Grup d'educació

Model de xerrada

Notes: Si vols fer servir la foto de l'Iqbal i l'acudit de la ploma en la teva xerrada, t'ho pots descarregar en format PDF, per tal de poder-ho imprimir en un format gran (només et cal deselecionar l'opció "encaixar a la finestra" al menú d'imprimir de l'Acrobat perquè et surti ampliat segons les possibilitats de la impressora que tinguis).
--Foto de l'Iqbal Masih.
--Acudit de "Armes de l'enemic", de Plantu.
Pel que fa a la carta que hem posat de mostra, és millor que portis la fotocòpia d'una carta original, per exemple sobre el cas que treballi el teu grup, i així a més et permet introduir aquest tema.
Si parles de l'Iqbal Masih, recorda que pots esmentar la proposta didàctica "Les catifes voladores", basada en el seu cas.

Hola. El meu nom és ... i avui us parlaré d'Amnistia Internacional, una organització que treballa a favor de persones i casos com:
 

Iqbal Masih, un nen teixidor d'alfombres en condicions d'esclavitud al Paquistan, que després de ser alliberat i convertir-se en activista dels drets humans, va ser assassinat a causa de les seves reivindicacions. Amnistia Internacional exigeix que s'aboleixi el treball infantil arreu del món, i que en casos de violacions dels drets humans com el de l'Iqbal aquests casos no quedin impunes i els responsables compareguin davant de la justícia. [Foto: © Magnus Bergmar. www.childrensworld.org. Utilització autoritzada en activitats educatives citant l'autor i la procedència]

Avui us parlaré també de nois i noies com:

La Nafiji, una noia de 14 anys que va ser sentenciada a 4 anys de presó perquè va queixar-se de la seva escola quan aquesta va suprimir les classes de llengua albanesa.

La Nafiji és considerada per Amnistia Internacional una "presa de consciència", és a dir, una persona que ha estat empresonada simplement per les seves creences, el seu color de pell, el seu sexe, origen ètnic, llengua or religió, sense haver utilitzat la violència.

En Ryan Mathew, un noi de 17 anys que va passar 5 anys al corredor de la mort als Estats Units per un crim que no havia comès.

Amnistia Internacional s'oposa completament a la pena de mort i treballa per tal d'aconseguir la seva abolició arreu del món.

L'Ali, un noi iraquià de 12 anys que va ser torturat per les creences polítiques dels seus pares

Abolir la tortura és un altre dels objectius d'Amnistia Internacional. Malgrat els acords internacionals que la prohibeixen i malgrat que els governs en neguen la seva utilització, el cert és que la tortura és una pràctica comuna i sistemàtica a molts països, independentment de les ideologies o els sistemes econòmics d'aquests països.

Amnistia és una organització que defensa els drets humans. Des dels seus inicis l'any 1961, quan va començar treballant per la defensa dels anomenats presos de consciència, ha anat ampliant progressivament les seves activitats i denúncies a altres violacions dels drets humans recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans.

Amnistia Internacional el que demana és que tots els drets de la Declaració Universal siguin respectats, ja que són indivisibles i estan interrelacionats.

A més dels esforços per alliberar els presos de consciència i per abolir la pena de mort i la tortura, els altres temes als quals Amnistia Internacional dedica un especial atenció són els següents:
 

• L'eradicació de les execucions extrajudicials i les "desaparicions".
• La celebració de judicis justos i ràpids per als presos polítics.
• La protecció dels refugiats.
• L'eradicació del racisme.


Des de fa uns anys, treballa també sobre:
 

• Els drets de les dones i especialment, la violència de gènere.
• Els drets de les minories sexuals.

 

Com treballa AI? Quina és la seva "arma"? Són moltes i diferents, segons els casos i els objectius. Però una de les més conegudes és aquesta, escriure. Una ploma o un bolígraf, utilitzats per milers d'activistes per a escriure cartes o missatges als governs dels països que violen els drets humans són armes efectives. Per exemple, per demanar l'alliberament d'un pres de consciència, o d'alguna persona empresonada i en perill de ser torturada. Aquesta tasca s'anomena "Accions Urgents", i la fan tant adults com joves i nens.

