Història dels drets humans

L'esclavitud dels indis a les colònies espanyoles

Des dels seus primers viatges Colom va advocar de forma insistent a favor de la esclavització dels indis, argumentant els grans beneficis que d'això se'n podrien derivar. La seva defensa de l'esclavitud encaixava dins de la normalitat d'aquella època, ja que llavors l'esclavitud era una pràctica habitual a tot arreu. Per exemple, al Mediterrani musulmans i cristians es capturaven mútuament, ja fos per a conservar els esclaus així obtinguts o per a aconseguir-ne un rescat. Esclavitzar "els infidels" ("els altres" des dels respectius punts de vista), no generava cap objecció moral.

"A Espanya, les últimes guerres entre la monarquia musulmana de Granada i els Reis Catòlics van donar un nou impuls a la institució de l'esclavitud. Així, el 1481, l'atac moro contra Zahara (...) va permetre la captura d'uns quants milers de cristians, i en resposta, el rei Ferran va esclavitzar tota la població de la propera ciutat rebel de Benemaquez. (...) També prosperava el comerç amb esclaus de les illes Canàries. (...) el 1488 es va reduir a l'esclavitud els habitants de l'illa de la Gomera, després del que es va considerar com una rebel.lió, i el mateix va passar a Gran Canària el 1493, quan Alfons de Lugo va conquerir l'illa i va capturar almenys mil dos-cents dels seus habitants per a convertir-los en esclaus."
Hugh Thomas. La trata de esclavos. Ed Planeta, Barcelona, 1998 (p. 82, 83)

L'esclavitud també existia en el Nou Món abans de l'arribada dels colonitzadors, i com que eren molts els pobles i cultures que ocupaven el continent, també eren diferents les característiques de l'esclavitud en cada cas. Això va servir d'argument als colonitzadors defensors de l'esclavitud dels indis.

"Va ser el Darién el punt del continent on van establir els espanyols la seva primera colònia; i allí van veure que alguns pares venien els seus fills. Diferents tribus d'aquella regió esclavitzaven els seus presoners de guerra; i els seus amos, per a distingir-los, els marcaven en el front amb un instrument encès, o els arrencaven una dent, o, en fi, els tenyien el cos amb una pintura que durava tota la vida. (...) En les províncies que ja tenien alguna civilització, com Mèxic Texcoco, va haver lleis que van regularitzar l'esclavitud, determinant les diferents maneres com l'home lliure podia perdre la seva llibertat. Qui una sola vegada, o per costum, furtava cosa de poc valor, i no la restituïa, ni els seus parents la pagaven, era esclavitzat. (...) A la regió on habitaven els mixtecas, s'esclavitzava els deutors insolvents. (...) Es venien els esclaus no només en llocs privats, sinó en els mercats públics; i la primera vegada que els espanyols van entrar a Mèxic, van veure a la gran plaça d'aquella ciutat molts esclaus i esclaves en venda, uns sense lligar, i lligats uns altres a unes vares llargues i amb collarets al coll perquè no fugissin."
José Antonio Saco, "Historia de la esclavitud". Ed. Espuela de Plata. Salamanca, 2009 (p. 350 a 354)

No obstant això, de forma progressiva va anar germinant entre els colonitzadors el dubte sobre la legalitat de l'esclavització dels indis (la qüestió de l'esclavitud musulmana, jueva, negra o de qualsevol altre tipus va quedar durant molt temps al marge). Es va iniciar un debat en el qual es van enfrontar els interessos econòmics de la Corona, els conquistadors i els colons amb els dubtes creixents dels mateixos reis i alguns teòlegs i predicadors:

