Història de la pena de mort

Afusellament

"Van a fusilar
a un hombre que tiene los brazos atados.
Hay cuatro soldados
para disparar.
Son cuatro soldados
callados,
que están amarrados,
lo mismo que el hombre amarrado que van a matar."
Nicolás Guillén, 'Fusilamiento' (fragment) >> poema sencer

L'ús de la pólvora a Europa comença a estar documentat a mitjan segle XIV. Militarment la pólvora s'utilitza per primera vegada al desenvolupar-se armes pesades d'artilleria com la colobrina. Les primeres armes de foc individuals són els arcabusos, utilitzats ja en el segle XV. No és difícil imaginar que, a partir d'aquest moment, els arcabusos, a més d'augmentar el poder ofensiu dels exèrcits davant l'enemic serviran, com totes les armes inventades per la humanitat, per a executar fora del camp de batalla alguns dels seus membres.

Així, primer arcabusejats, després amb el mosquetó i més tard amb els diferents models de fusells, milers de persones aniran morint gràcies al poder expansiu de la pólvora i de la seva capacitat de propulsar projectils. Uns moriran en els camps de batalla, sovint sense saber les raons per les quals estaven lluitant. Uns altres moriran a causa de les descàrregues dels piquets d'execució.

En les societats en les quals ha existit o existeix la pena de mort, els botxins professionals sempre han estat pocs. I el nombre d'artefactes d'execució limitats (garrots, guillotines, cadires elèctriques...). En canvi, una de les particularitats de l'afusellament és que es duu a terme amb un instrument del que n'existeixen milers d'exemplars: totes les societats compten amb les seves unitats d'infanteria proveïdes de fusells, a les ordres dels seus respectius oficials. Aquesta fàcil disponibilitat d'instruments d'execució i d'executors a punt per a utilitzar-los (entrenats per a rebre ordres sense qüestionar-les), ha fet que les víctimes d'afusellaments siguin molt més nombroses que les d'altres sistemes d'execució.

L'afusellament, a més de ser la forma més habitual d'execució en els codis de justícia militar, ha estat també la principal forma d'execució de la població civil per part dels militars. I no només per part dels exèrcits invasors o colonialistes: sovint l'exèrcit d'un país ha estat el més gran botxí de la seva població. És un fet que s'ha repetit en les diferents revolucions armades i en els cops d'estat promoguts per militars.

En aquests casos, els jutjats en els quals s'han dictat aquestes penes de mort massives han estat els despatxos dels polítics o les casernes: amb l'objectiu d'aniquilar l'oposició, d'infondre el terror o com a simple venjança. Execucions d'aquest tipus, durant la Guerra Civil Espanyola, ho van ser, per exemple, les dutes a terme per part dels revoltats a la plaça de toros de Badajoz, o les dels republicans a Paracuellos del Jarama. Ambdós bàndols van ser responsables de diferents episodis com aquests. El conegut quadre de Goya "Els afusellaments del 3 de maig" també representa una situació d'aquest tipus: la repressió francesa contra els espanyols alçats enfront de la invasió napoleònica de 1808.

Alexandr Soljenitsin, a "Arxipèlag Gulag" (sobre la repressió stalinista) escriu el següent:

"Per això ens limitarem a repetir les xifres que en aquella època --1939-1940-- corrien murmurades per la Butyrki de cel·la en cel·la; els rumors de primera mà procedents dels homes de Yechov que havien caigut en desgràcia --homes que havien ostentat càrrecs alts i mitjos--, que poc abans havien passat per aquestes cel·les, ¡molt ben assabentats del tema! Els homes de Yechov van afirmar que en el transcurs d'aquests dos anys havien estat afusellats en tota la Unió mig milió de "polítics" i 480.000 delinqüents comuns."
>> fragment ampliat

Acabarem aquest apartat com l'hem començat, amb un altre poema. Concretament un corrido mexicà sobre l'afusellament de Felipe Ángeles (aliat de Pancho Vila a Chihuahua), un dels molts afusellats en les diferents revolucions i contrarrevolucions que es van produir als països hispanoamericans durant els segles XIX i XX:

"En mil novecientos veinte
señores, tengan presente
fusilaron en Chihuahua
a un general muy valiente."
>> corrido sencer