Videojocs i valors

Grup d'educació

principal

objectius

temes

mapa

> principal > temes > videojocs > comunicat 4-1-2007

Videojocs

Quins valors transmeten?

Comunicat de premsa, 4-1-2007

Augmenta el consum de videojocs mentre el Govern deixa els menors en mans de les empreses
Amnistia Internacional reclama un marc legal que protegeixi els drets de la infància en el mercat dels videojocs
Madrid.- Segons informacions recollides per Amnistia Internacional, cada vegada són més els menors que consumeixen videojocs. ADESE (Associació Espanyola de Distribuïdors i Editors de Programari d'Entreteniment) diu que el creixement més gran entre 2004 i 2006 es produeix entre els menors d'entre 11 i 16 anys, dels quals un 78% consumeix videojocs.
Davant d'aquesta situació i un any després de la publicació del seu informe "Menors i drets humans, responsabilitats en joc", Amnistia Internacional manté la seva preocupació per la desprotecció de la infància enfront dels videojocs amb continguts no recomanats per a la seva edat. L'organització denuncia que el Govern delega la protecció dels menors en les empreses privades de videojocs i no fa res per protegir-los, violant els drets d'aquets tot incomplint la legislació nacional i internacional en matèria de protecció de la infància.
Durant l'any 2006 el Govern espanyol no ha adoptat cap mesura significativa per a assegurar que els menors no puguin accedir a videojocs amb continguts no recomanats o per a majors d'edat.
Aquest darrer any s'ha generalitzat a Espanya l'aplicació del Codi PEGI (un sistema europeu de classificació per edats en el qual es basa el codi d'autorregulació), però Amnistia Internacional avisa que la classificació per edats que fan les empreses fabricadores sovint és poc rigorosa i confusa, i que la informació aportada per les icones utilitzades no és suficient per a conèixer el contingut del producte.
"Fonamentar la protecció dels menors, davant de continguts que banalitzen les violacions de drets humans, exclusivament en un codi de lliure adhesió per part de les empreses de programari d'entreteniment és un abandó de responsabilitat per part de l'Estat. Les empreses que fan negoci (legítimament), en el mercat del videojoc, no poden ni han de ser alhora qui garanteixi el respecte dels drets dels nens i les nenes", assegura Esteban Beltrán, Director d'Amnistia Internacional a Espanya.
D'acord amb un informe de 2005 de l' Asociación Protégeles, un 20% dels menors reconeix que juga amb videojocs en els quals es fa mal, es tortura o es mata a nens, ancians o embarassades.
Es manté la desprotecció dels menors
Les mesures anunciades per la Ministra de Sanitat i Consum el passat 20 de desembre són insuficients. La iniciativa de difondre un decàleg de consells per a orientar a pares i tutors en la compra responsable de videojocs no només arriba quan la campanya de Nadal ja està avançada, sinó que es basa en la voluntarietat de les empreses per a controlar l'accés dels menors al mercat dels videojocs.
L'organització espera que la creació d'una comissió de seguiment del Codi PEGI a Espanya, anunciada per la Ministra, s'engegui com més aviat millor i pugui millorar la qualitat i quantitat de la informació de la qual poden disposar pares i tutors a l'hora de comprar videojocs per a menors. "No obstant això, el Govern continua apostant per un sistema basat en la voluntat de les empreses i en la seva interpretació del Codi, en comptes d'avançar cap a una regulació legal", assegura Esteban Beltrán.
Absència de mesures concretes en el Pla de Protecció de la Infància
Amnistia Internacional acull amb satisfacció la incorporació, dintre del "Plan Estratégico Nacional de Infancia y Adolescencia" aprovat el passat mes de juny, de l'objectiu "d'impulsar els drets i protecció de la infància en els mitjans de comunicació i les noves tecnologies", però l'organització destaca que fins a la data el Govern no ha aclarit quins són les mesures concretes vinculades a aquest objectiu.
Necessitat d'un marc legal estatal
En qualsevol cas, és necessària l'adopció d'una legislació marc d'àmbit estatal que garanteixi la protecció de la infància i l'adolescència en tot el relatiu a la producció, distribució, venda, publicitat i promoció dels videojocs. Aquesta normativa ha de proporcionar un marc adequat sobre la base de la qual les Comunitats Autònomes desenvolupin mesures legislatives i d'altre índole referents al tema.
Desviament de responsabilitats a les Comunitats Autònomes
Fins a ara, l'Estat espanyol ha delegat la diligència deguda en matèria de protecció de la infància en aquesta matèria en les Comunitats Autònomes, les quals han anat elaborant les seves pròpies legislacions per a, de manera més o menys directa, controlar l'accés dels menors a videojocs no recomanats per a la seva edat.
