Programa de dotze punts per a la prevenció de la tortura

La tortura és una violació fonamental dels drets humans, condemnada per l'Assemblea General de les Nacions Unides com a ofensa a la dignitat humana i prohibida per les legislacions nacionals i pel dret internacional.
Malgrat tot, continua practicant-se diàriament arreu del món. L'experiència d'Amnistia Internacional demostra que la prohibició legislativa de la tortura no és suficient. Cal prendre mesures immediates per fer front a la tortura i d'altres penes o tractes cruels, inhumans o degradants, allí on tinguin lloc, fins a aconseguir-ne la total erradicació.
Amnistia Internacional fa una crida a tots els governs per tal que posin en pràctica el programa següent de 12 punts per a la prevenció de la tortura, alhora que invita totes les persones i organitzacions interessades a sumar llurs esforços en la promoció d'aquest programa. Amnistia Internacional està plenament convençuda que l'aplicació d'aquestes mesures serà un senyal clar i positiu de la fermesa d'un govern per abolir la tortura en l'àmbit nacional i internacional.

1.- Condemna oficial de la tortura.
Les màximes autoritats de cadascun dels països haurien de demostrar llur total oposició a la tortura, fent saber a tot el personal encarregat del compliment de la llei que la tortura mai no serà tolerada en cap circumstància.

2.- Límits de la detenció en règim d'incomunicació.
Sovint, la tortura té lloc mentre les víctimes es troben detingudes en règim d'incomunicació, amb impossibilitat de posar-se en contacte amb aquelles persones que podrien ajudar-les o informar-les d'allò que els està succeïnt. Els governs haurien d'adoptar salvaguardes per fer que la detenció en règim d'incomunicació no esdevingui una oportunitat per a l'aplicació de tortures. Té especial importància que tots els presos siguin traslladats davant de les autoritats judicials com més aviat millor després de llur detenció, i que hom hi permeti als familiars, advocats i metges un accés ràpid i freqüent.

3.- Eliminació de las detencions secretes.
En alguns països les tortures tenen lloc en centres secrets, sovint després d'haver fet desaparèixer les víctimes. Els governs haurien d'assegurar que els presos siguin reclosos en llocs públicament reconeguts i que hom proporcioni informació precisa sobre el lloc on es troben a familiars i advocats.

4.- Salvaguardes durant el període de detenció i interrogatoris.
Els governs haurien d'examinar constantment els reglaments per a la detenció i els interrogatoris. Els presos haurien d'ésser informats sense dilació de llurs drets, incloent-hi el dret de presentar queixes relatives al tracte que reben. Caldria també autoritzar que els organismes independents pertinents realitzessin visites regulars d'inspecció en els centres de detenció. Una salvaguarda important contra la tortura seria la separació entre les autoritats encarregades de la detenció i les que han de dur a terme els interrogatoris.

5.- Investigació independent dels informes sobre tortures.
Els governs haurien d'assegurar-se que totes les queixes i informes sobre tortures siguin investigades imparcialment i eficaç, i de fer públics tant els mètodes com els resultats de les investigacions. Així mateix, tant els demandants com els testimonis haurien de rebre protecció contra possibles intimidacions.

6.- Invalidesa legal de declaracions obtingudes amb tortura.
Els governs haurien de prendre les mesures necessàries per tal que les confessions i d'altres proves obtingudes amb tortura mai no puguin ésser emprades en tràmits judicials.

7.- Prohibició legislativa de la tortura.
 Els governs haurien de prendre mesures encaminades a aconseguir que els actes de tortura siguin considerats com delictes punibles en virtud de les disposicions de dret penal. De conformitat amb la legislació internacional, la prohibició de la tortura no hauria de suspendre's sota cap circumstància, ni tan sols sota l'estat de guerra o cap altra emergència pública.

8.- Enjudiciament de pressumptes torturadors.
Les persones responsables d'actes de tortura haurien d'ésser sotmeses a judici. Aquest principi hauria de mantenir-se allí on es trobessin, amb independència del lloc on es va cometre el crim i sense tenir en compte la nacionalitat dels perpetradors o de les víctimes. Caldria no proporcionar als torturadors cap mena de "santuari".

9.- Procediments de capacitació.
Durant els cursos de capacitació de tots els funcionaris que prenen part en activitats de detenció, interrogatori o tractament de presos, caldria deixar ben clar que la tortura és un acte criminal, i fer-los saber que estan obligats a desobeir qualsevol ordre de dur a terme tortures.

10.- Compensació i rehabilitació.
Les víctimes de la tortura i els qui d'ells depenen haurien de tenir dret a obtenir una compensació financera. Haurien de rebre també les cures mèdiques i la rehabilitació adients.

11.- Reacció internacional.
Els governs haurien d'emprar tots els canals disponibles per intercedir davant d'aquells governs acusats de l'aplicació de tortures. Hom hauria d'establir mecanismes intergovernamentals per investigar urgentment informes de tortura i adoptar les mesures pertinents en contra. Els governs haurien de vigilar també que les transferències o capacitació de personal militar, de seguretat o de policia no facilitin la pràctica de tortures.

12.- Ratificació d'instruments internacionals.
Tots els governs haurien de ratificar els instruments internacionals que continguin salvaguardes i recursos contra la tortura, incloent-hi el Pacte Internacional de Drets Civils i el seu Protocol Facultatiu, que autoritza l'examen de queixes presentades per víctimes individuals.