Història dels drets humans

Índia i Xina

Mentre al voltant del Mediterrani es desenvolupen les cultures egípcia, mesopotàmica, grega i romana (al mateix temps que neixen les grans religions monoteistes), a l'Índia i la Xina sorgeixen també grans pensadors que contribueixen a la transformació d'aquelles societats.

Buda (ca 560-480 aC) qüestiona en els seus ensenyaments el sistema de castes associat al hinduisme, la tradició religiosa ja llavors dominant a l'Índia (segons l'hinduisme, existeixen quatre castes o classes socials, determinades pel naixement, a les quals cal afegir els dalits o intocables, de classe tan baixa que estaven exclosos del sistema de castes). Amb una influència inicial sobre l'Índia, després el budisme s'estendrà amb gran força per la Xina.

"No facis mal als altres amb allò que et causa dolor a tu mateix."
"Estem en aquest món per conviure en harmonia. Aquells que ho saben no lluiten entre ells."
"Més que mil paraules inútils, en val una de sola que atorgui pau."
"No cregueu res pel simple fet que molts ho creguin o fingeixin que ho creuen; cregueu després de sotmetre-ho al dictamen de la raó i a la veu de la consciència."
Cites atribuïdes a Buda

Contemporani de Buda, Confuci (551-479 aC) va tenir una influència determinant a la Xina. Els seus ensenyaments van donar lloc al confucianisme.  Entre altres coses exhortava el bon govern (l'exercici de la caritat i la justícia), al mateix temps que promulgava el respecte a la jerarquia, aspecte aquest que va facilitar que acabés convertint-se en la religió oficial de l'estat. Per a Confuci, en tota societat han d'existir bones relacions entre els governants i els súbdits, entre el marit i la dona, entre el pare i el fill, ja que aquesta harmonia és la forma d'arribar a una societat pròspera.

"Aquell que procura assegurar el benestar aliè, ja té assegurat el propi."
"On hi ha educació no hi ha distinció de classes."
"En un país ben governat, la pobresa és una cosa que avergonyeix. En un país mal governat, la riquesa és una cosa que avergonyeix."
Cites atribuïdes a Confuci, contingudes en les Analectes (les xerrades recollides pels seus deixebles).

Un altre referent a tenir en compte és el Tao Te King, atribuït a Lao Tse (segons la tradició xinesa va viure al segle VI aC). Els 81 capítols del llibre estan dedicats a exposar la transmissió de la idea de Tao (el camí de la virtut), la manera d'obrar de l'home savi i els consells que han de seguir els governants per actuar amb aquesta saviesa. La seva influència en la cultura xinesa va ser molt important: posant l'èmfasi en la individualitat i l'espontaneïtat de les persones, va exercir de contrapunt a la insistència del confucianisme en els aspectes més organitzatius i rituals de la societat.

"El camí del Cel pren a qui té massa i dóna a qui no té suficient."
"El camí de l'home és diferent: pren a qui té necessitat i dóna a qui li sobra."
"Qui té de sobres i ho ofereix al món?"
"Només l'home del Tao."
Tao Te King, capítol 77
"El Tao del Cel és beneficiar sense danyar."
"El Tao del savi és actuar sense lluitar."
Tao Te King, últim capítol

La preocupació per l'administració de la justícia i el bon govern es manifestarà al seu torn en diferents obres pertanyents a les cultures que es desenvolupaven a l'Índia i a la Xina:

"Quin resultat té el govern per la força? La resposta és que, lògicament, el gran atacarà el petit, la majoria maltractarà la minoria, el llest enganyarà l'innocent, els patricis menysprearan els plebeus, els rics subestimaran els pobres i els joves robaran els vells."
Escola de Mo-Tseu. Xina (S. IV aC)
"El rei ha de nomenar com a jutges persones que hagin estudiat a fons les escriptures, que coneguin bé el Dharma, que siguin fidels a la veritat i mostrin imparcialitat amb el demandant i el demandat."
Yajnavalkya, Smritis, II. Índia (S. II a IV)

A l'antiga Índia, a més, es poden identificar elements precursors del que mil·lennis més tard seran les lleis modernes que intenten regular els conflictes armats (desenvolupades a partir de les Conferències de la Pau de L'Haia de 1899 i de 1907).