En l'àmbit autonòmic, durant 2006 s'han seguit produint alguns avanços, com l'aprovació el passat mes de novembre a les Balears d'una Llei Integral de l'Atenció i dels Drets de la Infància i l'Adolescència que inclou la prohibició de venda o lloguer a menors d'audiovisuals que exaltin la violència o facin apologia de qualsevol forma de delinqüència, entre altres aspectes, o l'aprovació d'una Proposició no de Llei en el parlament canari instant al Govern de Canàries a prendre mesures en el mateix sentit.
No obstant això, en cap Comunitat Autònoma s'aplica de manera efectiva la legislació ni es sanciona el seu incompliment.
Amnistía Internacional va fer la prova: classificació per edats inadequada i fàcil accés dels menors.
Amnistia Internacional ha fet durant aquests Nadal una senzilla prova en un centre comercial de Madrid: una nena de 8 anys d'edat va comprar sense cap tipus de traves el videojoc True Crime2: New York, destinat a majors de 18 anys.
Un any més l'organització constata que els punts de venda de videojocs no disposen de mesures per a controlar l'accés dels menors a continguts no adequats per a la seva edat. Els punts de venda analitzats per l'organització exhibeixen els videojocs classificats per empreses productores o suports i no per edats; i sovint es tracta de grans superfícies on no existeixen obstacles perquè els menors puguin adquirir videojocs no recomanats per a la seva edat.
Entre els més venuts el 2005, hi ha Need for Speed Wanted, un joc que es basat en les carreres il·legals, el gust pel tunning i les fugides de la policia, i que inclou la presència de dones "explosives"; estava classificat per a majors de 3 anys. Aquest joc va ser guardonat per ADESE amb el premi Doble Platino +3. A la nova versió d'aquest any, Need for Speed Carbono, que ja estava entre els més venuts de l'últim mes de novembre segons ADESE, només se li ha elevat l'edat de classificació fins als 12 anys i se li ha afegit la icona indicativa del contingut violent.
Un altre dels jocs punters el 2005 va ser Call of Duty 2. La versió de 2006 Call of Duty 3, qualificat per a majors de 18 anys, és un dels més promocionats en aquesta campanya nadalenca i s'exposa en punts de venda barrejats al costat d'altres videojocs per a menors d'edat sense cap tipus de control.
El mateix passa amb el True Crime2: New York City , el protagonista del qual, segons la web oficial del fabricant, "es disposa a fer ús i abús de la seva autoritat als carrers de Nova York, a l'altre costat de la llei". Aquest joc també va rebre el guardó Or per a jocs per a majors de 18 anys.
AL marge de les llistes dels més venuts, trobem Burnout 3: Takedown. Es tracta de la nova versió del videojoc criticat per Amnistia Internacional fa un any (Burnout Revenge) perquè només se li aplicava la recomanació "per a majors de 3 anys" cosa que no ha canviat. La promoció d'aquest videojoc a través de la web oficial de PlayStation al·ludeix a les següents característiques com a atractiu: "afegeix un nivell d'agressivitat sense precedents a tota la història embolicada en adrenalina" i "aquesta nova èmfasi en la conducció agressiva i suïcida ha tingut un gran impacte en la jugabilitat de Burnout 3".
Nul control en l'accés a través d'Internet
La situació també és preocupant pel que fa a l'accés a videojocs a través d'Internet. Segons l'Asociación de Usuarios de la Comunicación, els incompliments més greus respecte a la classificació per edats i a la facilitat d'accés a continguts inadequats es produeixen en els videojocs on-line.
Com a exemple, a la pàgina d'accés gratuït www.portaljuegosgratis.com no apareix cap referència al Codi PEGI. Només en una de les categories de jocs, els "eròtics", indica que es tracta de videojocs per a majors de 18 anys, als quals de tota manera qualsevol usuari pot accedir-hi. La resta de categories ("acció", "lluita", "sàdics", etc.) no inclouen cap indicació d'edat. En la categoria de "sàdics", qualsevol menor pot accedir al joc Coche asesino! descrit així: "Estàs amb el teu cotxe dintre d'un camp de futbol, atropella a tots els seguidors!".
Tampoc hi ha referències al Codi PEGI ni limitacions per a la comprar per part de menors en portals de venda com www.chollogames.es o www.loading-games.com ja analitzats per Amnistia Internacional en el seu informe de fa un any.
L'organització insisteix en el buit de regulació de l'accés dels menors d'edat a continguts que atempten contra el seu dret a la protecció a Internet –així com a través de la telefonia mòbil–, un canal per a la descàrrega de videojocs cada vegada més accessible i utilitzat per part dels menors.