Bill of Rights (Declaració de Drets) 

La declaració, presentada pels parlamentaris a la Corona anglesa, comença amb un memorial de greuges:

Considerant que els Lors, eclesiàstics i temporals, i els Comuns, reunits a Westminter, representen legalment, plenament i lliurement, tots els estaments del regne (...)
Considerant que durant els darrers anys persones parcials, corruptes i no qualificades, han estat escollides i han format part de jurats (...)
I que s'han exigit fiances excessives a persones subjectes a procediments penals, per tal de no concedir els beneficis continguts a les lleis relatives a la llibertat de les persones.
I que s'han imposat multes excessives.
I que s'han aplicat càstigs il·legals i cruels (...)
Coses les quals són total i directament contràries a les lleis, ordenances i llibertats d'aquest regne (...)

Per tot seguit encetar el llistat de reivindicacions:

1- Que el pretès dret  de suspendre les lleis o la seva execució per l'autoritat reial sense el consentiment del Parlament és il·legal.

2- Que el pretès poder de dispensar les lleis o la seva execució en virtut de l'autoritat reial, en la forma en què ha estat usurpat en el, passat, és il·legal.

3- Que la comissió per erigir Tribunal de causes eclesiàstiques, i les altres comissions i tribunals de la mateixa naturalesa, són il·legals i pernicioses.

4- Que la recaptació d'impostos per o en benefici de la Corona, amb el pretext de la prerrogativa reial, sense consentiment del Parlament, per un període més llarg o de forma diferent d'aquella que va ser autoritzada, és el il·legal.

5- Que és un dret dels súbdits presentar peticions al rei, i és il·legal qualsevol acció o procediment contra els peticionaris.

6- Que el reclutament o manteniment d'un exèrcit a l'interior del regne en temps de pau, sense l'autorització del Parlament, és il·legal.

7- Que tots els súbdits protestants han de poder tenir armes per a la seva defensa, d'acord amb les condicions i la forma que autoritzin les lleis.

8- Que les eleccions dels membres del Parlament han de ser lliures.

9- Que la llibertat d'expressió, els debats i actuacions al Parlament, no poden ser jutjats ni investigats per un altre Tribunal diferent del Parlament.

10- Que no s'han d'exigir fiances exagerades, ni imposar multes excessives, ni aplicar càstigs cruels o desacostumats.

11- Que les llistes dels jurats s'han de confeccionar, i aquests han de ser escollits, correctament i amb la deguda forma, i han de ser notificades, i els jurats que decideixin la sort de les persones en processos d'alta traïció, han de ser propietaris lliures.

12- Que totes les dispenses i perdons de multes i confiscacions fetes a certes persones, abans de la sentència, són il·legals i nul·les.

13- I que per tal de posar remei a tots aquests greuges, i per tal d'aconseguir la rectificació, aprovació i manteniment de les lleis, el Parlament s'ha de reunir sovint.

Reclamen, demanen i insisteixen en totes i cada una de les peticions fetes, en tant que llibertats indiscutibles, i sol·liciten que les declaracions, judicis, actes o procediments, que han estat enumerats i realitzats en perjudici del poble, no puguin, d'ara endavant, servir de precedent o exemple.
(...)