Grup d'educació

2350 aC. Codi de Urukagina. Es coneix només per les referències incloses en documents posteriors. Consistia en una recopilació d'ordenances o lleis dictades pels reis de Mesopotàmia anteriors a Urukagina.

2050 aC. Codi de Ur-Nammu (Mesopotàmia). Primer codi jurídic escrit que es coneix. Es basava en un sistema jurídic que establia jutges especialitzats, el testimoniatge sota jurament i la facultat dels jutges d'ordenar al culpable la indemnització de perjudicis.

1700 aC. Codi de Hammurabi. Redactat per Hammurabi, rei de Babilònia. Apareix per primera vegada la Llei del Talió.

1250 aC. Els Deu Manaments. Segons la tradició judaica, el profeta Moisès va rebre aquesta llista de deu preceptes directament de Déu.

1280 a 880 aC. Codi de Manú. Recopilació escrita de normes jurídiques transmeses de generació en generació. Constituïa la base del sistema de castes de l'Índia, que classificava els individus segons el seu rang social. El càstig només s'utilitzava com a últim recurs. Els membres de les castes superiors eren castigats amb més severitat que els de les inferiors.

621 aC. Codi de  Dracó (Atenes). Primeres lleis escrites de Grècia. Redactat per Dracó, era un codi jurídic extremadament sever. Disposaven que només l'estat tenia la potestat de castigar les persones acusades de crims.

630 aC. Naixement de Zaratustra, fundador a Pèrsia del zoroastrisme (religió monoteista amb molts trets en comú amb el judaisme).

600 aC. Lleis de Licurg, rei d'Esparta. Transmeses oralment, no van ser escrites. Van ser dictades per donar suport al règim militar espartà. Els nens eren educats per a la guerra; si naixien amb alguna deformitat eren executats. El pitjor crim era rendir-se en la batalla.

590 aC. Codi de Soló. Actualització i suavització del Codi de Dracó, elaborat per l'atenès Soló.

560 aC. Naixement de Buda, fundador del budisme (no es basa ni en revelacions divines ni en dogmes de fe, insta la investigació, l'entrenament mental, la disciplina ètica i l'estudi com a mitjans per eradicar la insatisfacció i el sofriment).

550 aC. Naixement de Confuci, fundador del confucionisme (insta la bona conducta en la vida i el bon govern de l'estat, l'harmonia social com a mitjà d'aconseguir una societat justa, promou la caritat, la justícia, el respecte de la jerarquia, la cura de la tradició, l'estudi i la meditació).

500 aC. Inici de la difusió del taoisme. Posant l'accent en la individualitat i la espontaneïtat, a la Xina va suposar un contrapunt als aspectes més organitzatius i socials del confucianisme.

450 aC. Llei de les Dotze Taules. S'ha conservat parcialment a través de cites posteriors. Aquestes lleis eren aplicables als ciutadans de la República romana, i constitueixen la base del dret públic i del dret privat moderns. Estableixen un procediment per jutjar els culpables de delictes i un mecanisme en virtut del qual la part ofesa pot reclamar indemnització de perjudicis a la part culpable. El principi essencial és que la llei ha de ser escrita: la justícia no ha de quedar en mans de la discrecional apreciació dels jutges.

350 aC. Codi de Li Kui. Primer codi imperial de Xina. Recull disposicions sobre el robatori, la presó, la detenció i d'altres normes generals. Va servir de model per al posterior codi Tang.

30 a 33. Predicació de Jesús de Natzaret, proclamant la dignitat i igualtat dels éssers humans.

313. Edicte de Milà. Reconeixement del dret a la llibertat religiosa (anul·lada el 392 per Teodosi el Gran).

529. Codi de Justinià. L'emperador bizantí Justinià porta a terme la codificació del dret romà, el Corpus Iuris Civilis. Moltes màximes jurídiques que encara es fan servir en deriven. És l'origen de la noció moderna de justícia i fins i tot de la mateixa paraula.

570. Naixement de Mahoma, fundador de l'Islam (considera Jesús de Natzaret un profeta; es basa en la professió de fe, l'oració, l'almoina, el dejuni -ramadà- i la peregrinació a La Meca).

