Propostes monogràfiques sobre temes diversos
El banc dels pobres

Descripció
Opció A: A partir d'uns textos sobre microcrèdits, debat sobre l'accés dels més pobres a l'autonomia econòmica.
Opció B: Exercicis sobre diferents tipus de préstecs i interessos i reflexió sobre l'accés als recursos bancaris dels més pobres.
 

Àrea
Tutoria, Ètica, Matemàtiques.

Edat
Batxillerat (a partir de 16 anys).

Durada
60 minuts.

Dret relacionat
Articles 22 al 25 (drets econòmics i socials) de la Declaració Universal dels Drets Humans.
>> documents de les Nacions Unides en format HTML i PDF.

Objectius
Reflectir el difícil accés als recursos econòmics per part de diferents sectors de la població mundial.
Posar de manifest les dificultats que presenta el sistema financer perquè hi puguin accedir els sectors més desfavorits.
Posar de manifest que en ocasions petites iniciatives individuals que pretenen millorar una situació determinada poden arribar a tenir una gran incidència social.
Familiaritzar-se amb el funcionament bancari i amb les operacions matemàtiques que regulen la transferència d'interessos monetaris entre les parts implicades en una operació financera.

Preparació per part del professorat
Si ho considera oportú, familiaritzar-se amb el funcionament dels microcrèdits (mitjançant els textos adjunts o ampliant la informació).
Si es desenvolupa l'activitat enfocada a Matemàtiques, valorar l'oportunitat d'utilitzar els exercicis proposats o adaptar-ne d'altres.

Material o suport
Els textos i exercicis dels annexos.

Metodologia
Opció A. Per a Filosofia, Ètica o Tutoria
Repartir entre l'alumnat el text de l'Annex 1.
A continuació, organitzar un debat sobre el funcionament de la banca destinada als més pobres, els préstecs amb interessos, els fons ètics...
Alguns suggeriments per al debat:

• La majoria de les persones que reben microcrèdits del Grameen Bank són dones. És adequada o injusta, aquesta política?
• Què és més positiu: el préstec o l'ajuda a fons perdut? Què fomenta més l'autosuficiència i el desenvolupament d'una família o una societat? Per què? Quins avantatges i inconvenients té cadascuna de les dues opcions? Són compatibles en un mateix moment i lloc, enfocats a objectius complementaris o diferents?
• Plantejar les mateixa reflexions comparant els préstecs amb interessos amb els préstecs sense interessos. Explicar que en alguns països els prestadors cobren interessos del 20 o el 30% mensuals.
• En els seus inicis, les grans tradicions religioses consideraven el préstec amb interessos com un pecat. Posteriorment (a Europa a partir del segle XVI) es va anar relaxant l'oposició, fins a només considerar pecat el préstec amb "interessos desmesurats" (la usura). A què respon aquesta evolució ideològica?
• El terme usura s'utilitza per a designar el cobrament de tipus d'interès desmesurats; qui decideix el que és un "interès desmesurat"?
• Són els microcrèdits la panacea dels pobres, o són solament un mitjà més, necessitat d'altres mesures econòmiques i socials, si el que es pretén és aconseguir un món en el qual la població que viu en la pobresa sigui menor?
• En el Grameen Bank es tanquen els tractes verbalment, sense signar documents. Per quins motius ho fan així? És un bon sistema?
• Es pot dir que els diners són bons o dolents? O són senzillament una eina, que segons com s'usi produirà uns resultats avaluables, d'una forma o una altra, des d'un punt de vista ètic?
• El Grameen Bank és un negoci o una entitat que només pretén generar uns beneficis que li permetin sostenir i ampliar la seva feina? Són incompatibles, les activitats bancàries i les humanitàries?
• El sistema dels microcrèdits està funcionant en països que tenen gran part de la població sota el llindar de la pobresa. Encara que en el nostre país el llindar de pobresa és diferent al de Bangla Desh, té sentit aquí aquest sistema de finançament, ja que molta gent viu vorejant el llindar de la pobresa?
• El Grameen Bank és un banc atípic. Si s'ha demostrat que és solvent, per què els bancs convencionals no permeten l'accés als seus recursos als més desfavorits?
• Què són els fons ètics? Tenen alguna relació amb els microcrèdits?


