Història dels drets humans

Nous mons, colonialisme

Ja hem dit que els orígens dels drets humans es poden rastrejar en els diferents continents, cultures i èpoques, no són patrimoni de la cultura occidental. Aquests orígens també es troben en les cultures precolombines:

"Començaven a ensenyar-los: com han de viure, com han de respectar les persones, com s'han de dedicar a allò que és convenient i recte, i fugir amb força de la maldat, la perversió i la cobdícia."
Tradició asteca. Segle XV. Mèxic.
"No hi ha home en el món que no tingui necessitat de menjar i beure."
Tradició nahuantl. Mèxic

El 1492 es produeix l'anomenat descobriment d'Amèrica, un fet que va alterar radicalment el curs de la història, tant en el cas dels pobles colonitzats com en el dels colonitzadors. La seva mateixa denominació ja és simptomàtica de la visió dels colonitzadors i de la consegüent política intrusiva que es desenvoluparà a partir de llavors des d'Europa. De fet, l'arribada de Colom a les illes del Carib seria més adequat qualificar-la com l'inici de la conquesta o invasió del continent americà, incorporant així el component conflictiu i violent que va tenir la trobada dels dos mons.

"Senyor, perquè sé que us plaurà la gran victòria que Nostre Senyor m'ha donat en el meu viatge, us escric aquesta carta, per la qual sabreu com en 33 dies vaig passar de les illes de Canàries a les Índies amb l'armada que els il·lustríssims rei i reina els nostres senyors em van donar, i allí vaig trobar moltes illes poblades amb molta gent; i de totes elles n'he pres possessió per a les Seves Alteses amb pregó i bandera reial estesa, i no em va ser contradit."
Inici de la carta de Colom als Reis d'Espanya anunciant el descobriment
www.ensayistas.org/antologia/XV/colon (2007)

La justificació del dret a la colonització del continent americà que es van autoadjudicar els reis d'Espanya està perfectament exposada en el "Requeriment", un document elaborat durant el regnat dels Reis Catòlics. Estava destinat a llegir-lo als nadius amb els quals s'establia contacte, comminant-los a sotmetre's, i avisant-los que en cas contrari serien tractats violentament i reduïts a l'esclavitud:

"Un dels Pontífexs (...) com a senyor del món va fer donació d'aquestes illes i terra ferma del mar Oceà a aquests Rei i Reina i als seus successors en aquests regnes, amb tot el que en elles hi ha, segons es recull en certes escriptures que sobre això van trametre, segons s'ha dit, que podríeu veure si volguéssiu. Així que Les Seves Majestats són reis i senyors d'aquestes illes i terra ferma per virtut d'aquesta donació (...) Per tant, com millor podem, us preguem i requerim que entengueu bé això que us hem dit (...) Si així ho féssiu, fareu bé (...) I si així no ho féssiu o en això maliciosament poséssiu dilació, us certifico que amb l'ajuda de Déu nosaltres entrarem poderosament contra vosaltres, i us farem la guerra per totes les bandes i maneres que poguéssim, i us subjectarem al jou i l'obediència de l'Església i de Les Seves Majestats, i prendrem les vostres persones i les vostres dones i fills i els farem esclaus, i com a tals els vendrem i disposarem d'ells com Les Seves Majestats manessin, i us prendrem els vostres béns, i us farem tots els mals i danys que poguéssim, com a vassalls que no obeeixen ni volen rebre el seu senyor i se li resisteixen i contradiuen; i manifestem que les morts i danys que d'això se'n segueixi siguin culpa vostra i no de Les Seves Majestats, ni nostra, ni d'aquests cavallers que amb nosaltres vénen."
www.ciudadseva.com/textos/otros/requeri.htm (2010)

Des del punt de vista dels colonitzadors l'argumentació era impecable. Se'ls sotmetia seguint la voluntat de l'únic déu veritable, expressada a través de l'atorgament d'aquelles terres pel papa als reis d'Espanya i executada en el seu nom pels seus representants, les tropes i els predicadors.

