Declaració Islámica Universal dels Drets Humans

PREÀMBUL

CONSIDERANT QUE l'aspiració secular dels homes a un ordre mundial més just, en el qual els pobles puguin viure, desenvolupar-se i prosperar en un medi ambient alliberat de la por, de l'opressió, de l'explotació i de les privacions, és una aspiració lluny de veure's satisfeta;

CONSIDERANT QUE els mitjans de subsistència econòmica molt abundants amb què la Misericòrdia Divina va dotar la humanitat són actualment malbaratats, o, sense equitat i injustament, són negats als habitants de la Terra;

CONSIDERANT QUE  Déu ha donat a la humanitat, mitjançant les seves revelacions al Sant Alcorà i la Sunna del seu Sant Profeta Muhammad, un marc jurídic i moral durador que permet establir i regular les institucions i relacions humanes;

CONSIDERANT QUE els drets de l'home ordenats per la Llei Divina tenen per objecte conferir la dignitat i l'honor a la humanitat, i estan destinats a eliminar l'opressió i la injustícia;

CONSIDERANT QUE en virtut de la seva font i  sanció Divines, aquests drets no poden ser restringits, abolits ni violats per les autoritats, assemblees, ni altres institucions, i menys encara poden ser abjurats o alienats;

En conseqüència, nosaltres, musulmans

a) que creiem en Déu, Benefactor i Miericordiós, Creador, Suport, Sobirà, únic Guia de la Humanitat i Font de tota Llei;

b) que creiem en el Vicariat (Califat) de l'home que ha estat creat per a complir la Voluntat de Déu sobre la terra;

c) que creiem en la sabiduria dels preceptes Divins transmesos pels Profetes, la missió dels quals va assolir el seu punt culminant en el missatge Diví final transmès pel Profeta Muhammad (que la Pau sigui amb Ell) a tota la humanitat;

d) que creiem que el raciocini en ell mateix, sense la llum de la revelació de Déu, no pot constituir una guia infalible en els afers de la humanitat ni aportar aliment espiritual a l'ànima humana, i que, sabent que l'ensenyament de l'Islam representa la quinta essència dels manaments Divins en la seva forma definitiva i perfecta, considerem deure nostre recordar a l'home l'elevada condició i la dignitat que Déu li va conferir;

e) que creiem en la invitació feta a tota la humanitat per a participar en el missatge de l'Islam;
f) que creiem que, segons els termes de la nostra Aliança ancestral amb Déu, els nostres deures i obligacions tenen prioritat sobre els nostres drets, i que cadascun de nosaltres té el sagrat deure de difondre els ensenyaments de l'Islam mitjançant la paraula, els actes i tots els mitjans pacífics, i d'aplicar-los, no només a la pròpia existència, sinó també a la societat que l'envolta;

g) que creiem en la nostra obligació d'establir un ordre islàmic:
 

I) on tots els éssers humans siguin iguals i ningú no tingui cap privilegi ni pateixi cap desavantatge o discriminació pel sol fet de la seva raça, color, sexe, origen o idioma;

II) on tots els éssers humans neixin lliures;

III) on l'esclavitud i els treballs forçats estiguin proscrits;

IV) on s'estableixin condicions que permetin preservar, protegir i honorar la institució de la família en tant que fonament de tota vida social;

V) on els governants i els governats estiguin sotmesos de la mateixa manera a la Llei, i siguin iguals davant d'ella;

VI) on no s'obeeixin altres ordres que les conformes a la Llei;

VII) on tot poder terrestre sigui considerat com un dipòsit sagrat, que ha de ser exercit dins dels límits prescrits per la Llei, de la forma que aquesta aprova, i tenint en compte les prioritats que la mateixa Llei fixa;

VIII) on tots els recursos econòmics siguin considerats com a benediccions Divines concedides a la humanitat, i dels quals tothom n'ha de gaudir, conforme a les regles i valors exposats a l'Alcorà i a la Sunna;

IX) on tots els afers públics siguin determinats i conduïts, i l'autoritat administrativa exercida, després de consulta mútua (Xura) entre els creients habilitats per a prendre part  en una decisió compatible amb la Llei i el bé públic;

X) on tothom assumeixi obligacions segons la seva capacitat i sigui responsable dels seus actes proporcionalment;

XI) on a cadascú li sigui garantit que, en cas de violació dels seus drets, es prendran les mesures correctives apropiades d'acord amb la Llei;

XII) on ningú no es vegi privat dels drets que la Llei li garanteix, llevat del que disposi la mateixa Llei i en la mesura que aquesta ho autoritzi;
XIII) On cada individu tingui el dret d'emprendre una acció jurídica contra qualsevol que hagi comès un crim contra la societat en general o contra un dels seus membres;

XIV) on tots els esforços siguin dirigits:

a) a alliberar la humanitat de tot tipus d'explotaciò, d'injustícia i d'opressió;

b) a garantir a cadascú la seguretat, la dignitat i la llibertat en les condicions estipulades, pels mitjans aprovats i dins els límits fixats per la Llei.