"Tret que participin en la guerra, no s'haurà de donar mort a aquells que vagin a peu pels camins i no participin en el conflicte, als simples viatgers, als que estiguin menjant i bevent o dedicant-se a les seves activitats o ocupacions especials, als diplomàtics en missió i, per descomptat, als brahmans."
Codi de Manú (1r. mil·lenni aC, recopilació de lleis)

L'esclavitud a l'Índia i la Xina

Com a totes les cultures i pobles de l'Antiguitat, tant a l'Índia com a la Xina existia l'esclavitud. Pel que sembla, a l'Índia des dels temps més remots i amb formes més complexes, a causa del sistema de castes, que per ell mateix ja establia rígides jerarquies i submissions. Però en ambdós territoris, les causes d'esclavitud eren les habituals de les societats esclavistes: principalment presoners de guerra, deutors insolvents, víctimes de càstigs judicials i el naixement (fills d'esclaus).

A l'Índia, les Lleis de Manú (ca 1280 a 880 aC.), una recopilació de regles i codis de conducta destinats a regular el funcionament social, tractaven també sobre l'esclavitud, limitant per exemple alguns dels seus abusos: impedint que el pare pogués vendre el fill o la dona sense el seu consentiment, o establint la pena de mort per als segrestadors de persones; del que es dedueix que les vendes de familiars (causades per la misèria) i el rapte destinat a l'esclavitud devien de ser una pràctica corrent.

Com que a l'Índia les relacions entre amos i esclaus estaven condicionades pel sistema de castes, els membres d'una casta podien tenir esclaus de la mateixa casta o de castes inferiors, però no de castes superiors, i com el tràfic d'esclaus es considerava poc digne, estava prohibit que l'exercissin els brahmans. D'altra banda, la creença en les reencarnacions de l'hinduisme contribuïa a justificar l'esclavitud:

"Per això convé remuntar-se al Ramayana, al Mahabharata i al conjunt de la literatura èpica sànscrita per trobar la descripció d'una esclavització comparable a la que van conèixer les altres civilitzacions (...) Segons els relats d'aquesta literatura antiga, els indis pensaven que tota persona nascuda en l'esclavitud pagava les accions dolentes d'una vida anterior. No li quedava més remei que acceptar pacientment la seva sort i aguantar els antulls del seu amo, sense sentir cap ressentiment cap a ell, tot i que aquest últim tractés de matar-lo, ja que aquesta llarga resignació li suposaria una sort millor en una vida propera."
Jean-Michel Deveau. Mujeres esclavas de todos los tiempos. Ediciones Martínez Roca, Barcelona, 2001 (p. 149, 150)

L'esclavitud a la Xina es va iniciar amb l'esclavitud pública, sent els esclaus propietat de l'Estat: en primer lloc, delinqüents condemnats i presoners de guerra (tant de guerres exteriors com civils). Més tard, la institució de l'esclavitud es va introduir també en l'àmbit familiar.

De totes maneres, tant en el cas de l'Índia com en el de la Xina, les diferents tradicions culturals i religioses que ambdues han albergat, les enormes dimensions geogràfiques dels seus territoris i les seves respectives històries mil.lenàries, fan impossible resumir de manera objectiva el paper de l'esclavitud en elles (i encara cal afegir en ambdós casos que són tradicions culturals de les quals, comparativament, disposem de molta menys informació que de les tradicions culturals més properes). L'objectiu d'aquesta breu nota és només fer palès, tal com s'exposa a l'apartat principal sobre l'esclavitud, que aquesta ha existit en totes les cultures de l'Antiguitat.