653. Codi Tang. Enumera els delictes i les seves penes en 501 articles, modifica els codis xinesos precedents i uniformitza els procediments.

1100. Primera Escola de Dret, a Bolonya. Fundada pel jurista italià Irnerius. Va contribuir a reviure el Corpus Iuris de Justinià i a difondre el Dret Romà per tota Europa.

1215. Carta Magna. El rei Joan Sense Terra d'Anglaterra va signar la Carta Magna, concedint diversos drets als seus barons i al seu poble. Per primera vegada, un rei es va comprometre a complir la llei i en cas contrari els barons podien acusar-lo. Es considera que és la base del dret comú anglès.

1492. Expulsió dels jueus d'Espanya per part dels Reis Catòlics i arribada de Colom a Amèrica.

1532. Francisco de Vitoria: De indis (contra els abusos comesos a les terres conquerides a Amèrica, afirmant que els indis no eren éssers inferiors, sinó que tenien els mateixos drets que la resta de les persones.

1542. Bartolomé de les Casas: Brevíssima relació de la destrucció de les Índies.

1598. Edicte de Nantes sobre la llibertat religiosa.

1609. Expulsió dels moriscos d'Espanya per Felip III.

1625. Hugo Grotius: De iure belli ac pacis (primer tractat sistemàtic sobre el dret internacional).

1628. Petició de Drets (Anglaterra). Reclamava la protecció dels drets personals i patrimonials, va ser rebutjada pel rei Carles I.

1679. Acta d'Habeas Corpus (Anglaterra). Prohibia les detencions sense ordre judicial.

1689. Declaració de Drets (Anglaterra). Consagrava els drets recollits en els textos anteriors. La seva intenció era limitar els poders de la reialesa i que aquests quedessin sotmesos a les lleis aprovades pel parlament anglès.

1751. Diderot. Publicació del primer volum de l'Enciclopèdia.

1762. Rousseau: El contracte social.

1763. Voltaire: Tractat de la tolerància.

1764. Beccaria: Tractat dels delictes i les penes (contra la pena de mort i la tortura).

1776. Declaració de Drets (Virgínia).

1776: Declaració d'Independència d'Estats Units. Per primera vegada un govern va rebutjar la idea que un determinat poble tenia dret a governar-ne uns altres.

1786. Codi criminal de Toscana (abolició de la pena de mort per Leopold I, després restablerta)

1787. Codi penal austríac (abolició de la pena de mort, després restablerta).

1787. Fundació de la Associació anglesa per a l'abolició del comerç d'esclaus, a Londres.

1787. Constitució dels Estats Units. Defineix les branques del govern (judicial, legislatiu i executiu) i delimita les seves facultats. Estableix també que és superior a qualssevol altres lleis, estatals o federals.

1789. Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà. Proclamava la igualtat de tots els ciutadans "homes" francesos, igual que la declaració americana feia amb els ciutadans americans.

1791. Carta de Drets americana. Les primeres 10 esmenes a la Constitució d'Estats Units de 1787. Inclouen la llibertat d'expressió, de premsa, de religió, el dret a judici per jurat, la protecció contra càstigs cruels i contra registres injustificats (al llarg dels anys se li aniran afegint diferents esmenes).

1791. Olimpia de Gouges: Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana

1792. Mary Wollstonecraft: Vindicació dels drets de la dona.

1792. Abolició del comerç d'esclaus per Dinamarca.

1794. Abolició de l'esclavitud a les colònies franceses (derogada per Napoleó el 1802)

1804. Codi Napoleónic. Consagrava molts dels principis resultants de la Revolució Francesa, com la llibertat individual, la igualtat davant la llei, el caràcter laic de l'Estat. Va incorporar la major part del dret Romà, i es va convertir en un model per als sistemes legals basats en el dret civil. La llei era escrita (no desenvolupada pels jutges cas a cas) i estava redactada en un llenguatge senzill, de manera que el poble la pogués entendre. Regulava molts assumptes de dret privat com: propietat, successions i contractes.