Els grans abusos que es van cometre, el genocidi i l'explotació de les poblacions indígenes que es va dur a terme, en ocasions també van afavorir la reflexió sobre aquells aspectes més inadmissibles de la política colonialista. Per exemple, per part de l'Església, que en aquesta època tenia no només un gran poder religiós, sinó també polític, aquestes contradiccions es van reflectir beneint d'una banda les conquestes (en la mesura que contribuïen a la difusió del cristianisme), però promovent al mateix temps un relatiu respecte cap als drets dels habitants nadius dels nous continents. Les Lleis d'Índies de la Corona Espanyola, o a títol individual religiosos com Bartolomé de las Casas, reflecteixen també aquesta postura protectora de l'Església:

"De tots els homes i de cadascun d'ells només és una la seva definició, i aquesta és que són racionals; tots tenen el seu enteniment i la seva voluntat i el seu lliure albir en tant que formats a la imatge i semblança de Déu."
Bartolomé de las Casas (1484-1566). Apologética Historia Sumaria

L'anomenada Escola de Salamanca (i de forma especial el seu iniciador, Francisco de Vitoria) va jugar un paper determinant en aquesta feina de sensibilització. Enfront de la concepció predominant a Espanya i Europa dels indis d'Amèrica com infantils o incapaços, l'Escola de Salamanca els va reconèixer els seus drets, com el d'igualtat o de llibertat i, en conseqüència, també el dret a la propietat de les seves terres o el de rebutjar la conversió per la força. Francisco de Vitoria va ser el primer que es va atrevir a a negar que les Butlles de Donació d'Alexandre VI fossin un títol vàlid de domini de les terres descobertes.

"Per donació de la Santa Seu Apostòlica i altres justos i legítims títols, som senyor de les Índies Occidentals, Illes i Terra ferma del mar Oceà, descobertes i per descobrir i estan incorporades a la nostra real corona de Castella."
Lleis d'Índies (1519, 1520, 1523, 1547, 1563, 1680).

"1. Els indis bàrbars abans que els espanyols arribessin eren els veritables amos en allò públic i privat. 2. L'emperador no és senyor de tot el món. 3. L'emperador, encara que fos amo del món, no per això podria ocupar les províncies dels bàrbars, establir nous senyors, deposar els antics i cobrar tributs. 4. El papa no és senyor civil o temporal de tot el món, parlant amb propietat de domini i potestat civil. 5. El summe pontífex, encara que tingués potestat secular en el món, no podria donar-la als prínceps seculars. 6. El papa té potestat temporal amb vista a les coses espirituals. 7. El papa no té cap potestat temporal sobre els bàrbars indis ni sobre altres infidels. 8. Als bàrbars, si no volen reconèixer cap domini del papa, no per això se'ls pot fer guerra ni ocupar els seus béns."
Francisco de Vitoria. Relectio prior de Indiis recenter inventis (1557).
Textos reproduïts a "Textos fundamentales para la historia", Alianza Editorial, Madrid, 1978.

Si la intervenció europea a l'Amèrica central i del sud va tenir greus efectes sobre la població indígena, ja fora a causa de les servituds o de les transmissions de malalties (a més de les morts violentes que es van produir durant la conquesta, o les posteriors amb la finalitat d'ofegar les revoltes), a l'Amèrica del Nord els efectes van ser encara més devastadors, en produir-se un genocidi que va afectar la majoria de les poblacions indígenes, al mateix temps que es recloïa els pocs supervivents en reserves.

"La terra és la mare de tots, i tots hauríem de tenir sobre ella drets iguals. Creure que un home que ha nascut lliure pugui sentir-se feliç quan se'l tanca i se li pren la llibertat d'anar on li sembli és esperar que els rius puguin anar contra corrent. Si es tanca un indi en un territori reduït i se l'obliga a quedar-s'hi, no serà feliç i no podrà conèixer ni avenç ni prosperitat. Quan penso en les condicions que vivim, em cau l'ànima als peus."
Joseph "Nas Perforat". S. XIX.

"Anem on anem, escoltarem les passes que s'acosten del destructor. Com el petit cérvol ferit que escolta els passos que s'acosten del caçador. Dintre d'unes llunes, d'uns hiverns, cap de les poderoses tribus que un dia van omplir aquesta ampla terra o que ara caminen vagabundes d'un lloc a un altre quedarà per plorar sobre les tombes d'un poble que un dia va ser poderós i ple d'esperança."
Seattle, cap dels dwamish. Discurs fet durant les negociacions prèvies del Tractat de Port Elliot (1853). Reproduït a "Som tots una mateixa família"; editat per OSMI, Barcelona, 1991.

