Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana

Olympe de Gouges. 1791

A la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana, Olympe de Gouges (1748-1793) segueix la redacció, punt per punt, des d'una perspectiva feminista que sorprèn per la seva modernitat, els articles de la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà aprovats el 1789 per l'Assemblea Nacional, completament mancats d'aquesta perspectiva feminista. El text sencer, després dels articles inclou un llarg postàmbul que comença així: "Dona, desperta't; l'alarma de la raó es fa sentir a tot l'univers; reconeix els teus drets..."

Preambul

Les mares, les filles, les germanes, representants de la nació, demanen ser constituïdes en Assemblea nacional. En considerar que la ignorància, i el menyspreu dels drets de la dona són les úniques causes dels mals públics i de la corrupció dels governs, han resolt exposar en una resolució solemne els drets naturals, inalienables i sagrats de la dona, a fi que aquesta declaració, constantment present per a tots els membres del cos social, els recorde en tot moment els seus drets i els seus deures, a fi que els actes del poder de les dones i els del poder dels homes puguen ser, en tot moment, comparats amb l'objectiu de qualsevol institució política, essent-ne més respectats, a fi que les reclamacions de les ciu-tadanes, fonamentades des d'aquest moment en principis simples i indiscutibles, orienten sempre al sosteniment de la Constitució, dels bons costums i de la felicitat de tots. En conseqüència, el sexe superior tant en bellesa com en coratge, en els sofriments maternals, reconeix i declara, en presència i sota els auspicis de l'Ésser suprem, els Drets següents de la dona i de la ciutadana.

Article primer

La dona naix lliure i roman igual a l'home en drets. Les distincions socials no poden fonamentar-se més que en la utilitat comuna.

II

L'objectiu de tota associació política és la conservació dels drets naturals i imprescriptibles de la dona i de l'home. Aquests drets són la llibertat, la propietat, la seguretat i, sobretot, la resistència a l'opressió.

III

E1 principi de tota sobirania resideix essencialment en la nació, que no és més que la reunió de la dona i de l'home: cap cos, cap individu, no pot exercir cap autoritat que no emane expressament d'ells.

IV

La llibertat i la justícia consisteixen a retornar tot allò que pertany a altri; així, l'exercici dels drets na-turals de la dona no té més límits que la tirania per-pètua que li oposa l'home; aquests límits han de ser reformats per les lleis de la natura i de la raó.

V

Les lleis de la natura i de la raó prohibeixen totes les accions nocives per a la societat; tot el que no és pro-hibit per aquestes lleis, assenyades i divines, no pot ésser impedit, i ningú no pot ser obligat a fer allò que no ordenen.

VI

La llei ha de ser l'expressió de la voluntat general; totes les ciutadanes i ciutadans han de participar en la seua elaboració personalment o mitjançant els seus representants. Ha de ser la mateixa per a tothom; to-tes les ciutadanes i tots els ciutadans, essent igual als seus ulls, han de ser igualment admissibles a totes les dignitats, places i càrrecs públics, d'acord amb les se-ues capacitats i sense altres distincions que les de les seues virtuts i les seues aptituds.

VII

Cap dona no n'és eximida; és acusada, detinguda i empresonada en els casos determinats per la llei; les dones obeeixen com els homes aquesta llei rigorosa.

VIII

La llei no ha d'establir més que penes estrictament i evidentment necessàries, i ningú no pot ésser casti-gat més que en virtut d'una llei establerta i promul-gada anteriorment al delicte i legalment aplicada a les dones.

IX

Sobre tota dona que haja estat declarada culpable serà exercit tot el rigor de la llei.

X

Ningú no ha de ser molestat per les seues opinions fins i tot fonamentals; si la dona té el dret de pujar al cadafal, ha de tenir igualment el dret de pujar a la tri-buna, sempre que les seues manifestacions no alteren l'ordre públic establert per la llei.

XI

La lliure comunicacíó dels pensaments i de les opi-nions és un dels drets més preuats de la dona, ja que aquesta llibertat assegura la legitimitat dels pares en-vers els fills. Qualsevol ciutadana pot, doncs, dir lliu-rement: soc mare d'un fill que us pertany, sense que un prejudici bàrbar la force a dissimular la veritat; a excepció de respondre per l'abús d'aquesta llibertat en els casos determinats per la llei.

XII

La garantia dels drets de la dona i de la ciutadana implica una major utilitat; aquesta garantia ha de ser instituïda per a l'avantatge de tots, i no per a l'ús par-ticular d'aquelles a qui és confiada.

XIII

Per al manteniment del poder públic i per a les despeses d'administració, les contribucions de la dona i de l'home són iguals; ella pren part en totes les feines comunes, en totes les tasques penoses; ha de tenir, doncs, la mateixa part en la distribució de places, de llocs de treball, de càrregues, de dignitats i d'activitats.

XIV

Les ciutadanes i els ciutadans tenen el dret de com-provar per ells mateixos o mitjançant els seus repre-sentants la necessitat de la contribució pública. Les ciutadanes no poden adherir-s'hi si no és amb l'admissió d'un repartiment igual, no només en la ri-quesa, sinó també en l'administració pública, i de determinar la quota, la base, la recaptació i la durada de l'impost.

XVI

Tota societat en la qual la garantia dels drets no està assegurada, ni la separació dels poders determinada, no té cap constitució; la constitució és nul.la si la majoria dels individus que conformen la nació no ha cooperat en la seua redacció.

XVII

Les propietats pertanyen a tots els sexes junts o sepa-rats; són per a cadascun un dret inviolable i sagrat; ningú no pot ser-ne privat com a vertader patrimoni de la natura, si no és que la necessitat pública, le-galment constatada, ho exigeix evidentment i sota la condició d'una justa i prèvia indemnització.

 

Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana i altres escrits. Olympe de Gouges. Publicacions de la Universitat de València, 2021. Traducció de la Declaració: Vicent Olmos.