Història de la infància
Sobre
aquesta edició. Les seves limitacions, les cultures omeses
Una consideració general
Aquesta petita història de la infància és forçosament esquemàtica: resumir en unes poques pàgines segles i cultures és gairebé impossible. Assumint els riscos de les obligades simplificacions, la nostra única pretensió ha estat de presentar unes pinzellades generals sobre la situació de la infància al llarg dels segles. Ampliar aquesta informació de la forma que cadascú i en cada cas ho consideri més oportú és la millor manera de superar-ne les limitacions (mitjançant les referències que se citen o consultant altres fonts).Oblits històrics: la infància en els pobles indígenes i les cultures primitives
La informació d'aquestes pàgines tracta de la història de la infància en la nostra cultura occidental, amb un trajecte i una àrea geogràfica definida: a través de la cultura grecoromana i les successives fases de la construcció europea, medieval, moderna i contemporània. A aquesta línia bàsica se li ha incorporat alguna referència esporàdica a les antigues cultures mesopotàmica i egípcia, a l'Islam i a les grans civilitzacions de l'Índia i Xina.És una història, per tant, a més de breu i esquemàtica, parcial: no inclou referències a altres grans cultures, o a les innombrables cultures indígenes dels diferents continents, supervivents o ja extingides.
En el nostre cas és una omissió inevitable: s'escapa de les nostres possibilitats presentar-ne una visió global. Per altra banda, creiem que aquesta omissió no és només nostra, i pensem que algun dia s'hauria de fer aquesta feina d'aprofundir en la valoració i la vida de la infància en aquestes cultures.
No es tracta només d'una curiositat històrica. En diferents moments ja hem dit que per a nosaltres la finalitat última del coneixement del passat és ampliar la capacitat d'incidir en el present. Per tant, en aquest cas, com més experiències socials històriques tinguem relatives a la infància serà molt millor.
"La major part de la literatura des de les ciències socials sobre la història de la infància i de la joventut s'ha elaborar a partir de la realitat occidental, cosa que ha comportat un cert matís etnocèntric en les conceptualitzacions sobre la qüestió (...) les teories sobre la invenció històrica de la infància i la joventut s'han basat gairebé exclusivament en fonts occidentals (més exactament centreeuropees i anglosaxones)."
Carles Feixa Pàmpols. La construcción social de la infancia i la juventud en América Latina.
http://polo1.marilia.unesp.br/seminario/seminari.html (2005)