Opció B. Per a Matemàtiques
Sense explicacions prèvies sobre el Grameen Bank, fer una petita introducció sobre l'aritmètica comercial (entesa com una aplicacion dels percentatges i la proporcionalitat), i repartir a l'alumnat els exercicis de l'Annex 2 (o aquells exercicis que el professor/a hagi adaptat).
Facilitar el full amb informació sobre els diferents tipus d'interès, (Annex 3), o explicar-ne les respectives característiques.
Corregir els exercicis un cop finalitzats.
Facilitar els textos de l'Annex 1 i iniciar un petit debat centrant-se en algun dels suggeriments proposats en l'opció anterior.

Avaluació
En l'Opció B: comprovar l'assimilació dels diferents tipus d'interessos bancaris.
En les dues opcions:
Consideren interessant estar informats d'alternatives financeres com la del Grameen Bank, alienes a la pròpia cultura econòmica?
Consideren que en la pròpia societat, en l'actualitat, es poden plantejar alternatives financeres més favorables a la promoció dels més desfavorits? En cas afirmatiu, creuen que la implicació personal és la forma d'aconseguir-ho, o consideren el cas de Muhammad Yunus excepcional i per tant inservible com a referència?
Quina és la percepció que tenen del seu propi estatus social i econòmic? Què els preocupa més, satisfer determinades necessitats que no són bàsiques, o intentar que les diferències econòmiques de la societat siguin més moderades?
 

Continuïtat o relació amb altres activitats
Proposar a l'alumnat que s'informi en les entitats bancàries dels tipus de crèdit que concedeixen i dels requisits que exigeixen. Avaluar el sector de la població que en queda fora a causa de no complir els requisits sol·licitats. Comparar-ho amb el funcionament del Grameen Bank.
A l'àrea de Matemàtiques: adaptar altres exercicis d'altres apartats del temari del curs de manera que reflecteixin situacions relacionades amb els drets humans, aprofitant per a fer petites reflexions sobre les situacions i temes introduïts.

Elaboració del material
Adaptació lliure realitzada pel Grup d'Educació d'Amnistia Internacional Catalunya de l'activitat del mateix títol inclosa en els "Materiales para la educación en Derechos Humanos" (Gorka Azkarate, Lourdes Errasti y Maite Mena. Ararteko, 2000).
Más información sobre los materiales del Ararteko.

Annex 1: Origen del banc dels pobres
Text elaborat a partir de fragments o adaptacions de les següents publicacions o esdeveniments:
-Algo más que historias: inmigración y microcréditos. Pilar García del Pozo. Tabla Rasa. Madrid, 2006
-Col·loqui de Muhammad Yunus a la Fundación Rafael del Pino (18-11-2002)
-Llançament de l'Any Internacional del Microcrédito. Kofi Annan, Secretari General de les Nacions Unides. (18-11-2004)

---

El microcrèdit és una aposta per a l'eradicació de la pobresa des d'una banca social i digna, que proporciona un petit préstec per a l'obertura d'un negoci familiar que asseguri la subsistència. La idea de la microfinanciació s'ha estès pertot arreu. Constitueix una tercera via entre la caritat i l'intervencionisme capitalista.

Aquest nou instrument d'ajuda al desenvolupament va ser ideat el 1976 per Muhammad Yunus, un prestigiós economista de Bangla Desh premiat amb nombrosos guardons internacionals com el premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia. Yunus considera que obtenir un crèdit és un dret humà més i per això va fundar en el seu país natal el Banc Grameen, també conegut com el Banc dels Pobres, la gran particularitat del qual consisteix en què només presta els seus diners a persones sense recursos. Aquests petits préstecs, la suma dels quals oscil·la entre 75 i 300 dòlars, estan dirigits fonamentalment a persones que viuen per sota del llindar de la pobresa en els seus països: és a dir, als més pobres entre els pobres de cada país.

A diferència dels bancs convencionals, als prestataris no se'ls exigeix presentar avals bancaris: el tracte es basa en la confiança i el sistema ha demostrat ser altament efectiu: la taxa de retorn està al voltant del 99%.

Des del seu naixement, fa ja trenta anys, la idea de la microfinanciació s'ha anat estenent pel món sencer. Els microcrèdits es concedeixen bàsicament a dones del Tercer Món. Al llarg dels 30 anys d'experiència, s'ha comprovat que la dona és més complidora, administra millor els recursos i és més solidària amb la seva família i amb la seva comunitat. A més, s'adapta millor al particular sistema Grameen, que requereix de reunions setmanals. Però aquesta preferència no deixa als homes fora de Grameen, se'ls dóna prioritat a elles, però a ells no se'ls exclou.

