Convenció
sobre els Drets de l'Infant.
(resumida)
Nacions Unides, 1989
Part 1
Article 1
Un infant és l'ésser humà
fins als divuit anys, llevat que la legislació nacional acordi la
majoria abans d'aquesta edat.
Article 2
Tots els drets enunciats en la Convenció
han de ser atorgats a tot infant sense excepció; l'Estat té
l'obligació de protegir I'infant contra qualsevol mena de discriminació.
Article 3
Tota mesura, de caràcter judicial
o administratiu, que s'adopti respecte a un infant, s'ha de recolzar en
el seu propi interès.
Article 4
L'Estat té I'obligació d'assegurar
l'exercici dels drets reconeguts en la Convenció.
Article 5
L'Estat té l'obligació de
respectar els drets i fer complir els deures d'aquells que legalment són
responsables de l'infant, per tal que l'infant pugui exercir els drets
reconeguts en aquesta Convenció.
Article 6
L'infant té el dret intrínsec
a la vida i l'obligació de l'Estat és assegurar la seva supervivència
i desenvolupament.
Article 7
L'infant té dret a un nom des del
seu naixement i a adquirir una nacionalitat, de manera que mai no resulti
un apàtrida; també té dret a conèixer els seus
pares i a ser atès per ells.
Article 8
L'Estat té l'obligació de
protegir i, si s'escau, restablir els aspectes fonamentals de la identitat
d'un infant: nacionalitat, nom i relacions familiars.
Article 9
L'Estat té l'obligació de
vetllar perquè l'infant no sigui separat dels seus pares contra
la voluntat d'aquests, excepte si es tracta d'una mesura de l'autoritat
competent que, tenint en compte l'interès superior de l'infant,
determini el contrari. L'infant té dret a mantenir el contacte amb
el pare o la mare quan estigui separat de l'un, de l'altre o de tots dos.
Article 10
L'infant i els seus pares tenen dret a
sortir de qualsevol país o d'entrar-hi perquè la família
es pugui reunir o per al manteniment de les relacions entre l'infant i
els seus pares.
Article 11
L'Estat té l'obligació,
mitjançant acords bilaterals, de lluitar contra les retencions d'infants
a l'estranger i els trasllats il·lícits a altres països.
Article 12
L'infant té dret, així que
tingui un judici propi, a expressar la seva opinió en tot allò
que l'afecta i a veure com aquesta opinió és atesa.
Article 13
L'infant té dret a la llibertat
d'expressió i a buscar, rebre i difondre informacions i idees pels
mitjans que trií només amb les limitacions que la llei prevegi.
Article 14
L'Estat té l'obligació de
respectar el dret de l'infant a la llibertat de pensament, de consciència
i de religió; i de respectar els drets i els deures deIs seus pares
per guiar-lo en l'exercici dels seus drets d'acord amb l'evolució
de les seves facultats.
Article 15
L'infant té dret a la llibertat
d'associació i a celebrar reunions pacífiques amb la condició
que els drets dels altres siguin respectats.
Article 16
L'infant té dret a no ser objecte
d'intromissions en la seva vida privada; té dret a la família,
al domicili i a la correspondència, i no ha de ser objecte d'atacs
il·legals pel que fa a la seva honra i la seva reputació.
Article 17
L'infant ha de poder accedir a informació
procedent de diverses fons nacionals i internacionals, especialment la
que tè per finalitat promoure el seu benestar social, espiritual
i moral, i la seva salut física i mental; els Estats han de posar
els mitjans per tal que això sigui possible.
Article 18
L'Estat ha d'assegurar el reconeixement
del principi que el pare i la mare tenen responsabilitats comunes en l'educació
i el desenvolupament de l'infant; són els primers responsables de
l'infant i la seva preocupació fonamental ha de ser el seu òptim
desenvolupament.
Article 19
L'Estat té l'obligació de
protegir l'infant contra tota mena de maltractaments, abusos i explotacions;
de tipus físic, mental o sexual.
Article 20
L'infant privat temporalment o permanentment
del seu entorn familiar, així com aquell que se l'ha de separar
en funció del seu interès primordial, té dret a la
protecció i a l'ajuda especials de l'Estat.
Article 21
Els Estats que reconeixen o permeten l'adopció
han d'assegurar que la consideració principal sigui l'interès
primordial de l'Infant.
Article 22
D'acord amb la llei i els procediments
internacionals els Estats tenen l'obligació de considerar la solicitut
de l'estatut de refugiat de qualsevol infant i d'ajudar-lo a reunir-se
amb la seva família.
Article 23
EIs infants disminuïts tenen dret
a gaudir d'atencions específiques i d'una educació i una
capacitació adequades a fi d'aconseguir la seva integració
social i el seu màxim desenvolupament individual, tant cultural
com com espiritual.
Article 24
L'infant té dret al nivell més
alt de salut i a l'accés als serveis mèdics; i l'Estat té
l'obligació d'assegurar les atencions primàries preventives,
l'atenció sanitària per a les futures mares, la reducció
de la mortalitat infantil, l'educació sanitària i l'abolició
de les practiques tradicionals perjudicials per a la salut dels infants.
Article 25
L'infant en règim d'internament
o acolliment familiar té dret a una revisió periòdica
del tractament que rep i de totes les altres circumstàncies rellevants
pel que fa a la seva situació.