Els presents, en tant que servidors de Déu i membres de la fraternitat universal de l'Islam, a començaments del segle XV de l'Era Islàmica, afirmem que ens comprometem a promoure els drets inviolables i inalienables de l'home que a continuacio definim, i que considerem que són prescrits per l'Islam.

---

I. DRET A LA VIDA

a) La vida humana és sagrada i inviolable, i tots els esforços han d'anar dirigits a protegir-la. Particularment, ningú no ha de ser exposat a ferides ni a la mort, llevat d'autorització de la Llei.

b) Després de la mort, al igual que en vida, el caràcter sagrat del cos d'una persona ha de ser inviolable. Els creient estan obligats a vigilar que el cos d'un difunt sigui tractat amb la solemnitat deguda.

II. DRET A LA LLIBERTAT

a) L'home neix lliure. No s'ha d'imposar cap restricció al seu dret a la llibertat, excepció feta de l'autoritat i normal aplicació de la Llei.

b) Tot individu i tot poble tenen el dret inalienable a la llibertat sota totes les seves formes -física, cultural, econòmica i politica- i han de ser habilitats per a lluitar, amb tot els mitjans disponibles, contra tota violació o derogació d'aquest dret. Tot individu o poble oprimit té dret al suport legítim d'altres individus i/o pobles en aquesta lluita.

III. DRET A LA IGUALTAT I PROHIBICIÓ DE TOTA DISCRIMINACIÓ

a) Totes les persones són iguals davant la Llei i tenen dret a les possibilitats legals i a una protecció igual davant la Llei.

b) Totes les persones han de rebre un salari igual a igual treball.

c) Ningú no s'ha de veure privat d'una possibilitat de treball ni ha de patir discriminació ni ser exposat a un més gran risc físic només pel fet de ser d'una diferent creença religiosa, color, raça, origen, sexe o llengua.

IV DRET A LA JUSTÍCIA

a) Tota persona té dret a ser tractada d'acord a la Llei i només d'acord a la Llei.

b) Tota persona té, no només el dret, sinó també l'obligació de protestar contra la injustícia. Ha de tenir el dret d'invocar, davant les autoritats, els recursos previstos per la Llei per tot perjudici o pèrdua personal injustificada. També té el dret a defensar-se de tota acusació plantejada en contra seva, i obtenir un judici equitatiu davant d'un tribunal judicial independent en cas de litigi amb les autoritats públiques o amb qualsevol altra persona.

c) Tota persona té el dret i el deure de defensar els drets d'una altra persona i de la comunitat en general (Hisbah).

d) Ningú no pot patir discriminació per tractar de defensar els seus drets privats i públics.

e) Tot musulmà té el dret i el deure de negar-se a obeir tota ordre contrària a la Llei, qualsevol que sigui l'origen d'aquesta ordre.

V. DRET A UN PROCÉS JUST

a) Ningú no ha de ser jutjat culpable d'un delicte i condemnat a una sanció si la prova de la seva culpabilitat no ha estat presentada davant d'un tribunal judicial independent.

b) Ningú no ha de ser declarat culpable abans que hagi tingut lloc un procés equitatiu i que s'hagin facilitat les possibilitats raonables per a defensar-se.

c) La sanció ha de ser fixada conforme a la Llei, proporcionalment a la gravetat del delicte i tenint en compte les circumstàncies en què va ser comès.

d) No s'ha de considerar cap acte com un crim si no ve clarament estipulat com a tal a la Llei.

e) Tot individu és responsable de les seves accions. La responsabilitat d'un crim no es pot estendre per substitució a altres membres de la seva família o del seu grup que no estiguin implicats directament o indirecta en la perpetració del crim en qüestió.

VI. DRET A LA PROTECCIÓ CONTRA L'ABÚS DE PODER

Tota persona té dret a la protecció contra les intemperàncies dels organismes oficials. No té necessitat de justificar-se, llevat per a defensar-se d'acusacions plantejades en contra seva o quan es trobi en una situació en la qual respondre una pregunta que concerneixi una sospita de participació en un crim pugui fer que aquesta sospita sigui ser raonablement resolta.

