Grup d'educació

Habilitats de comunicació

I - Algunes recomanacions

---

Què s'ha d'evitar
1. Falta de comunicació i estructura
2. Contingut defectuós
3. Comunicació no verbal deficient
4. No encertar les necessitats dels oients
5. Conferència avorrida

Què s'ha de fer
1. Observació
2. Preparació
3. Pràctica

Com crear credibilitat
1. Sigues un expert
2. Personalitza el missatge
3. Sigues honest i respectuós amb el públic
4. Esforça't en agradar

El missatge convincent
1. Utilitzar missatges positius i constructius
2. Clar i senzill
3. Atractiu, fer servir encant
4. Entusiasme i apassionament
 

II - Elements principals d'un bon orador/a

---

1. Aspecte relaxat i tranquil
2. Mantenir un contacte ocular adequat amb el públic
3. Fer servir gestos moderats
4. Somriure sempre en començar i durant  l'exposició (aquest punt pot discutir-se i, a més, ha de ser coherent amb el contingut del missatge)
5. No ser repetitiu ni monòton
 

III - Guia d'observació d'una conferència

---

Després de fer una conferència o d'escoltar algú altre que l'ha fet, hem d'acostumar-nos a valorar els següents aspectes:

1. L'aspecte de l'orador/a, la impressió que ha donat.
2. Si s'ha guanyat l'atenció dels oients, hi ha hagut humor o emoció?
3. Si l'orador/a s'ha mostrat tal com és ell mateix.
4. Si l'orador/a ha deixat clar quin era el seu objectiu.
5. Si el discurs ha estat estructurat i era fàcil de seguir.
6. Si la transició d'una part a l'altra del discurs ha estat fluïda.
7. Si hi ha hagut suport en forma de dades o exemples.
8. Si ha manifestat bona veu (clara, variada, amb èmfasi...).
9. Si l'orador/a i la conferència han coincidit amb les expectatives i interessos del públic.
10.  Si la comunicació no verbal ha estat adequada: contacte ocular, somriure, gestos, moviments...
11.  Si els mitjans auxiliars han estat adequats i l'equip ha funcionat
12.  Si s'ha portat apropiadament el torn de preguntes i respostes.
13.  Quina és la impressió general? Com es recorda la conferència?

IV - La conducta no verbal en la comunicació

---

Contacte visual: és aconsellable una mirada activa que es trobi enmig de la mirada fixa i inquietant i la manca absoluta de contacte ocular. S'ha de procurar mirar l'interlocutor als ulls perquè afecta a com ens sentim (es controla millor la situació en mirar l'interlocutor) i a la forma de reaccionar dels altres (s'aconsegueix un major grau d'atenció).

Expressió facial: el contingut de la conversa arribarà més fàcilment a l'interlocutor si l'acompanyem amb una expressió somrient i relaxada.

Postura: ha d'expressar un actitud segura i confiada. S'aconsegueix mantenint el cos relaxat, dirigit cap als interlocutors.

Moviment i distància personal: Són indicadors de factors d'interès i atenció. Els moviments corporals, quan es facin, han de ser fàcils i pausats. Es poden fer moviments d'acostament, inclinació o ús de les mans per ressaltar determinats continguts.
La distància corporal adequada estarà en funció de les situacions. Per exemple, és aconsellable situar-se a la vora de la persona o persones amb les quals s'està parlant, però si ens acostem massa pot resultar incòmode.
Quan hi ha converses en grup convé que les persones mantinguin una distància similar i uniforme ja que el fet que un individu estigui més distanciat del grup pot dificultar-ne la inclusió.

Volum de veu: "càlid", és a dir, un volum apropiat, ni excessivament alt (dóna sensació de fanfarronada) ni tan fluix que no es pugui escoltar (genera sensació d'inseguretat, timidesa...) En alguns moments concrets, augmentar el volum de veu produeix avantatges específics com atreure l'atenció.

To de veu: ha de ser l'adequat als continguts que es tractin. Les inflexions i modulacions fan la conversa més interessant i són una mostra del propi estat emocional. Per exemple, un ritme ràpid pot denotar impaciència o ira però un ritme lent pot significar temor o inseguretat.
 

V - L'acord parcial

---

1. Què és?
És una habilitat que implica escoltar activament i tenir empatia, acceptant que els altres també tenen desitjos i sentiments i que poden tenir raons legítimes per fer-nos les objeccions que ens fan.

2. Per què i per a què?
- Ens ajuda a pensar que ningú no és perfecte, que no som immunes als errors, que aquests no són un daltabaix.
- Evita la pèrdua de temps i el desgast emocional que produeix continuar discutint sobre temes aliens als objectius dels interlocutors.
- Qui fa una crítica, objecció o retret, de vegades vol posar-nos a la defensiva i desviar l'atenció dels nostres objectius. Si l'interlocutor descobreix que aquesta estratègia no funciona és menys probable que la continuï utilitzant.
- Quan amb un acord parcial escoltem i reconeixem l'objecció, l'interlocutor s'adona que està sent escoltat.
- Quan escoltem amb atenció les objeccions dels altres ajudem a que s'entrenin en un habilitat: expressar opinions i criteris personals.

3. Com?
En combinació amb el "disc ratllat". Pot ser més efectiu l'acord parcial si, amb franquesa, manifestem empatia amb l'objecció.

4. Quan?
- Quan volem que l'interlocutor sigui sensible a les nostres posicions i que s'acosti a aquells temes i objectius que pretenem.
- Quan desitgem que el nostre interlocutor no s'orienti cap a direccions molt diferents d'aquelles que ens ocupen.
- Per reduir l'hostilitat del nostre interlocutor.
- Per reiterar un objectiu que considerem important.

Algunes referències
1. Caballo, V., Manual de Evaluación de entrenamiento de las Habilidades Sociales, Madrid, Siglo XXI. 1993.
2. Costa Cabanillas, M., López Méndez, E., Manual para el Educador Social. Ministerio de Asuntos Sociales. 1991.
3. José Mª Martínez Selva, Aprender a Comunicarse en Público. Paidós. 2001.
4. Bernard Demory, Cómo hablar en Público. Ediciones Granica, S.A. 1990.
5. Michelson, L., Sugai, D., Wood, R., Kazdin, E. Las habilidades Sociales en la Infancia. Ed. Martínez Roca. 1987.