1807. Prohibició del comerç d'esclaus pel Parlament britànic.

1808. Prohibició del comerç d'esclaus per part dels Estats Units.

1808. Constitució de Baiona (abolició de la tortura a Espanya).

1812. Constitució de Cadis.

1832. Fundació de la Societat Antiesclavista Americana, als Estats Units.

1833. Abolició de l'esclavitud a tots els territoris britànics.

1848. Marx i Engels: Manifest comunista.

1848. Declaració de Sèneca Falls.

1858. Emancipació dels serfs a Rússia.

1864: Convenció de Ginebra. Acord que reconeix un mínim de drets humans en temps de guerra, com la protecció del personal mèdic militar i el tractament humanitari als ferits. Per primera vegada s'estableix alguna norma de decència humana durant els temps de guerra.

1865. Abolició de l'esclavitud als Estats Units (Tretzena esmena de la Constitució Americana).

1869. John Stuart Mill: El sotmetiment de la dona.

1873. Abolició de l'esclavitud per Espanya a Puerto Rico (1880, a Cuba).

1893. Concessió del dret de sufragi a la dona a Nova Zelanda.

1893. Sufragi universal a Bèlgica (1896 als Països Baixos, 1898 a Noruega).

1902. Dret de sufragi de la dona a Austràlia (el sufragi universal no va arribar a Austràlia fins a 1962, anteriorment els aborígens no podien votar).

1906.  Finlàndia és el primer país europeu que atorga el sufragi femení.

1913. Sufragi femení a Noruega (1915 a Dinamarca, 1918 a Alemanya, Gran Bretanya -major límit d'edat- i URSS, 1920 als Estats Units, 1921 a Suècia).

1917. Constitució mexicana. Culminació de la revolució iniciada el 1917. Va ser la primera constitució, abans que la de Weimar, amb un catàleg de drets socials.

1917. Revolució russa.

1919. Constitució de Weimar, Alemanya. Juntament amb drets individuals es proclamen drets socials com la protecció a la família, l'educació, sistema d'assegurances i el dret al treball.

1919. Societat de Nacions, amb seu a Ginebra (Suïssa), creada pel tractat de Versalles. Es va dissoldre el 18 d'abril de 1946 en crear-se l'Organització de les Nacions Unides (ONU). Perseguia els principis de la cooperació internacional, l'arbitratge dels conflictes i la seguretat col·lectiva.

1919. Creació de l'Organització Internacional del Treball (OIT), adherida inicialment a la Societat de Nacions.

1923. Abolició de l'esclavitud a l'Afganistan (1924 a L'Iraq, 1926 a Nepal, 1929 a Pèrsia).

1926. Convenció sobre l'Esclavitud.

1931. Sufragi femení a Espanya.

1932. Abolició de la pena de mort a Espanya (reintroduïda el 1934 i novament abolida el 1978).

1937. Abolició de l'esclavitud a Bahreim.

1945-1946. Procés de Nuremberg. Judici als oficials nazis per crims contra la humanitat durant la Segona Guerra Mundial.

1945. Creació de l'Organització de les Nacions Unides (ONU), hereva de la Societat de Nacions.

1948. Declaració Universal dels Drets Humans.

1959. Declaració dels Drets de l'Infant.

1963. Declaració de les Nacions Unides sobre l'Eliminació de totes les Formes de Discriminació Racial.

1964. Llei de Drets Civils (Estats Units). Prohibició de la discriminació racial.

1965. Convenció Internacional sobre l'Eliminació de totes les Formes de Discriminació Racial (entrada en vigor: 1969).

1966. Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (entrada en vigor: 1976).

1966. Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (entrada en vigor: 1976).

1967. Declaració sobre l'Eliminació de la Discriminació contra la Dona.

1968. Convenció sobre la imprescriptibilitat dels crims de guerra i dels crims de lesa humanitat.

1979. Convenció sobre l'Eliminació de totes les formes de Discriminació contra la Dona (entrada en vigor: 1981).

1989. Convenció sobre els Drets del l'Infant (entrada en vigor: 1990).

1994. Fi de la segregació racial a Sudàfrica.

1998. Detenció de Pinochet a Londres, a instància de les autoritats judicials espanyoles, i posterior trasllat a Xile per a ser jutjat.

1998. Estatut de Roma. Establiment de la Cort Penal Internacional (entrada en vigor: 2002).