Propostes basades en l'expressió corporal i la dramatització
El Loco; el teatre i la dignitat de les persones

Descripció
A partir de la representació d'un fragment de l'obra El Loco, d'Alberto Manzi, prendre consciència que la convivència comporta conflictes, i que aquests es poden resoldre de diverses maneres.

Àrea
Tutoria, Llengües.

Edat
A partir de 14 anys.

Durada
Teatre llegit: 4 sessions de 60 minuts.
Teatre representat sense llegir: dependrà de les sessions dedicades als assaigs.

Dret relacionat
--Del preàmbul de la Declaració Universal dels Drets Humans, els paràgrafs primer i cinquè, que fan referència al respecte a la dignitat de tots els membres de la família humana com a fonament de la llibertat i la pau mundials.
--L'article 23 referent al dret a un treball digne:
1. Tota persona té dret al treball.
2. Tothom té dret a igual salari per igual treball.
3. Tothom té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri la dignitat humana personal i de la seva família.
4. Tota persona té dret a fundar sindicats i a afiliar-s'hi per a la defensa dels propis interessos.
>> documents de les Nacions Unides en format HTML i PDF.

Objectius
Familiaritzar-se amb el concepte de conflicte i la manera d'analitzar-lo.
Donar a conèixer un  concepte de pau positiu per tal que les relacions en qualsevol nivell (individual, familiar, social, nacional, internacional) tinguin com a resultat la resolució no violenta dels conflictes i la justícia.

Preparació per part del professorat
--

Material o suport
Text d'El Loco per a representar, annex 1.
Resum de El Loco, annex 2.
Nota sobre l'autor, Alberto Manzi, annex 3.

Metodologia
Opció 1
4 sessions de 60 minuts, si es fa teatre llegit:
--1a. sessió: presentar la dinàmica i contextualitzar-la.
Fer servir la informació relativa a l'argument general de l'obra. Si es considera escaient, fer servir també la informació sobre el seu autor.
Començar a preparar la representació. Llegir atentament el fragment d'El Loco. Es pot fer individualment i silenciosament, o en veu alta, entre tots i totes.
Repartir les tasques: direcció, actrius i actors, escenògrafs (decorats i objectes), efectes sonors, apuntador, elaboració de la introducció a l'obra relacionant-la amb un o més drets humans.
--2a sessió: acabar de preparar la representació: assajos.
--3a sessió: representar el fragment de l'obra de teatre.
--4a sessió: realitzar l'avaluació.

Opció 2
Si es vol representar el fragment sense llegir els papers, caldran més sessions per assajar la dramatització.

Avaluació
- De quina manera has viscut la situació presentada en el text?
- Quins sentiments t'ha despertat?
- Creus que els conflictes es poden resoldre amb el diàleg? Per què?
- Has viscut alguna experiència conflictiva? Com es va resoldre?

Continuïtat o relació amb altres activitats
Les altres activitats d'aquest apartat de la Guia sobre expressió corporal i dramatització.

Elaboració del material
Grup d'Educació, Amnistia Internacional Catalunya.

Annex 1. El Loco
Adaptació teatral d'un fragment d'El Loco, d'Alberto Manzi (a partir de la traducció al català de Jaume Fuster, publicada per La Galera el 1982)

Personatges (adaptat a un grup classe de 30 alumnes): narrador, prefecte, polític, la noia Beelzebub, 6 joves, 5 soldats, el caporal, 6 dones, 6 homes, El Loco, Nieves.
Nota: al text següent la població s'anomena primer San Sebastián i més endavant Tiuna; consultar l'annex 2 sobre el resum d'El Loco.

Narrador: Feia temps que els homes de la Companyia Minera estaven intentant aconseguir les terres comunals de San Sebastián per a poder-les explotar. Però fins aleshores no havien pogut doblegar la voluntat dels seus propietaris, la comunitat de veïns. Va ser llavors que el prefecte va suggerir un nou pla d'acció.

Prefecte: Si fem que es revoltin contra l'exèrcit, l'exèrcit intervindrà per reprimir la rebel·lió. Els periodistes estan preparats: es poden fer fotografies, fins i tot es pot filmar un documental si la vostra comissió ho creu oportú.

Polític: Aquests no es rebel·laran contra els soldats.

Prefecte: Les cases, senyor, penseu en les cases. Les han pintades en colors vius. Doncs bé, avui mateix l'exèrcit rebrà l'ordre de pintar les parets de blanc. Ja he fet portar la pintura necessària. Amb poques cases n'hi haurà prou. No ho permetran. Es rebel·laran.

Polític: I si no es rebel·len?

Prefecte: Si se sotmeten voldrà dir que accepten el nostre poder.

