Declaració sobre els principis socials i jurídics relatius a la protecció i al benestar dels infants, amb una referència particulars a l'adopció i a la col·locació en llars de guarda, en els àmbits nacional i internacional 

L'Assemblea General

Recordant la Declaració Universal dels Drets Humans, el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, la Convenció Internacional sobre l'Eliminació de totes les formes de Discriminació Racial, i la Convenció sobre l'eliminació de totes les formes de Discriminació contra la Dona,
Recordant també la Declaració dels Drets del Nen, que va proclamar en la seva resolució 1386 (XIV) de 20 de novembre del 1959,
Reafirmant el principi 6 d'aquesta darrera Declaració, que estableix que, sempre que sigui possible, el nen ha de créixer a l'empara i sota la responsabilitat dels seus pares i, en tot cas, en un ambient d'afecte i de seguretat moral i material,
Preocupada pel gran nombre de nens que queden abandonats o orfes a causa de la violència els avalots interns, els conflictes armats, els desastres naturals, les crisis econòmiques o els problemes socials,
Tenint present que, en tots els procediments d'adopció i de col·locació en llars de guarda, els interessos del nen n'han de ser la consideració fonamental,
Reconeixent que als principals sistemes jurídics del món existeixen altres institucions valuoses que representen una alternativa, com ara la Kafala del dret islàmic, i que proporcionen una atenció substitutòria als nens que no poden ser atesos pels propis pares,
Reconeixent també que, només en el cas que una determinada institució estigui reconeguda i reglamentada pel dret intern d'un Estat, serien pertinents les disposicions d'aquesta Declaració relatives a aquesta institució, i que aquestes disposicions no afectarien de cap manera les institucions que existissin en altres sistemes jurídics i que representen un alternativa,
Conscient de la necessitat de proclamar principis universals que calgui tenir en compte en els casos en què s'iniciïn procediments, en l'àmbit nacional o internacional, relatius a l'adopció d'un nen o a la seva col·locació en una llar de guarda,
Tenint present, no obstant això, que els principis que mes endavant s'enuncien no imposen, als Estats, institucions jurídiques com ara l'adopció o la col·locació en llars de guarda,
Proclama els principis següents:

A. Benestar general de la família i del nen

---

Article 1
Tots els Estats han de donar una alta prioritat al benestar de la família i del nen.

Article 2
El benestar del nen depèn del benestar de la família.

Article 3
Com a primera prioritat, del nen, n'han de tenir cura els seus pares.

Article 4
Quan els mateixos pares del nen no en puguin tenir cura, i aquesta sigui inapropiada, cal considerar la possibilitat que la cura quedi a càrrec d'altres familiars dels pares del nen, d'una altra família substitutiva -adoptiva o de guarda- o, si cal, d'una institució apropiada.

Article 5
En totes les qüestions relatives a la cura d'un nen per persones que no són els seus pares, els interessos del nen, i particularment la necessitat que rebi afecte, i el seu dret a la seguretat i a la cura continua, han de ser la consideració fonamental.

Article 6
Els encarregats dels procediments d'adopció i de col·locació en llars de guarda han d'haver rebut una capacitació professional o un altre mena de capacitació apropiada.

Article 7
Els governs han de determinar si els seus serveis nacionals de benestar del nen són suficients, i considerar la possibilitat d'adoptar mesures adequades.

Article 8
En tot moment, el nen ha de tenir nom, nacionalitat i representant legal. El nen, en ser adoptat, col·locat en una llar de guarda, o en quedar sotmès a un altre règim, no ha de ser privat del seu nom, nacionalitat o representant legal, llevat que, amb això, adquireixi un altre nom, nacionalitat o representant legal.

Article 9
Els encarregats de l'atenció del nen han de reconèixer la necessitat del nen adoptiu o del nen col·locat en una llar de guarda de conèixer els seus antecedents, llevat que això sigui contrari als interessos del nen.

B. Col·locació en llars de guarda

---

Article 10
La col·locació dels nens en llars de guarda haurà de ser reglamentada per llei.

Article 11
Malgrat que la col·locació de nens en llars de guarda té caràcter temporal, pot continuar, si cal, fins a l'edat adulta, però no ha d'excloure la possibilitat de restitució del nen a la pròpia família ni la d'adopció abans d'aquell moment.

Article 12
En totes les qüestions relatives a la col·locació de nens en llars de guarda, hauran de tenir participació adequada la futura família de guarda, i, segons escaigui, el nen i els seus propis pares. Una autoritat o oficina competent s'haurà d'encarregar de la supervisió per a vetllar pel benestar del nen.

C. Adopció

---

Article 13
L'objectiu fonamental de l'adopció consisteix en el fet que el nen de qui els seus pares no puguin tenir cura tingui una família permanent.

Article 14
En considerar diverses possibilitats d'adopció, els encarregats de la col·locació hauran de triar el medi més adequat per al nen.

Article 15
El propis pares del nen i els futurs pares adoptius i, quan escaigui, el nen, hauran de disposar de temps suficient i d'assessorament adequat per arribar al més aviat possible a una decisió pel que fa al futur del nen.

Article 16
Abans de l'adopció, els serveis o organisme de benestar del nen hauran d'observar la relació entre el nen que haurà de ser adoptat i els futurs pares adoptius. La legislació haurà d'assegurar que el nen sigui reconegut legalment com a membre de la família adoptiva, i que gaudeixi de tots els drets inherents a aquesta condició.

Article 17
Quan no sigui factible col·locar un nen en una llar de guarda o donar-lo en adopció a una família adoptiva, o quan el nen no pugui ser atès com cal al seu país d'origen, podrà ser considerada l'adopció en un altre país, com a forma alternativa de proporcionar-li una família.

Article 18
Els governs hauran d'establir polítiques, legislació, i una supervisió eficaç pel que fa a la protecció dels nens que hagin de ser adoptats en altres països. Si les circumstàncies ho permeten, l'adopció en altres països només es farà quan els Estats de què es tracti hagin establert aquestes mesures.

Article 19
S'hauran d'establir polítiques i promulgar lleis, quan calgui, que prohibeixin el segrest o qualsevol altre acte dirigit a la col·locació il·lícita de nens.

Article 20
Per regla general l'adopció en un altre país s'haurà de fer per conducte dels organismes o autoritats competents, i s'hauran d'aplicar les mateixes salvaguardes i normes existents per a les adopcions al país d'origen. En cap cas la col·locació haurà de tenir com a resultat beneficis financers indeguts per als que hi participin.

Article 22
No es considerarà cap adopció en un altre país sense establir abans que el nen pot ser legalment adoptat, i que compta amb els documents pertinents necessaris per a completar el tràmit d'adopció, com ara el consentiment de les autoritats competents. També s'haurà d'establir que el nen podrà emigrar al país dels futurs pares adoptius, unir-s'hi, i adquirir-ne la nacionalitat.

Article 23
En els casos d'adopció en un altre país, per regla general, caldrà assegurar la validesa de l'adopció en els dos països de què es tracti.

Article 24
Si la nacionalitat del nen difereix de la dels futurs pares adoptius, se sospesarà degudament, tant la legislació de l'Estat propi del nen, com la de l'Estat del probables pares adoptius. En aquest sentit, es tindran en compte com cal la formació cultural i religiosa del nen, i també els seus interessos.