Al segle XIX, els europeus, que a Àfrica fins llavors s'havien limitat principalment a comerciar en les zones costaneres, van començar la colonització a gran escala del continent, reservant-se cada país les seves zones d'influència. Tots els continents van patir l'embranzida expansionista i colonialista europeu, també Àsia, Oceania i les illes del Pacífic.

"Corrompem la seva moral i els inculquem necessitats i malalties que mai no havien tingut i que només serveixen per privar-los de la felicitat de què ells i els seus avantpassats havien gaudit. Sovint penso que haurien agraït que no els haguéssim trobat mai."
Anotació del diari del capità Cook al visitar Tahití el 1769, al cap de dos anys d'haver arribat els primers europeus a l'illa. Citat per Oliver Sacks, L'illa dels cecs al color, Empúries, Barcelona, 2000.

Les colonitzacions s'emparaven sovint en el concepte de "terra nullius" (terra de ningú), utilitzat pels colonitzadors per reclamar els territoris de les colònies com a terres no ocupades i que, per tant, l'Estat "descobridor" podia ocupar "legalment". En el cas d'Austràlia, no va ser fins l'any 1992 que la Cort Suprema del país (cas Mabo v Queensland) va establir l'anul·lació del concepte de "terra nullius", vigent des del començament de la colonització britànica (Austràlia va ser albirada per primera vegada a principis del segle XVII per navegants neerlandesos, però la seva colonització no va començar fins a finals del segle XVIII).

Des de l'inici de la colonització australiana, la població indígena es va reduir progressivament, a causa de l'obligada reubicació que va patir com a resultat de l'avanç dels colonitzadors, de les malalties infeccioses que aquests van introduir i de la desintegració cultural i familiar causada per la separació forçada dels infants aborígens de les seves famílies, amb l'objectiu d'integrar-los en la nova societat.

"Des del 1910 fins poc després del 1970, molts infants aborígens van ser sostrets a les seves famílies per a educar-los fora de la seva cultura, per desarrelar-los amb l'excusa de 'protegir-los' i diluir la seva identitat per motius racistes. Les criatures eren literalment arrencades dels braços de les seves mares per colles de funcionaris, que els assignaven a famílies blanques, o a missioners anglicans, catòlics o metodistes. Així van ser sostrets de les seves famílies uns 50.000 infants aborígens. (...) Es calcula que, quan la primera flota britànica va atracar el 1788 a l'actual Sydney amb la seva càrrega de presos - així es va iniciar la colonització-, hi havia a Austràlia 750.000 aborígens. Van ser delmats per les malalties, l'expoli i els desplaçaments portats pels blancs. El 1901, a l'independitzar-se Austràlia, hi havia 93.000 indígenes, i els descendents d'europeus eren ja 3,8 milions."
María-Paz López. El sueño roto de los aborígenes. La Vanguardia, 16-7-2008

De fet, les colonitzacions promogudes pels estats europeus a partir del segle XV són la continuació natural dels expansionismes anteriors de les potències dominants en cada moment. Un expansionisme que de forma recurrent és l'època històrica que cada cultura qualifica com la seva major època d'esplendor: es mitifiquen les característiques d'aquesta època, i s'enalteix la superioritat llavors assolida (afermada sobre un poder militar utilitzat per a la submissió dels pobles envaïts, justificant genocidis, agressions i submissions ja sigui sobre la base de motius religiosos, culturals, polítics o econòmics, o a una amalgama de tots ells).

No serà fins el segle XX, després de la proclamació de la Declaració Universal dels Drets Humans, que les Nacions Unides aniran desenvolupant documents que neguin legitimitat a les polítiques colonialistes, qüestionant per primera vegada de forma rotunda el dret de les nacions a sotmetre altres pobles o nacions.

"La subjecció de pobles a una subjugació, dominació i explotació estrangeres constitueix una denegació dels drets humans fonamentals, és contrària a la Carta de les Nacions Unides i compromet la causa de la pau i de la cooperació mundials."
Article 1. Declaració sobre la concessió de la independència als països i pobles colonials. Nacions Unides, 1960