Narrador: El pla era diabòlicament astut. O rebel·lió oberta o submissió. Varen començar per la plaça. Una esquadra de soldats es va a posar a emblanquinar la façana de la primera casa de la dreta, una altra esquadra la de l'esquerra. Blanques, completament blanques. Els colors vius, les empremtes de les mans en forma de sol varen desaparèixer sota la uniformitat del blanc.
D'entrada varen acudir els nens, per mirar. Després les dones. I finalment els homes. Era clar que volien destruir la seva feina. Era clar que volien tornar les coses a així com eren abans. El blanc anul·la els colors, el blanc matava Tiuna.
Beelzebub va arribar corrents. I amb ella Rafael el Niño, Anita, José, Carlos, Jorge, Miguelito, Asunción.

Beelzebub: Per què traieu els colors de les cases? Les cases són nostres. Què voleu, vosaltres?

Soldat 1: Nosaltres fem el que ens ordenen. Ens han dit que emblanquinéssim les façanes de les cases i ho fem. Si teniu alguna cosa a dir, aneu al caporal.

Beelzebub (interposant-se entre la paret i el soldat del pinzell): Però tu, mentrestant, no pintis.

Narrador: els seus amics la imitaren. Tenien por, és cert, però estaven disposats a lluitar. Ara els homes s'uniren als joves. I el seu posat era amenaçador. Els soldats, joves ells també, indis, també, reclutats en pobles llunyans, varen retrocedir indecisos. No sabien què fer.

Caporal (amb to amenaçador): aneu-vos-en , aneu-vos-en, o si no...

Narrador: va fer que deixessin les galledes a terra i que agafessin els fusells. Aleshores van intervenir les dones. Aferraren els seus homes pels braços i cridant, pregant, els arrossegaren al bell mig de la plaça.

Dona: Anem, anem a casa. No us feu matar inútilment. Una paret blanca o de coloraines sempre és una paret.

Beelzebub: les nostres parets són de colors. Són les seves que són blanques.
(Les dones mantenen els homes quiets enmig de la plaça. Arrambats a les parets de les cases hi ha el grup de joves)

Caporal (dirigint-se als joves): Aparteu-vos!

Beelzebub (amb to amenaçador): Intenta pintar i veuràs.

Caporal: A mi se me'n fot, el color de les vostres cases. I més encara haver-les d'emblanquinar. Però m'han dit que pinti i jo pinto.

Beelzebub: Obeeixes sense raons?

Caporal: Vols callar! Faig allò que em diuen; aquest és l'ofici de soldat.

Beelzebub: Exacte. Actuar sense raons. Això és el que volen. Ho volen també de nosaltres. Però nosaltres hem fet allò que creiem just. Allò que tenim dret a fer.

Soldat 2 (mormolant i sucant el pinzell a una galleda): La noia té raó.

Caporal: Potser sí, però a nosaltres ens han manat que emblanquinem i nosaltres emblanquinarem, entesos? Au, endavant.

(Els soldats aixequen els pinzells, però sense convicció, indecisos)

Caporal: Via fora. Aneu-vos-en o disparo!

Beelzebub (rient, nerviosament): Au! Així emblanquinaràs i faràs forats, com un cretí.

Narrador: del carrer del fons va començar a avançar una patrulla. Fusells a punt, amb el fiador tret. Un sergent, amb la pistola a la mà, avançava al trot. El Loco va ser més ràpid. Va arribar rient, seguit per Nieves.

El Loco (cridant): Bonic, bonic, juguem, juguem! La paret nova és més bonica!
(El Loco s'atura entre el caporal i Beelzebub)

Beelzebub: Apartat, Loco

El Loco: (agafant un pinzell de les mans d'un soldat fa una ratlla passant per damunt de Beelzebub, de Rafael, d'Anita, de José, de Carlos, d'Asunción i després damunt la paret)

(Nieves, tot rient l'imita fent una altra ratlla a la paret)

El Loco (tot rient i aferrant la mà d'un soldat que mirava sorprès l'escena, el guia per fer una tercera ratlla que passa per damunt dels cossos dels joves i acaba a la paret): Va, vinga, pintem, pintem! Vinga, vinga!... Tot llum!... Tot llum!... Els soldats estimen la llum! Au, au, tot llum, tot llum, els soldats estimen la llum!... (cantant i sucant el pinzell)

(Beelzebub ho entén i, seguida dels altres, es col·loca de manera que la ratlla pugui continuar)
El Loco (cridant al caporal): Vinga amic! Anem, que aquesta és l'ordre.

Narrador: el caporal va somriure. Sí! era millor així. No desobeïa i alhora no molestava aquella pobra gent, que era igual que la seva pobra gent.
I els soldats reien, i les persones posades al costat de les parets augmentaven.
Així és que les parets, ara, dibuixaven el contorn dels habitants de Tiuna. Les parets blanques i les imatges de la gent acolorides. Tots participaren, rere El Loco i Nieves, mentre Beelzebub, corria a agafar els pinzells de donya Ida per fer jugar també als altres nens.
Fins i tot l'alcalde es va fer emblanquinar, tot arrambat a la façana del palau del jutge. I la seva silueta va quedar ben estampada al costat de la porta.