"Amb quin dret, amb quina justícia teniu en tan cruel i horrible servitud aquests indis? Amb quina autoritat heu fet tan detestables guerres a aquesta gent que estava a les seves terres mansament i pacíficament, on tants i tants d'ells, amb morts i estralls mai coneguts, heu consumit? Com els teniu tan oprimits i fatigats sense donar-los menjar i sense guarir-los les seves malalties? No són homes? No tenen ànimes racionals? No enteneu això? No sentiu això? Com és que esteu en un somni tan profund i letàrgic?"
Antonio de Montesinos, dominic, 1511
www.dominicos.org/espiritualidad/dominicana/textos/galeria-de-personajes/antonio-montesino (2010)

Les actituds i iniciatives protectores van trobar també dintre de la mateixa Església els seus detractors, seguint en aquest cas els arguments aristotèlics de segles abans sobre l'esclavitud:

"Una llarga experiència, en efecte, ha demostrat la necessitat que siguin esclaus, i no lliures, aquells que per naturalesa són propensos a vicis abominables i que mancats de guies i tutors tornen als seus errors impúdics. Hem cridat al nostre Consell d'Índies els bicolors frares Dominics i els descalços Franciscans, que han residit llarg temps en aquells països, i els hem preguntat la seva madura opinió sobre aquest punt. Tots, d'acord, van convenir que no hi havia res de més perillós que deixar-los en llibertat."
Pedro Mártir de Anglería, carta a l'arquebisbe de Cosenza (1525)
www.corazones.org/diccionario/esclavitud.htm (2007)

Dintre d'aquest debat, la publicació de la butlla "Sublimis Deus" l'any 1537 pel papa Pau III, condemnant l'esclavització dels indis, va suposar una fita i, des d'un punt de vista teòric, va resoldre la controvèrsia:

"Determinem i declarem per les presents lletres que aquests Indis, i tota la gent que en el futur arribés al coneixement dels cristians, encara que visquin fora de la fe cristiana, poden usar, posseir i gaudir lliure i lícitament de la seva llibertat i del domini de les seves propietats, que no han de ser reduïts a servitud i que tot el que s'hagués fet d'una altra manera és nul i sense valor."

La butlla de Pau III va tenir pocs efectes immediats, però amb el pas del temps les successives disposicions de la Corona espanyola es van anar fent menys permissives amb l'esclavització indígena, acceptant-la primer en els casos de "guerra justa" (és a dir, qualsevol desencadenada a causa de ser rebutjat el Requeriment, l'exhortació a sotmetre's o exposar-se a ser sotmesos a l'esclavitud), després fent només excepcions en casos puntuals d'indis molt bel.licosos, per a finalment oposar-se a ella en qualsevol circumstància, una cosa que sense cap tipus d'excepcions no quedaria clara fins a finals del segle XVI:

"Que aquesta esclavitud existia en la segona meitat del segle XVI, es desprèn de les mateixes lleis. Per a provar aquesta asseveració, esmentarem en primer lloc la llei de Felip II, feta a Madrid el 25 de gener de 1569, per la qual es va donar llicència als veïns de les illes de Barlovento per a fer guerra als indis caribes que els assaltaven, i esclavitzar els que agafessin, amb la condició que no fossin menors de catorze anys, ni dones de qualsevol edat. Encara va existir l'esclavitud en anys posteriors, i volent abolir-la d'una vegada el mateix Felip II, va promulgar el 8 de febrer de 1588 la següent llei: 'Prohibim i defensem als Cacics i Principals tenir, vendre o canviar per esclaus els indis que els estiguessin subjectes, i així mateix als espanyols poder-ne comprar, ni rescatar, i qui no ho respectés, que incorri en les penes establertes per la llei antecedent, quedant lliures els indis, que fossin tinguts així, venuts o canviats.'"
JA Saco, Ibid, p. 437

Tanmateix, tampoc això va suposar la fi de l'esclavitud dels indis a les colònies espanyoles, ja que, vulnerant les disposicions reals, en molts casos es van seguir esclavitzant. En concret, a Xile va ser on més va durar l'esclavitud dels indis, perllongant-se fins a finals del segle XVII.