Propostes sobre discriminació
i violència contra les dones
Buscant
feina
Descripció
A partir de la lectura d'un text, debat sobre la discriminació laboral de les dones.Àrea
Ètica, Ciències socials.Edat
A partir de 14 anys.Durada
60 minuts.Dret relacionat
Segon punt de l'article 23 de la Declaració Universal dels Drets Humans:
"Tota persona té dret, sense cap mena de discriminació, al mateix salari per la mateixa feina."
Article 11 de la Convenció sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona:
"Els Estats Parts adoptaran totes les mesures apropiades per a eliminar la discriminació contra la dona en l'àmbit de l'ocupació a fi d'assegurar-li, en condicions d'igualtat amb els homes, els mateixos drets (...)."
>> documents de les Nacions Unides en format HTML i PDF.Objectius
Reflexionar sobre la discriminació laboral que afecta les dones, les seves causes i els motius de la seva persistència.Preparació per part del professorat
--Material o suport
Text adjunt, annex.Metodologia
Durant els primers 20 minuts es llegirà el text adjunt i es reflexionarà individualment sobre les qüestions que es plantegen.
Els 20 minuts següents seran de debat en grups mixtos de nois i noies.
La resta de temps serà per a les conclusions i la posada en comú de tota la classe sobre el tema tractat.Qüestions que es poden plantejar:
- Què et sembla aquest text? Enumera els detalls que et criden l'atenció.
- Si en comptes d'haver-li ocorregut aquesta història a en Miquel, senyor de Vilarrúbies, li hagués ocorregut a la Teresa, senyora de Vilarrúbies, el trobaries tan sorprenent? Per què?
- No obstant això, en la societat en la qual vivim es donen contínuament situacions de desigualtat entre homes i dones i amb prou feines ens n'adonem: en els anuncis, en el treball, fins i tot en el llenguatge. Podries esmentar-ne alguna?
- La Declaració Universal de dels Drets Humans diu que homes i dones som iguals en tots els drets i deures, hi estàs d'acord?
- De quina manera corregiries aquestes situacions de desigualtat?
- Com motivaries la gent que t'envolta perquè no passessin aquestes coses?Avaluació
Analitzar la capacitat de reflexió dels/les alumnes i el seu grau de sensibilització pel que fa a la discriminació laboral de la dona.Continuïtat o relació amb altres activitats
1- Les altres activitats d'aquest apartat sobre la discriminació de les dones.
2- Analitzar algun altre text dels recollits en l'apartat de textos sobre els drets de les dones.Elaboració del material
Aquesta activitat forma part dels "Materiales para la educación en Derechos Humanos" (Gorka Azkarate, Lourdes Errasti y Maite Mena. Ararteko, 2000).
Està adaptada parcialment pel Grup d'Educació d'Amnistia Internacional Catalunya.
Més informació sobre els materials de l'Ararteko.
El text de l'annex pel que sembla es va publicar originalment a Le Monde (28/29-9-1975). A més de als materials de l'Ararteko, està inclòs en altres publicacions, entre elles: Sistema sexo-género (Sedupaz. Los Libros de la Catarata. Madrid, 1996)—Senyora, vinc per l'anunci—Bé —diu la cap de personal—. Assegui's. Com es diu vostè?
—Miquel
—Senyor o senyoret?
—Senyor.
—Doni'm el seu nom complet.
—Miquel Capdevila, senyor de Vilarrúbies.
—He de dir-li, senyor de Vilarrúbies que, actualment, a la nostra empresa no li agrada contractar homes casats. En el departament de la senyora Pujol, per al qual nosaltres contractem el personal, hi ha diverses persones de baixa per paternitat. És legítim que les persones joves desitgin tenir nenes —la nostra empresa, que fabrica roba de nadons, els anima a tenir filles—, però l'absentisme dels futurs pares i de pares joves suposa un fort condicionant per a la marxa del negoci.
—Ho comprenc, senyora, però ja tenim dues nenes i no en vull més. A més —el senyor de Vilarrúbies es s'enrojola i parla en veu baixa— prenc la píndola.
—Bé, en aquest cas seguim. Quins estudis té?
—Tinc el certificat escolar i el primer grau de formació professional d'administratiu. M'hagués agradat acabar el batxillerat, però a la meva família érem quatre i els meus pares van donar prioritat a les noies, la qual cosa és molt normal. Tinc una germana coronela i una altra mecànica.
—En què ha treballat vostè últimament?
—Bàsicament he fet substitucions, ja que em permetia ocupar-me de les nenes quan eren petites.
—Quina professió ocupa la seva esposa?
—És cap d'obres en una empresa de construccions metàl·liques, però està estudiant enginyeria, ja que en un futur haurà de substituir a la seva mare, que és la qual va crear el negoci.
—Tornant a vostè, quines són les seves pretensions?
—Doncs...
—Evidentment amb un lloc de treball com el de la seva esposa i amb les seves perspectives de futur, vostè desitjarà un sou de complement. Uns centimets per a despeses personals, com qualsevol home desitja poder disposar, per als seus capricis, els seus vestits. Li oferim 500 euros per a començar, una paga extra i un complement d'assiduïtat. Fixi's en aquest punt, senyor de Vilarrúbies. L'assiduïtat és absolutament indispensable en tots els llocs. Ha estat necessari que la nostra directora creés aquest complement per a animar el personal a no faltar per ximpleries. Hem aconseguit disminuir l'absentisme masculí a la meitat; no obstant això, hi ha senyors que falten amb el pretext que la nena tus o que hi ha vaga a l'escola. Quants anys tenen les seves filles?
—La nena sis i el nen quatre. Tots dos van a col.legi i els recullo a la tarda quan surto del treball abans d'anar a comprar.
—I si es posen malaltes, té vostè alguna alternativa prevista?
—El seu avi se'n pot ocupar. Viu a la vora.
—Molt bé, gràcies, senyor de Vilarrúbies, ja li comunicarem la nostra decisió d'aquí d'uns dies.
El senyor de Vilarrúbies va sortir de l'oficina ple d'esperança. La cap de personal es va fixar en ell quan marxava. Tenia les cames curtes, començava a treure panxa i tenia pocs cabells. "La senyora Pujol detesta els calbs", va recordar la responsable de contractació. I a més li havia dit: "Més aviat, un alt, ros, amb bona presència i solter". I la senyora Pujol serà la directora del grup l'any vinent.
En Miquel Capdevila, senyor de Vilarrúbies, va rebre tres dies més tard una carta que començava dient: "Lamentem..."