Convenció
sobre els Drets de l'Infant
La
majoria d'edat penal
Per regla general, l'edat de la responsabilitat penal no es correspon amb la majoria d'edat civil, i sol ser l'edat a partir de la qual se suposa que un nen distingeix el bé del mal, comprèn les conseqüències dels seus actes i té la suficient maduresa emocional i intel.lectual per a comprendre i participar en vistes judicials, judicis o d'altres procediments dins l'apropiat marc de justícia de menors.Amnistia Internacional no adopta cap posició sobre quina hauria de ser l'edat mínima per la responsabilitat penal, i tampoc ho fa la Convenció del Nen, encara que les Regles de Beijing de l'ONU recomanen que "el seu inici no haurà de fixar-se a una edat massa curta donades les circumstàncies que acompanyen la maduresa emocional, mental i intel.lectual". La majoria d'edat penal varia segons els països i fins i tot dins un mateix país. En alguns d'ells, la majoria d'edat civil i la majoria d'edat penal estan vinculades a la pubertat, i sovint és diferents per a nens i nenes. Però tot i que la major part dels Estats estableix la majoria d'edat penal per sota dels 18 anys, els afectats segueixen sent considerats nens i, com a tals, titulars dels drets consagrats en la Convenció del Nen que regeixen el tracte que els han de donar les autoritats encarregades de fer complir la llei i les autoritats judicials.
En alguns països, les edats fixades per a ser titular de drets i responsabilitats pròpies de l'adult varien molt. Als Estats Units, per exemple, on es considera que als 18 anys una persona és força responsable per a votar, que als 17 pot incorporar-se a l'exèrcit, que als 16 pot casar-se o ser condemnada a mort, i que als 12 pot treballar jornades de 14 hores al dia en el camp, només es permet comprar vi o cervesa als majors de 21 anys.
És obvi que no existeix una edat comuna en la qual tots els éssers humans fan la transició de nen a adult, però els 18 anys són el punt de referència més conegut. És una edat en la qual es considera que la immensa majoria dels adolescents són ja adults joves. Als 18 anys, la major part dels joves hauran finalitzat la seva educació reglada (els que hagin tingut la sort de rebre-la) i podran reconèixer i complir les obligacions i responsabilitats socials que se li exigeixen a un membre adult de la societat civil. Quasi tots hauran copsat cert grau de desenvolupament emocional i físic i, per tant, en general, seran plenament capaços de prendre i posar en pràctica decisions per sí mateixos.