cultiu o entorn dels poblats, convertint així la vida quotidiana dels habitants en una carnisseria. La plaga de les mines comporta importants seqüeles econòmiques. D'una banda, les despeses de l'atenció sanitària suposen un gran cost per al país. Una víctima de mina necessita grans quantitats de sang per a transfusions i requereix una intervenció quirúrgica especial que elimini els teixits morts o infectats.
El tractament mèdic, la rehabilitació i la possibilitat de col·locar una pròtesi a la qual cal adaptar-se i que no dura tota la vida incrementa notablement les despeses. D'altra banda, les mines impedeixen l'accés als recursos bàsics. L'agricultura i la mineria constitueixen la base de l'economia en la major part dels països afectats.
Terres fèrtils han de ser abandonades perquè no poden conrear-se. A l'Afganistan, on l'economia depèn de la transhumància i el pasturatge, les pèrdues de bestiar són constants. Les vies de comunicació queden tallades i l'explotació de recursos potencials, com el turisme, es veuen obstaculitzats.
Milions de persones han d'abandonar els camps, les seves cases, les seves poblacions i totes les seves pertinences. Es converteixen en refugiats o desplaçats. Les mines agreugen aquest problema perquè impedeixen la repatriació i la tornada d'aquestes persones als seus llocs d'origen. Els que decideixen tornar assumeixen un doble risc: sortejar els perills que generen els camps minats i intentar refer la seva vida en una terra devastada.

("Un enemigo que no duerme. Las minas terrestres", Susana Domingo i Eva San Martín. Fullets informatius de Mans Unides, 1997)

Text 3
Tipus de mines

---

Al món existeixen uns 300 models diferents de mines, que es poden classificar segons la seva composició, la seva finalitat (antipersona, antitanc o antihelicòpter), el seu sistema d'activació o les seves característiques. Les mines terrestres poden variar molt pel que fa a la seva grandària: des dels 10 centímetres de diàmetre i uns pocs grams d'algunes mines antipersona, fins a més de mig metre i un pes de més de deu quilos les mines antitanc.
Segons la seva composició ens trobem amb mines fabricades amb fusta, plàstic o metall i amb materials explosius tan variats com TNT, tetrilo, PETN, RDX, amatol, etc. A més, es poden dotar de metralla (que pot ser direccional) per a multiplicar els seus efectes. Dels materials amb els quals estiguin fabricades depèn que siguin detectables, amb un alt contingut en components metàl·lics, o indetectables, bàsicament de plàstic.
Els principals tipus de mines són:
--Explosives: es troben enterrades, en els arbres... i exploten al sentir la pressió d'un pes a sobre seu.
--Fragmentàries: posseeixen incrustats trossos de metralla amb la intenció d'augmentar els danys sobre la persona afectada directament per l'explosió i també sobre aquells que quedin dintre del seu radi d'acció.
--Mines saltadores: estan dissenyades perquè els seus efectes siguin més greus. Tenen un dispositiu especial que activa una càrrega de propulsió que impulsa la mina a una altura determinada, abans d'explotar. Aquesta altura pot ser la del maluc humà, o fins i tot dos o tres metres perquè els danys es localitzin al cap, de manera que la persona afectada mori a l'acte.
Altres tipus de mines: indetectables amb dispositius anti-desactivació; mines que es connecten o desconnecten quan senten les vibracions d'un vehicle acostant-se; amb activadors d'infrarojos o sistemes magnètic-acústics...

("Un enemigo que no duerme. Las minas terrestres", Susana Domingo i Eva San Martín. Fullets informatius de Mans Unides, 1997)

Text 4
Cost de la fabricació i col·locació de les mines i cost de la seva localització i destrucció

---

El preu de la fabricació d'una mina oscil·la molt, depenent del tipus de mina que sigui. La més barata costa unes tres-centes pessetes i la més cara unes cinc mil. Però les mines més sofisticades, les que s'activen o es desactiven per les vibracions que senten quan s'acosta un vehicle, poden arribar a costar unes 30.000 ptes. La col·locació de les mines en el terreny escollit és molt barata i existeixen molts mètodes per a col·locar-les. Es poden col·locar manualment per les tropes d'artilleria i a través de mecanismes com els sembradors de mines, que poden col·locar unes dues mil mines en hora i mitja, o mitjançant altres dispositius dispersadors que es poden col·locar en vehicles motoritzats i que tenen la missió d'escampar-les a distància.
Desminar un camp pot costar unes cent vegades més que el cost de la mina col·locada. A major sofisticació de la mina, més car resulta desactivar-la. El seu preu oscil·la entre les 50.000 i les 150.000 ptes. Segons l'ONU, el desminatge complet de tots els camps de mines existents superaria els 33.000 milions de dòlars. A això cal afegir que en el cas del sondeig manual (que, com hem indicat, és el més habitual) la mitjana de neteja és de 20 a 50 metres quadrats per persona i dia. La Creu Roja calcula que a aquest ritme es trigarien més de 1.000 anys a deixar el món net de mines. Durant l'any 1995 es van desactivar unes 100.000 mines, però es van sembrar al voltant de 2 milions de noves mines. Es calcula que al món hi ha col·locades uns 110 milions de mines que ocasionen unes vint-i-tres mil víctimes anuals, de les quals més de la meitat moren abans d'arribar a l'hospital.

("A un paso de la muerte...o de la esperanza", Greenpeace, 1995)

Text 5
La campanya contra les mines antipersona rep a Oslo el Nobel de la Pau

---

La Campanya Internacional contra les Mines Antipersona i la seva coordinadora, Jody Williams, van rebre ahir a Oslo el premio Nobel de la Pau 1997. Durant la cerimònia, celebrada a l'Ajuntament d'Oslo, es va lliurar el taló per valor de 7,5 milions de corones (gairebé 150 milions de pessetes) amb què està dotat el guardó. El president del Comitè Nobel, Francis Sejersted, va recordar en el seu discurs que la campanya va realitzar una decisiva contribució perquè s'assolís l'acord sobre un tractat de prohibició de les mines antipersona. El tractat per fi es va redactar i va ser signat a Ottawa a principis del mes de desembre per un total de 121 Estats. Entre els països signataris faltaven Rússia, Xina i Estats Units. (...) Cada any les mines maten 26.000 persones per tot el món (...) El cambotjà Tun Channareth, que va perdre les dues cames a causa de l'explosió d'una mina, va rebre el premi en nom de la campanya, que està activa a seixanta països i que agrupa a més de mil organitzacions.

(El Correo, 11 de desembre de 1997, pag. 34)