Declaració de Drets del bon poble de Virgínia

Declaració de drets formulada pels representants del bon poble de Virgínia, reunits en assemblea plenària i lliure; drets que pertanyen a ells i a la seva posteritat, com a base i fonament del govern.

1 Que tots el homes són per naturalesa igualment lliures i independents i tenen certs drets innats, dels quals, quan constitueixen una societat, no poden privar o desposseir a la seva posteritat per cap pacte, això és: el gaudir de la vida i de la llibertat, amb mitjans d'adquirir i posseir la propietat i obtenir la felicitat.

2 Que tot poder és inherent al poble i, en conseqüència, procedeix d'ell; que els magistrats són els seus mandataris i servidors i en tot moment responsables davant d'ell.

3 Que el govern està o ha de ser instituït en funció del benefici, protecció i seguretat de tot el poble, nació o comunitat; que de les diferents formes i sistemes de govern la millor és la que és capaç de produir el més gran grau de felicitat i seguretat, i la més segura contra el perill de la mala administració; que quan qualsevol govern sigui incapaç de dur a terme, o contrari, a aquests propòsits, una majoria de la comunitat té el dret indubtable, inalienable i irrevocable de reformar-lo o abolir-lo de la manera que es jutgi més convenient de cara a la seguretat pública.

4 Que cap home o grup d'homes té dret a percebre de la comunitat emoluments o privilegis exclusius o especials, sinó solament en consideració a serveis públics prestats, els quals, en no poder ser transmesos, fan que tampoc no siguin hereditaris els càrrecs de magistrat, legislador o jutge.

5 Que els poders legislatiu i executiu de l'Estat han d'estar separats i distingir-se del judicial, i que els membres dels dos primers poders han de ser conscients de les càrregues del poble, participar en elles i abstenir-se d'imposar-li mesures opressives; que en períodes determinats han de tornar a la seva condició privada, al cos social d'on procedien, i les seves vacants s'hauran d'omplir mitjançant eleccions freqüents, justes i regulars, en les quals es puguin tornar a elegir a tots o part dels antics membres, segon ho disposin les lleis.

6 Que les eleccions de representants del poble en assemblea han de ser lliures; que tots els homes que demostrin suficients proves de permanent interès per la comunitat i de vinculació amb ella  han de posseir el dret de sufragi; que no poden ser sotmesos a contribució, ni privats de la seva propietat per raons d'utilitat pública sense el seu consentiment, o dels seus representants així elegits; ni estaran obligats per cap llei a la qual, de la mateixa manera, no hagin consentit en funció del bé públic.

7 Que tota la facultat de suspendre les lleis o l'execució de les lleis  per qualsevol autoritat, sense els consentiment dels representants del poble, és perjudicial per als seus drets i no ha d'exercir-se.

8 Que en tot el procés criminal, l'acusat té dret a saber la causa i naturalesa de l'acusació, a ser acarat amb els seus acusadors i testimonis, a demanar proves al seu favor i a ser jutjat ràpidament per un jurat imparcial de dotze homes del veïnat, sense el consentiment unànime del qual no podrà considerar-se culpable. Tampoc se'l pot obligar a testificar contra ell mateix. Ningú no serà privat de la seva llibertat, excepte per mandat de la llei del país o per judici dels seus iguals.

9 No s'exigiran fiances excessives ni s'imposaran multes excessives ni s'infligiran càstigs  cruels o inusitats.

10 Que són cruels i opressors i no han de ser consentits els actes judicials generals en els quals es mani a un funcionari o agutzil el registre de llars sospitoses sense proves d'un fet comès, o la detenció d'una persona o persones sense identificar-les pels seus noms, o que el delicte no s'especifiqui clarament i no es demostri amb proves.

11 Que en litigis relatius a la propietat i en plets entre particulars, l'antic judici per jurat de dotze homes és preferible a qualsevol altre i s'hauria de considerar sagrat.

12 Que la llibertat de premsa és un dels grans baluards de la llibertat i no pot ser mai restringit a menys que no sigui per governs despòtics.

13 Que una milícia ben reglamentada integrada per persones ensinistrades en les armes constitueix la defensa natural i segura d'un Estat lliure; que haurien d'evitar-se en temps de pau els exèrcits permanents, com a perillosos per a  la llibertat; i en tot cas les forces armades  estaran estrictament subordinades al poder civil i sota el seu mandat.

14 Que el poble té dret a un govern uniforme i, per tant, cap govern separat o independent del de Virgínia pot erigir-se o establir-se dintre dels seus límits.

15 Que cap govern lliure, ni els beneficis de la llibertat, poden conservar-se en cap poble sinó mitjançant una ferma adhesió a la justícia, la moderació, l'austeritat i la virtut, i mitjançant el freqüent recurs als principis fonamentals.

16 Que la religió o els deures que pesin envers el nostre creador i la manera de complir-los, solament poden regir-se per la raó i la convicció, no per la força o la violència; en conseqüència tots els homes tenen igual dret al lliure exercici de la religió d'acord amb el dictamen de la seva consciència, i és deure recíproc de tots el practicar la paciència, l'amor i la caritat cristianes.