Història de la pena de mort

L'abolició de la pena de mort a Espanya

"El segle XIX és el marc de la primera influència del liberalisme sobre la nostra legislació penal i, en concret, pel que fa a la pena cabdal. Així, el primer Codi Penal, el de 1822, va reduir els casos de la seva aplicació al garrot i sense cap mena de tortura. El retorn de l'absolutisme comporta el restabliment de la forca fins que el 1832 és abolida per Ferran VII per la Reial Cèdula (...) prescrivint-se l'execució per garrot (...) Els codis posteriors de 1848, 1850 i 1870 van consolidar definitivament el garrot com a forma d'execució, amb l'opció de l'afusellament en la legislació militar, sempre amb caràcter públic."
Nieves Sanz. La pena de muerte: estado de la cuestión (a 'La pena de muerte y su abolición en España'. Amnistía Internacional. Los libros de la Catarata. Madrid, 1995)

La pena de mort va ser utilitzada a Espanya sense interrupció fins el 1932, quan va ser abolida arran d'una reforma del Codi Penal introduïda durant la Segona República. Va ser restablerta l'octubre de 1934, per a delictes de terrorisme i bandolerisme. Franco la va reincorporar plenament al codi penal el 1938, argumentant que la seva abolició no era compatible amb el bon funcionament d'un estat:

"Per un sentiment de notòria falsedat i que no es compagina amb la serietat d'un Estat fort i justicier va ser treta de l'escala general de penes, eliminant-se d'ella en el codi penal de la nefasta república, la de mort."
Preàmbul del Decret-Llei del 5 de juliol de 1938.

Les últimes execucions es van dur a terme el 27 setembre de 1975. Van ser afusellats dos militants d'ETA, Jon Paredes i Anjel Otaegi i tres del FRAP, José Luis Sánchez Bravo, Ramón García Sanz y Humberto Baena, sense que això comportés una minva dels atemptats terroristes.

El 2 de març de 1974 havien estat executats amb garrot Salvador Puig Antich a Barcelona i Heinz Chez a Tarragona. Els seus botxins van ser Antonio López Guerra, de Badajoz, i José Monero Renomo, de Sevilla, els quals s'havien presentat a les places d'"executors de sentències" publicades en el BOE del 7 d'octubre de 1948.

Salvador Puig Antich era un anarquista català, jutjat i condemnat per un tribunal militar com a culpable de la mort d'un guàrdia civil. L'execució de Heinz Chez (condemnat també per assassinat) el mateix dia que Puig Antich va ser un intent de les autoritats franquistes de confondre l'opinió pública i d'intentar identificar la violència comuna amb la violència per motius polítics.

(...) va arribar a la Model el botxí, provinent de Badajoz, en un cotxe de la policia (...) dins d'un maletí negre portava el garrot (...) Puig Antich va esperar l'arribada de l'indult fins l'últim moment (...) El director arriba a la sala condicionada per fer les funcions de capella i adreçant-se a Puig Antich li diu: "Ha arribat el moment" (...) El breu trajecte que anava fins el lloc on el botxí havia preparat el garrot era ple de policies socials (...) A l'última habitació de paquets, que normalment es feia servir de magatzem, clavada a terra amb ciment, una biga de fusta esperava. Contra la biga, una banqueta sense respatller (...) El botxí li posa l'anella al voltant del coll, mentre l'habitació es va omplint: el capellà de la presó, el metge, els funcionaris, policies (...) El metge va prenent el pols de Puig Antich fins que decideix que ha deixat de bategar, i que ja pot certificar la defunció: "A Barcelona, a 2 de març de 1974 i sent les nou quaranta hores, s'estén la present diligència per fer constar que en la presó d'homes d'aquesta ciutat ha estat executada per garrot la pena de mort en la persona del reu Salvador Puig Antich" (...) Aquest mateix matí, a un quart de deu, a la presó provincial de Tarragona donaven garrot a Heinz Chez.
Carlota Tolosa (pseudònim d'un col·lectiu de deu persones). "La torna de la torna", Editorial Empúries, 1985.

La constitució de 1978 va abolir la pena de mort, excepte en els casos que la legislació militar establia en temps de guerra. El Codi Penal Militar preveia la pena de mort com pena màxima per a casos de traïció, rebel·lió militar, espionatge, sabotatge o crims de guerra.

El 1995, després d'una llarga campanya d'Amnistia Internacional i de la Comunitat de Sant Egidi, i de les accions de diferents organitzacions socials i iniciatives individuals, amb l'acord final de tots els partits polítics, es va abolir finalment també la pena de mort de la legislació militar.

L'abolició de la pena de mort a Espanya no és absoluta, ja que la Constitució Espanyola segueix dient, a l'article 15, que queda abolida "excepte en aquells casos que pogués establir el codi de justícia militar en temps de guerra". Això vol dir que, encara que la pena de mort hagi estat abolida de la llei militar en tots els casos, la seva reintroducció per a determinats delictes en temps de guerra no seria inconstitucional.

No obstant això, plantejar la reintroducció de la pena de mort en el codi militar per a delictes comesos en temps de guerra, tot i no violar l'article 15 de la Constitució, aniria en contra el Segon Protocol del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, destinat a abolir la pena de mort, signat per Espanya.