Annex 2. Resum d'El Loco
La historia fictícia que Alberto Manzi relata a El Loco està ambientada a l'altiplà dels Andes i protagonitzada por tot un poble, San Sebastián (1). Els habitants de San Sebastián són camperols i peons indis; els primers treballen les terres comunals i els segons a les mines de la Companyia Minera, propietat de "blancs" que no viuen al poble. Els altres protagonistes "blancs" són les forces vives (el prefecte, el jutge, l'advocat, el capellà) i algun botiguer.

Quan la Companyia Minera descobreix que les terres comunals són riques en minerals, comencen els conflictes. Primer, els representants de la Companyia intentaran, amb la col.laboració de les forces vives, convèncer la gent del poble perquè accepti una permuta de terres, sense aconseguir-ho. Els habitants de Sant Sebastián no volen renunciar a les terres comunals, ja que aquestes no representen només el seu mitjà de supervivència, sinó que són l'herència dels seus avantpassats i el símbol de la seva forma de vida comunal.

Però els representants de la Companyia estan decidits a aconseguir, costi el que costi, els terrenys comunals. Volen els rics minerals que amaguen i els és igual que la terra sigui propietat legal de la comunitat o el valor simbòlic que té per als habitants de San Sebastián la seva conservació. A partir d'aquí, s'iniciarà una escalada de violència fins que la Companyia Minera, en un final molt trist, aconsegueix els seus objectius: amb el suport dels polítics vinguts de la capital que no volen que la Companyia  tingui dificultats, i després de diferents estratègies fallides i actuacions mafioses, la intervenció de l'exèrcit, bombardejant San Sebastián, farà que la Companyia finalment pugui fer seves les terres que cobejava.

Però tot el procés pel qual ha passat la comunitat no haurà estat estèril. San Sebastián era un poble d'indis submisos, que acataven sense qüestionar-les les normes que imposaven les forces vives de la localitat (el jutge, el capellà...). La injustícia de què són objecte farà que reflexionin sobre la seva vida, els seus valor, la seva dignitat. I aquest procés de reflexió i creixement, a més, serà el resultat, paradoxalment, de la influència de les persones més marginals de la localitat. Principalment el Loco, un personatge que no se sap d'on ha vingut ni quin és el seu passat, considerat boig a causa de la seva estranya conducta i de les coses aparentment incomprensibles que diu. El Loco ensenyarà als habitants de San Sebastián, a través de paradoxes i reaccions inesperades, "de boig", a enfrontar-se a les provocacions dels homes de la Companyia Minera, evitant la violència.

El Loco farà adonar-se a la gent que l'envolta de la vàlua de cadascú, de la pròpia dignitat i capacitats, començant per la gent més poc valorada del poble, que es convertiran en els seus amics i alhora en les persones que seran capaces de donar vida a les idees de el Loco. Com Beelzebub, una noia rebel que s'ha negat a seguir la tradició de casar-se sent una nena i sense poder triar el marit (i que és alhora temuda i admirada a causa de la seva actitud), o Nieves, una noia malalta mental que fins aleshores havia viscut sempre tancada a casa perquè els seus pares se n'avergonyien.

La narració, tot i acabar malament (com moltes històries reals) amb l'atac devastador de l'exèrcit, en el qual moren molts habitans de San Sebastián, deixa també una porta oberta a l'esperança, amb l'arribada d'un nou personatge, un metge jove que ve de molt lluny, després d'haver-se assabentat del que havia passat i amb el desig d'ajudar-los.

(1) Al llarg del relat la població on passen els fets, San Sebastián, és batejada de nou pels seus habitants com Tiuna (i així surt esmentada al fragment que es facilita per a representar), mentre que els representants del Govern i de la Companyia Minera el segueixen anomenant durant tot el relat Sant Sebastián, considerant que el canvi de nom és un desafiament a l'autoritat.

Annex 3. Nota sobre Alberto Manzi
Alberto Manzi (1924-1997), va ser un conegut pedagog, activista i escriptor italià. A més de les seves activitats com a pedagog a Itàlia, va viatjar per diferents països hispanoamericants participant en campanyes d'alfabetització i en la creació de cooperatives agrícoles. Durant aquests viatges va poder conèixer de primera mà les dures condicions de vida de moltes comunitats rurals. El Loco, publicat el 1979, és un relat fictici, però alhora reflecteix fets molt reals, reiterats i comuns a moltes zones de l'Amèrica central i del sud: el tracte prepotent i abusiu cap a les poblacions indígenes per part de grans multinacionals, desitjoses d'explotar els recursos de les terres que aquestes poblacions ocupen i la força de treball dels seus ocupants.

A Itàlia Alberto Manzi  va col.laborar també amb diferents iniciatives d'alfabetització, participant en molts programes de ràdio i televisió, demostrant una gran capacitat de comunicació. La seva obra més coneguda és Orzowei, ambientada a l'Àfrica austral durant la guerra dels boers (d'aquesta obra se'n va fer una sèrie de televisió que va tenir una gran acceptació). Al llarg de la seva vida Alberto Manzi va posar de manifest la seva preocupació pels grans temes educatius: la llibertat, la solidaritat, la violència, el racisme...