L'objectiu de les activitats d'aquest apartat és posar en relleu la discriminació existent contra la dona en l'àmbit públic i privat. Hereva de la discriminació que històricament la dona ha patit i justificada a partir d'interpretacions interessades de les òbvies diferències existents entre dones i homes (diferències que en cap cas legitimen cap tipus de discriminació), el seu propòsit ha estat sempre mantenir la submissió de la dona en relació a l'home.

Entre les persones hi ha diferències congènites (per raó de sexe, característiques racials, constitució...) i diferències adquirides (per hàbits, educació, assignació de rols…).

Les diferències congènites, si les sabem valorar, són enriquidores: només són causa de conflicte quan un sector de la societat les utilitza per a infravalorar un altre sector social, de forma subtil o arribant a justificar la marginació o l'agressió a "les persones diferents" (com en el cas de les agressions homòfobes, racistes o misògines).

Les diferències adquirides poden ser negatives o positives. Per exemple, són diferències positives (o com a mínim neutres) la diversitat en els gustos musicals o literaris, en els costums gastronòmics, en la forma de vestir, la preferència per la vida rural o urbana, etc. En canvi, són diferències negatives aquelles que limiten la capacitat de satisfer les necessitats vitals de les persones o l'expansió de les seves potencialitats: la falta d'accés a la llibertat, a la sanitat, a l'alimentació, a l'educació, a la cultura...

La falta d'uniformitat entre els membres d'una comunitat és una característica enriquidora. Però les diferències que afavoreixen desigualtats de drets no s'han de tolerar: configuren les diferents discriminacions existents, generadores sempre de diferents nivells de violència explícita o encoberta.

Una de les pitjors formes de violència és la que pateixen en moltes ocasions les dones només pel fet de ser-ho: a les discriminacions obertes o encobertes que pateixen en la pràctica totalitat de les societats de tot el món, s'hi afegeix massa sovint les agressions físiques que pateixen de forma quotidiana, convertint les seves vides en calvaris o culminant de forma irreparable en brutals homicidis.

Les discriminacions sempre ens empobreixen; al contrari de les diferències, que ens poden enriquir quan sabem valorar la riquesa que contenen. A més, les discriminacions perjudiquen i empobreixen tant aquells que la pateixen com el conjunt de la societat, la qual es degrada a causa de la injustícia que es produeix dins seu.

Dones i homes som efectivament diferents, però iguals en drets. En un món complex de múltiples creences particulars la Declaració Universal dels Drets Humans és l'única referència possible per a una moralitat compartida, per a una ètica universal. En els articles 1 i 2 ja s'afirma clarament que tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets, sense cap diferència pel fet de ser homes o dones. Aquest és l'únic límit real per a les múltiples diferències possibles entre les persones: que no atemptin contra els principis continguts en la Declaració Universal.

Fer visibles les discriminacions contra les dones (i valorar les diferències enriquidores entre dones i homes), és l'objectiu d'aquestes propostes.

---