Aquí teniu un exemple d'una carta enviada per una nena de La Rioja al President de Paquistan, sobre el cas d'Iqbal Masih amb el que hem començat la xerrada, demanant que s'aboleixi efectivament el treball forçat (al Paquistan hi ha lleis que el prohibeixen, però en molts casos no es respecten):



I això d'escriure cartes, funciona?

Potser teniu aquest dubte. Doncs bé, a la Nafiji, el segon cas del que hem parlat, la van deixar anar sis mesos després que Amnistia Internacional comencés a treballar a favor seu.

La feina d'escriure cartes no és inútil, mireu el que diu aquest ex-pres de consciència de la República Dominicana, sindicalista, pel qual Amnistia Internacional va treballar:

"Em van tenir tancat nu en una calabós. Quan van arribar les 200 primeres cartes, em van tornar les meves robes. Van arribar les següents 200 cartes i els oficial de la presó van venir a veure'm. Quan el següent munt de cartes va arribar, el director de la presó es va posar en contacte amb el seu superior. Les cartes van continuar arribant. 3000!. I el President em va cridar al seu despatx. Em va ensenyar una caixa enorme de cartes que havia rebut, i va dir: "Com és que un sindicalista com tu té tants amics arreu del món?".

Voleu un altre exemple? En aquest cas és el testimoni d'un ex pres de consciència marroquí, alliberat el 1994. El seu nom és Mohammed El Boukili:
 
"Torno a estar lliure, fora de la cel.la i de la presó, després de nou anys de tortura, patiment i esperança. Aquesta lliberta meva és el fruit de la pressió que vau generar vosaltres dia rera dia, fruit del vostre treball i de la vostra valentia."


Com organitza Amnistia Internacional els enviaments de cartes? La xarxa d'Accions Urgents

A la seu central d'Amnistia Internacional, a Londres, s'investiguen les denuncies de violacions dels drets humans que hi arriben des de tot el món. En els casos de perill imminent, es posa en marxa una "Acció Urgent". Es distribueix per tot el món, entre els milers de persones que participen en els enviaments, les dades del cas. Llavors, els membres de la xarxa, escriuen a les autoritats del país on es produeix la violació dels drets humans, demanant que s'aturi de forma immediata.

Qui hi participa? La major part dels membres de la Xarxa d'Accions Urgents la constitueixen persones ben normals. No cal tenir cap ofici ni habilitat especial, són persones com tu, com nosaltres. L'únic que fan d'especial és dedicar, de tant en tant, una part del seu temps a intentar protegir persones en perill.

I què podeu fer vosaltres?

A més d'Amnistia Internacional hi ha altres organitzacions que treballen perquè els drets humans siguin respectats. És important recolzar-les, participar en les seves activitats. Que el món sigui d'una manera o d'una altra depèn també de nosaltres.

Pel que fa a Amnistia Internacional, la forma més senzilla de col.laboració és la participació en la Xarxa d'Accions Urgents. No és l'única, una altra forma de col.laborar, per exemple, és donant suport a les campanyes que duu a terme l'organització.

I si teniu més empenta,  també podeu crear un "Grup de joves  pels drets humans" al vostre centre. En aquest cas us podem ajudar.

Us deixo més informació de totes aquestes coses.

Què us sembla tot això que us he explicat?

Voleu fer alguna pregunta? Teniu algun dubte?

(...)

Ja per acabar, m'agradaria llegir-vos aquesta cita del Premi Nobel de la Pau de 1986, Elie Wiesel, que diu:

"Avui la crueltat més gran és la indiferència. Conèixer però no actuar és una forma de consentir les injustícies."

Bé, ara segurament sabeu coses que desconeixíeu. I a més sabeu que si voleu també podeu ser protagonistes de les coses que passen. Sabeu que podeu fer que les coses canviïn. Depèn de vosaltres.

Encara us diré una altra cita, en aquests cas de Gabriel García Márquez:
 

"No espereu res del segle XXI. És el segle XXI que ho espera tot de vosaltres."


Moltes gràcies per haver compartit aquesta estona amb mi