VII. DRET A LA PROTECCIÓ CONTRA LA TORTURA

Cap individu no ha de patir tortura mental o física, ni la degradació, ni amenaça de perjudici contra ell o contra qualsevol amb qui estigui emparentat o li sigui proper, ni extorsió per a confesar un crim, ni coacció per acceptar un acte perjudicial als seus interessos.

VIII. DRET A LA PROTECCIÓ DE L'HONOR I A LA REPUTACIÓ

Tota persona té dret a protegir el seu honor i la seva reputació contra les calúmnies, les acusacions sense fonament i les temptatives deliberades de difamació i xantatge.

IX. DRET D'ASIL

a) Tota persona perseguida o oprimida té dret a buscar refugi i asil. Aquest dret està garantit a tot ésser humà, sigui quina sigui la seva raça, religió, color i sexe.

b) Al Masyid Al Haram (La casa sagrada de Déu) a la Meca és un refugi per a tots els musulmans.

X. DRET DE MINORIES

a) El principi corànic "no hi ha violència a la religió" ha de regir els drets religiosos de les minories no musulmanes.

b) En un país musulmà, les minories religioses han de tenir l'alternativa de triar, per a la normativa dels seus afers civils i personals, entre la Llei islàmica i llurs pròpies lleis.

XI. DRET I OBLIGACIÓ DE PARTICIPAR EN LA DIRECCIÓ I GESTIÓ DELS AFERS PÚBLICS

a) A reserva de la Llei, tot individu de la comunitat (Ummah) té dret a exercir la funció pública.

b) El procés de lliure consulta (Xura) és el fonament de les relacions administratives entre el govern i el poble. El poble té igualment el dret d'escollir i revocar el seus governants, d'acord amb aquest principi.

XII. DRET A LA LLIBERTAT DE CREENÇA, DE PENSAMENT I DE PARAULA

a) Tota persona té dret a expressar els seus pensaments i conviccions en la mesura que estiguin dins els limits prescrits per la Llei. Al contrari, ningú no té dret a divulgar mentides, ni a difondre notícies susceptibles d'atemptar contra la decència pública, ni de lliurar-se a la calúmnia o a la difamació, ni de perjudicar la reputació d'altres persones.

b) La recerca del coneixement i de la veritat no són només un dret, ans un deure de tot musulmà.

c) Tot musulmà té el dret i el deure de protegir-se i de combatre (dins dels límits fixats per la Llei) contra l'opressió, fins i tot si això el porta a impugnar la més alta autoritat de l'Estat.

d) No hi ha d'haver cap obstacle a la propagació de la informació, en la mesura en què no posi en perill la seguretat de la societat o de l'Estat, i romangui dins els límits que imposa la Llei,

e) Ningú no ha de menysprear ni ridiculitzar les conviccions religioses d'altres individus, ni fomentar contra ells l'hostilitat pública. El respecte envers els sentiments religiosos dels altres és una obligació per a tots els musulmans.

XIII. DRET A LA LLIBERTAT RELIGIOSA

Tota persona té dret a la llibertat de consciència i de culte, d'acord amb les seves conviccions religioses.

XIV. DRET A LA LLIURE ASSOCIACIÓ

a) Tota persona té dret a participar a títol individual i col·lectiu en la vida religiosa, social, cultural i política de la seva comunitat, i a crear institucions i organismes destinats a prescriure allò que està bé (ma'uf) i a impedir allò que està malament (munkar).

b) Tota persona té dret a intentar la creació d'institucions que permetin l'aplicació d'aquests drets. Col·lectivament, la comunitat ve obligada a crear les condicions necessàries amb les quals els seus membres puguin desenvolupar la pròpia personalitat.

XV. L'ORDRE ECONÒMIC I ELS DRETS QUE SE'N DERIVEN

a) En la seva activitat econòmica, totes les persones tenen dret a tots els avantatges de la natura i a tots els seus recursos. Són béns concedits per Déu en benefici de tota la humanitat.

b) Tots els éssers humans tenen dret a guanyar-se la vida conforme a la Llei.

c) Tota persona té dret a la propietat dels seus béns, individualment o associada amb altres. La nacionalització de certs mitjans econòmics en interès públic és legítima.

d) Els pobres tenen dret a una part definida de la prosperitat dels rics, fixada per la Zaka, i imposada i recaptada conforme a la Llei.

e) Tots els mitjans de producció han de ser utilitzats en interès de la comunitat (Ummah) en el seu conjunt, i no poden malbaratar-se ni usar-se malament.

f) A fi de promoure el desenvolupament d'una economia equilibrada i de protegir la societat de l'explotació, la Llei islàmica prohibeix els monopolis, les pràctiques comercials excessivament restrictives, la usura, l'ús de mitjans coercitius per a l'obtenció de mercats i la publicació de propagandes enganyoses.

g) Totes les activitats econòmiques estan autoritzades en la mesura que no siguin perjudicials als interessos de la comunitat (Ummah) i no violin les lleis dels valors islàmics.