Article 26
L'infant té dret a beneficiar-se
de la seguretat social i de les prestacions socials.
Article 27
L'infant té dret a un nivell de
vida adequat al seu desenvolupament físic, mental, espiritual,
moral i social; els pares són els primers responsables, però
si ells no poden l'Estat els ha d'ajudar, principalment pel que fa a la
nutrició, el vestit i l'habitatge.
Article 28
L'infant té dret a l'educació
i l'Estat té l'obligació de proporcionar educació
primària obligatòria i gratuïta, de fer que l'ensenyament
superior sigui accessible a tots, i de vetllar perquè la disciplina
escolar es fomenti en el respecte i la dignitat de l'infant.
Article 29
L'educació ha d'afavorir el desenvolupament
de la personalitat i les aptituds de l'infant; ha d'inculcar el respecte
dels drets humans, el respecte dels seus pares, de la seva pròpia
identitat cultural, del seu idioma i valors, com també els valors
culturals dels altres països; ha de preparar l'infant per assumir
una vida responsable en societat i en el respecte al medi natural.
Article 30
Als Estats on hi hagi minories ètniques,
religioses o lingüístiques, l'infant que pertanyi a alguna
d'aquestes minories té dret a gaudir de la seva pròpia cultura,
a practicar la seva religió i a utilitzar la seva pròpia
llengua.
Article 31
L'infant té dret al descans, al
lleure, al joc i a la participació en activitats culturals i artístiques.
Article 32
L'infant té dret a ser protegit
contra l'explotació econòmica i contra tota feina que posi
en perill la seva salut, la seva educació o el seu desenvolupament
integral, i l'Estat té l'obligació d'establir edats mínimes
per començar a treballar i d'especificar les condicions laborals.
Article 33
L'infant té dret a ser protegit
contra el consum il·lícit d'estupefaents i substàncies
psicotròpiques, i contra la seva utilització en la producció
i distribució d'aquestes substàncies.
Article 34
L'infant té dret a ser protegit
per l'Estat de qualsevol tipus d'explotació o abús sexual.
Article 35
Els Estats han de posar tots els mitjans
necessaris per impedir el segrest, la venda o el tràfic d'infants.
Article 36
Els Estats han de protegir l'infant contra
tota altra mena d'explotació que pugui perjudicar qualsevol aspecte
del seu benestar.
Article 37
L'Estat té l'obligació de
vetllar perquè cap infant no sigui sotmès a tortures ni a
penes o tractes cruels. No es pot imposar la pena capital ni la presó
perpètua a cap infant. No pot ser privat de la seva llibertat d'una
manera arbitrària, i aquesta mesura es considerarà com a
l'última aplicable. Si és privat de llibertat serà
tractat amb humanitat i respecte, i sempre d'acord amb les necessitats
de la seva edat; estarà separat dels adults i podrà mantenir
contactes amb la seva família i tindrà dret a una assistència
legal i de qualsevol altre tipus que sigui adequada.
Article 38
L'Estat té l'obligació de
respectar el dret internacional humanitari i el principi que cap infant
de menys de quinze anys no ha de participar directament en les hostilitats
ni ha de ser reclutat per les forces armades, i que tot infant afectat
per un conflicte armat ha de poder gaudir de protecció i atencions.
Article 39
L'Estat té l'obligació d'adoptar
mesures per tal d'assegurar la recuperació física i psicològica
i la reintegració social dels infants que hagin estat víctimes
d'abusos, negligències, explotacions o tortures.
Article 40
L'Estat té l'obligació de
reconèixer el dret que té l'infant que ha infringit la lIei
penal de ser tractat d'acord amb la seva dignitat i que es tingui en compte
l'edat que té. També ha de garantir la no retroactivitat
de les lleis, tant nacionals com internacionals. A l'infant se Ii asseguraran,
com a garanties, la presumpció d'innocència, el dret a ser
informat puntualment dels càrrecs que se li imputen, a disposar
assistència jurídica, que la seva causa sigui dirimida sense
retard, que no se l'obligui a declarar-se culpable, que totes les decisions
i mesures aplicades siguin sotmeses a un òrgan judicial superior.
Té dret a disposar a l'assistència gratuïta d'un intèrpret,
si és el cas, i que es respecti plenament la seva vida privada al
llarg del procés. Així mateix es promourà l'establiment
d'instàncies i de legislació especifiques i la implantació
d'una edat mínima de responsabilitat penal. D'altra banda, es procurarà
que les mesures es puguin adoptar sense haver de recórrer a procediments
judicials i es buscaran totes les alternatives possibles per evitar l'internament
en institucions.
Article 41
Cap article d'aquesta Convenció
no afectarà cap llei d'un Estat quan aquesta llei sigui millor de
cara a la realització dels drets de l'infant.
Part 2
Articles 42 al 45
Tracten del compromís dels estats
de difondre la Convenció i de la creació del Comitè
dels Drets de l'Infant, encarregat de promoure l'aplicació efectiva
de la Convenció i de fomentar la cooperació internacional
en tot allò que la Convenció propugna.
Part 3
Articles 46 al 54
Tracten de la ratificació de la
Convenció, entrada en vigor, esmenes i reserves fetes al signar-la
o adherir-s'hi per part dels Estats.