Història de la pena de mort

Lapidació

El primer màrtir cristià, Sant Esteve, va morir lapidat. Saule de Tars, el futur San Pau, dedicat llavors a la persecució dels cristians, va participar passivament en la lapidació, observant l'escena mentre guardava la roba dels lapidadors. La lapidació era una pena habitual de l'època, arrelada des de l'antiguitat en la tradició jueva. A la Bíblia, les referències a les lapidacions són nombroses:

"Si el teu germà, fill de la teva mare o del teu pare, el teu fill o la teva filla, l'esposa que conviu amb tu o l'amic que és com la teva vida, t'inciten, en secret, dient-te: 'Anem a donar culte als déus estrangers' (...) L'has d'apedregar fins que mori, per haver intentat d'apartar-te de Jahvè, el teu Déu."
Deuteronomi, 13:7-11.
"Si una noia verge és promesa a un home, i un altre home la troba a la ciutat i jeu amb ella, 24 que siguin conduïts tots dos a la porta d'aquella ciutat i que els apedreguin fins que morin."
Deuteronomi, 22:23-24. Bíblia de Montserrat. www.lluisvives.com (2008)

Quan Jesús de Natzaret, davant el cas d'una dona adúltera a la qual la multitud vol apedregar, diu que "Qui estigui lliure de pecat, que llenci la primera pedra", es refereix a un costum associat a les condemnes a lapidació: els acusadors, si es dictava la sentència, havien d'iniciar la lapidació, amb la qual cosa si posteriorment es descobria la innocència del condemnat, els acusadors podien ser acusats llavors, a més de perjuri, d'assassinat.

A l'Alcorà, a diferència de la Bíblia, no s'esmenten les lapidacions. Però va ser aplicada ja pel segon califa de l'Islam, Umar ibn al-Jattab, quedant incorporada a la jurisprudència musulmana posterior. A l'existir aquesta contradicció entre la jurisprudència i l'Alcorà, la seva aplicació al llarg dels segles ha estat moderada. En l'actualitat, defensen el seu ús juristes d'Aràbia Saudita, Iran i Nigèria.

Casos recents:

Safiya Hussaini va ser condemnada a morir lapidada el 9 d'octubre del 2001 per un tribunal islàmic de Gwadabawa, estat de Sokoto, a Nigèria. La van acusar de tenir relacions sexuals fora del matrimoni. Safiya estava divorciada, i la filla que havia tingut va ser causa i prova suficient per a condemnar-la. Després d'una llarga campanya d'Amnistia Internacional a nivell mundial per a anul·lar la condemna, va ser absolta el 25 de març de 2002. El motiu de l'absolució va ser, segons els jutges, la falta d'oportunitat de defensar-se de l'acusada. És a dir, el tribunal no va qüestionar la seva potestat, segons la llei islàmica, per a condemnar amb la mort les relacions sexuals de l'acusada fora del matrimoni.

Al mateix temps que Safiya Hussaini era alliberada, Amina Lawal, una altra dona nigeriana de 31 anys, era també declarada culpable, el 22 març de 2002, de tenir una filla fora del matrimoni. Estava divorciada des del 2000. El pare de la nena, un home que li havia promès casar-se amb ella, va ser absolt per falta de proves, degut al fet que ella no va poder presentar els quatre testimonis que exigeix la llei islàmica (el mateix li havia succeït abans a Safiya Hussaini). La seva execució va ser inicialment ajornada fins el gener de 2004, quan ja hagués deixat d'alletar la seva filla. A causa també de la pressió internacional i del mateix govern de Nigèria, contrari a l'aplicació de les lleis islàmiques, va ser absolta el 25 de setembre de 2003.

Des de 1999, en 12 dels 19 estats del nord de Nigèria de majoria musulmana casos com els de Safiya Hussaini i Amina Lawal es poden castigar amb la pena de mort per lapidació.

A l'Iran, el Codi Penal especifica clarament com s'ha de dur a terme la lapidació i el tipus de pedres que han d'utilitzar-se. El seu article 102 disposa que els homes han de ser enterrats fins a la cintura, i les dones, fins al pit. A l'article 104 estableix, en relació amb la pena de lapidació imposada per adulteri, que les pedres no han de ser "ni tan grans com per a matar la persona ni tan petites que no puguin considerar-se pedres". Alguns informes indiquen que a l'Iran, el 2002, es va ordenar la suspensió temporal de les execucions per lapidació i l'ús en el seu lloc d'altre tipus de penes, però sembla ser que s'ha dictat alguna condemna (no existeixen indicis que s'hagi executat).

Recentment, a Afganistan, una dona va ser lapidada:

"Una dona, de 29 anys, ha estat apedregada públicament fins a la mort a l'Afganistan el passat cap de setmana, després de ser condemnada per adulteri per un tribunal islamista. És la primera sentència d'aquest tipus després de la caiguda del règim talibà el 2001."
Lapidan hasta la muerte a una mujer adúltera. Periodista Digital, 26-4-2005 >> notícia completa

En totes les èpoques en les que s'aplica la lapidació existeix un fil conductor: les víctimes preferentment són dones acusades d'adulteri. És sens dubte la pena de mort més sexista i més lligada a un tipus de delicte específic, ja que els casos en els quals s'aplica o es va aplicar com a pena per altres delictes són molt menors.