Història de la pena de mort
Introducció
Al llarg de la història la pena de mort ha estat la pena per excel·lència. Els qui han controlat el poder en les diferents èpoques i cultures han trobat en la pena de mort un instrument determinant per a imposar el seu model social; o per a perpetuar, obertament i sense embuts, els seus propis privilegis.Els reis, els sacerdots de les diferents religions, les cúpules dirigents de qualsevol societat, sempre han reivindicat de forma unànime, fins fa ben poc, l'exercici legítim, en determinades circumstàncies, de la màxima violència contra els seus súbdits: la pena de mort.
Per tal de reforçar la seva autoritat, no s'han limitat només a l'execució física d'aquells que gosaven desafiar l'ordre establert, sinó que de forma generalitzada, la mort havia d'arribar precedida i acompanyada del turment, assumint llavors l'execució una triple funció: castigar la transgressió, eliminar físicament el transgressor i advertir la resta de la societat dels perills que comporta el desafiament a l'autoritat.
En temps pretèrits, l'adopció de la pena de mort per part de les diferents societats va significar la negació del dret a la venjança privada dels individus: el grup, el clan, la comunitat, assumint l'administració de la venjança, posava fre d'alguna manera a la subjectivitat individual en casos d'ofenses o agressions. D'aquesta forma, es limitaven les represàlies privades desmesurades, així com les cadenes de successives venjances entre individus o grups.
El traspàs de la gestió de la venjança de l'individu a la societat va ser un primer pas. El segon pas va consistir en l'elaboració de lleis, de manera que les sentències deixaven d'estar en mans del subjectiu criteri de qui administrava la justícia. El tercer pas va consistir en l'eliminació del turment com a mètode d'interrogació, o com a pena complementària a l'execució. El quart pas, encara sense consumar plenament, és l'abolició de la pena de mort. L'últim, l'impuls de models judicials basats en la redempció i la reinserció social en lloc del càstig expiatori.
L'abolició de la pena de mort cal emmarcar-la, com un indicador més, dintre de la gran aventura de la humanitat per dotar-se d'unes formes d'organització social més acords amb les necessitats vitals (materials i emocionals) de tots els seus membres. Aquesta magna aventura segueix oberta: ens queda molt per progressar en el gran projecte d'aconseguir un món més just. Dintre d'aquest gran projecte, l'abolició de la pena de mort i la tortura són dos objectius irrenunciables.