L'objectiu dels microcrèdits és fomentar l'autoocupació, que suposa més de la meitat de la força laboral en els països subdesenvolupats. Les zones d'influència de les polítiques de microcrèdits són Llatinoamèrica, Àfrica i Àsia, especialment en sectors amb potencial econòmic com l'agricultura, les infraestructures i l'educació.

El 2004, Kofi Annan es referia així als microcrèdits: "Aclarim una cosa: la microfinanciació no és caritat. És una forma de fer extensius a les famílies de baixos ingressos els mateixos drets i serveis accessibles a totes les altres. És el reconeixement que els pobres són la solució, i no el problema. És una manera d'aprofitar les seves idees, la seva energia i la seva visió. És una forma d'aixecar empreses productives i possibilitar així que les comunitats prosperin."

Quins són els requisits per a accedir a un crèdit del Grameen Bank? És necessari demostrar que s'és pobre, formar un grup de cinc persones del mateix sexe que es coneguin i que no siguin parents; que cadascuna presenti un projecte independent que sigui viable i generi ingressos a partir de la suma del crèdit sol·licitat. Es requereix molta tenacitat, esforç, perseverança, i assistir a les reunions de preparació que els treballadors de Grameen Bank organitzen. En aquestes reunions, a més de fer un seguiment de les eventuals dificultats per a afrontar els pagaments, es desenvolupa una feina social important, dintre de la qual té un paper destacat l'impuls de l'educació dels fills i les filles, incidint de forma especial en l'escolarització de les noies.

L'interès que es cobra pels préstecs es calcula amb l'objectiu de cobrir estrictament els costos operatius, ja que és l'única forma de preservar el capital prestable i poder plantejar l'expansió del Grameen Bank a altres localitats. En cas contrari, a més d'hipotecar la viabilitat el banc, part del crèdit es convertiria en subsidi, una cosa contrària a la filosofia del Grameen Bank

Sobre les subvencions de l'estil europeu de l'estat del benestar, Muhammad Yunus opina que "qualsevol programa de benestar públic o de subvenció ha de tenir un límit en el temps. No pot durar un temps il·limitat. Quan les persones tenen seriosos problemes i no tenen cap ajuda, l'estat pot intervenir per a ajudar les persones per tal que refacin la seva vida de nou, però no perquè depenguin de l'estat o de cap altra persona de forma permanent. La raó per la qual m'oposo a les subvencions a més llarg termini o permanents és perquè considero que anul·len la iniciativa de les persones. Les persones ja no lluiten per aconseguir alguna cosa. No lluiten per la seva dignitat, o per a poder assumir el control de les seves vides."

La paraula microcrédit en l'actualitat s'usa per a identificar tipus de préstecs molt diferents, que en ocasions no tenen res a veure amb els gestionats pel Grameen Bank, caracteritzats aquests per la seva dimensió social. De fet, es pot fer servir el terme, i es fa servir, per a designar també préstecs concedits per entitats bancàries alienes a qualsevol preocupació social, o concedits per simples prestadors, en ocasions amb interessos molt abusius. Per tant, quan es parla de microcrèdits és fonamental precisar de quin tipus de microcrèdits es parla.

Annex 2. Exemples d'exercicis
Explicar a l'alumnat que en els exercicis proposats es considera que el préstec es retorna íntegre al final del període pactat, al contrari dels préstecs reals, que es retornen progressivament (de forma encara més acusada en el Grameen Bank, en el qual els retorns són setmanals). El professor/a pot valorar l'oportunitat d'introduir variables que contemplin retorns fraccionats, augmentant així la dificultat dels exercicis.

Una mare de família demana un préstec de 1800 euros, a retornar en tres anys. Calcular l'import final si:
--El préstec és a interès simple del 6%.
--El préstec és a interès compost anual del 6%.
--El préstec és a interès compost mensual del 6%.
--El préstec és a interès variable, revisable anualment; l'índex de referència augmenta cada any un 100% respecte de l'anterior.

Calcular, en el cas de l'interès simple del 6%, l'interès efectiu si el préstec té una comissió anual de l'1%, una de concessió del 2% i una de clausura del 3%, a més 200 euros de taxes per "altres conceptes".

Exercici amb retorn fraccionat:
Calcular, en el cas de l'interès simple del 6%, els interessos totals pagats al finalitzar el retorn, si el pagament, com en el Grameen Bank, és setmanal i els interessos només es paguen sobre l'import pendent de retorn.

Annex 3
Informació sobre els diferents tipus d'interès, arxiu PDF:
www.amnistiacatalunya.org/edu/pdf/guia/banco-interes.pdf