XVI. DRET A LA PROTECCIÓ DE LA PROPIETAT

Cap bé no pot ser expropiat si no és en interès públic i mitjançant el desemborsament d'una indemnització equitativa i suficient.

XVII. ESTATUT I DIGNITAT DELS TREBALLADORS

L'Islam honora el treball i el treballador, i mana als musulmans que tractin els treballadors, certament amb justícia, però també amb generositat. No només han de rebre prestament el salari que han guanyat, sinó que també tenen dret a un descans i a un temps lliure suficient.

XVIII. DRET A LA SEGURETAT SOCIAL

Tota persona té dret a l'alimentació, a l'allotjament, a vestir-se, a l'ensenyament i a l'atenció sanitària en funció dels recursos de la comunitat. Aquesta obligació de la comunitat s'estén més particularment a tots els individus que no es puguin mantenir per si mateixos a causa d'una incapacitat temporal o permanent.

XIX. DRET A FUNDAR UNA FAMÍLIA I QÜESTIONS ANNEXES

a) Tota persona té dret a casar-se, fundar una família i educar els seus fills d'acord amb la seva religió, tradicions i cultura. Tot consort posseeix aquests drets i privilegis i està sotmès a les obligacions estipulades per la Llei.

b) Cadascun dels components de la parella té dret al respecte i a la consideració de l'altre.

c) Tot espòs ve obligat a mantenir l'esposa i els fills segons els seus mitjans.

d) Tot nen té dret a ser mantingut i educat correctament pels seus pares. Està prohibit fer treballar els menors i imposar-los cap mena de càrrega que s'oposi o perjudiqui el seu desenvolupament natural.

e) Si, per alguna raó, els pares es veuen incapacitats per assumir les seves obligacions envers un fill, és a la comunitat a qui correspon assumir aquestes obligacions amb càrrec a la reserva pública.

f) Tota persona té dret al suport material, i també a l'assistència sanitària i a la protecció de la seva família durant la infància, la vellesa, o en cas d'incapacitació. Els pares tenen dret al suport material i també a l'assistència sanitària i a la protecció dels seus fills.

g) La maternitat té dret a un respecte, a cura i assistència particulars, per part de la família i dels organismes públics de la comunitat (Ummah).

h) En el si de la família, els homes i dones han de repartir-se les obligacions i drets d'acord amb el seu sexe, aptituds, talent i inclinacions naturals, tenint en compte les seves responsabilitats comunes envers fills i pares.

i) ningú no pot ser obligat a casar-se contra la seva voluntat, ni a perdre la seva personalitat jurídica o a patir una discriminació a causa del seu matrimoni.

XX. DRETS DE LA DONA CASADA

Tota dona casada té dret:

a) a viure a la casa on viu el seu marit;

b) a rebre els mitjans necessaris per a mantenir un nivell de vida que no sigui inferior al del seu consort i, en cas de divorci, a rebre, durant el període d'espera legal (Iddah) els mitjans de subsistència compatibles amb els recursos del marit, tant per a ella mateixa com per als fills que ella alimenta i la tutela dels quals té; rebrà aquests subsidis independentment de la seva pròpia situació financera, de les pròpies rendes, o dels béns que pugui posseir;

c) a sol·licitar i obtenir la dissolució del matrimoni (Jul'a) d'acord amb les disposicions de la Llei; aquest dret s'ajusta al seu dret de sol·licitar el divorci davant dels tribunals;

d) a heretar del seu marit, dels seus pares, dels seus fills, i dels altres parents, d'acord a la Llei;

e) a l'estricta reserva confidencial per part del seu espòs, o ex-espòs si és divorciada, respecte a tota informació que ell n'hagués pogut obtenir i la divulgació de la qual podria perjudicar els seus interessos. La mateixa obligació té ella envers el seu consort o ex-consort.

XXI. DRET A LA VIDA PRIVADA

Tota persona té dret a la protecció de la seva vida privada.

XXII. DRET A LA LLIBERTAT DE TRASLLAT I DE RESIDÈNCIA

a) Tenint en compte el fet que el Món Islàmic és veritablement Ummah Islàmia, tot musulmà ha de tenir dret a entrar lliurement a qualsevol país musulmà i a sortir-ne.

b) Ningú no serà forçat a abandonar el seu país de residència, ni serà arbitràriament deportat, sense poder recórrer a l'aplicació normal de la Llei.
 

Notes