Propostes sobre discriminació i violència contra les dones
Les joguines

Descripció
Reflexió escrita sobre l'eventual discriminació sexista implícita en els diferents jocs i joguines que s'ofereixen als infants.

Àrea
Tutoria, Ètica, Filosofia, Ciències socials...

Edat
A partir de 10 anys.

Durada
20 minuts

Dret relacionat
Articles 1 i 2 de la Declaració Universal dels Drets Humans (igualtat de drets i oportunitats entre els homes i les dones).
>> documents de les Nacions Unides en format HTML i PDF.

Objectius
Reflexionar sobre si la desigualtat d'oportunitats existent entre homes i dones es manifesta ja en el terreny dels jocs i les joguines.

Preparació per part del professorat
--

Material o suport
Opcional: textos adjunts, annex.

Metodologia
1
Proposar a l'alumnat que recordi (individualment o en grup) les joguines que utilitzava quan era petit.
Reflexionar sobre els temes següents i respondre per escrit:
- Eren joguines només per a nens o només per a nenes?
- Jugaven a jocs que la societat considera "propis" de l'altre sexe?
- Es veu de la mateixa manera que una nena jugui a jocs de nens o que un nen jugui a jocs de nenes? Per què?

2
Opcionalment: utilitzar els textos adjunts com a material de referència per a l'alumnat, debatent sobre les postures contraposades que s'exposen.

Avaluació
Analitzar la capacitat de reflexió de l'alumnat.

Continuïtat o relació amb altres activitats
Totes les activitats d'aquest apartat sobre la desigualtat d'oportunitats entre homes i dones.

Elaboració del material
José Vicente Mestre (Grup d'Educació, Amnistia Internacional Catalunya).

Annexos.

1- Preguntes i respostes sobre les joguines sexistes.
De la carpeta didáctica "Aprende a jugar, aprende a vivir", SEDUPAZ.
www.edualter.org/material/juguete/jugar.htm

--Per què forçar les nenes a jugar amb joguines (que tradicionalment es consideren de nens i viceversa) quan espontàniament no ho farien?
--No es tracta en cap cas d'imposar res, ni de forçar cap cosa, a ningú, ni tampoc de prohibir, en realitat el problema resideix en considerar "espontani", "innat", "connatural" una cosa que és "apresa", "educacional" i "cultural". Els nostres infants imiten pautes de conductes observades en la gent gran, assumeixen els rols viscuts a casa seva, al col·legi, al carrer, i els reprodueixen fidelment. De la mateixa manera interioritzen la valoració que aquests rols adquireixen a la societat. L'important és oferir-los nous patrons i models de relació entre gèneres. No consisteix tant en què els nens hagin de jugar amb nines i les nenes amb cotxes, sinó més aviat en superar la dualitat tradicional "això és de nens" i "això és de nenes", i permetre que les joguines siguin fetes servir per ambdós sexes indistintament; de fet, si observem la realitat, tant nens com nenes juguen amb ninos, és una necessitat. El que uns ninos siguin per a nenes i altres per a nens és culpa nostra. Seria convenient fomentar el desig en les/els menors de trencar barreres o vedats privats així com la curiositat pel desconegut, allò nou, allò no experimentat, comprovant vivencialment l'atractives que poden resultar aquestes nova activitats.
 

2- Els cervells d'homes i dones
Jesús Mosterín. La naturaleza humana. Espasa Calpe. Madrid, 2006 (p. 273, 274)

Les diferències entre homes i dones afecten també el seu cervell i les seves capacitats cognitives. Algunes diferències anatòmiques són degudes a les diferències entre les hormones sexuals (estrògens o testosterona) que banyen el cervell del fetus durant el seu desenvolupament. Unes altres són degudes a l'expressió directa de certs gens dels cromosomes sexuals en el procés de formació del cervell. [...] Les diverses tendències congènites s'aprecien fàcilment en la relació infantil amb les joguines. Moltes observacions i experiments mostren que els nens i les nenes seleccionen joguines diferents. Els nens prefereixen pilotes, armes, cotxes i grues de joguina, mentre que les nenes prefereixen nines i jocs tranquils. Melissa Hines fins i tot va repetir els experiments amb joves cercopitecs, amb el mateix resultat: confrontats amb una varietat de joguines, des de nines de drap fins a camions de plàstic, passant per llibres il·lustrats, els mascles preferien les joguines "masculines" i les femelles els preferits de les nenes. No s'observaven diferències respecte als llibres il·lustrats. Els mascles infantils, tant humans com cercopitecs, prefereixen objectes que es puguin llançar o amb els quals es pugui jugar violentament o sorollosament. És possible que aquest tipus de jocs preparin el mascle per a la caça i la baralla. Els pares d'una nena de tres anys a la qual havien regalat només joguines masculines, per a evitar estereotips de sexe, van descobrir sorpresos que la nena de nit ficava al llit els camions de joguina i deia que estaven dormint. Una altra diferència congènita es refereix a les tendències socials. Les nenes d'un any passen més temps mirant la seva mare que els nens de la mateixa edat. Si se'ls ofereix una pel·lícula que ensenya una cara i una altra que ensenya cotxes, les nenes prefereixen mirar la primera; els nens, la segona. Fins i tot entre els nadons de només un dia, confrontats a la cara somrient d'una estudianta i a un objecte mecànic, les nenes passen més temps mirant la cara; els nens, l'objecte.

---