Història de la infància

La infància: una definició variable

"Històricament, les necessitats i les obligacions dels nens i les nenes mai havien estat perfectament diferenciades de les dels adults. Com els adults, els nens i les nenes en bon estat de salut han realitzat tradicionalment treballs durs i han estat amb freqüència combatents en el camp de batalla."
UNICEF. Estat mundial de la infància, 2005

"L'antiga societat tradicional occidental no tenia una imatge precisa del nen i encara menys de l'adolescent; la duració de la infància es reduïa al període de la seva màxima fragilitat, quan el cadell de l'home no podia valer-se per si mateix; en la mesura que era capaç de  fer-ho se'l barrejava ràpidament amb els adults amb qui compartia treball i jocs. L'infant es convertia de seguida en un home jove sense haver passat per les etapes de la joventut."
Maria Victoria Alzate Piedrahita. Concepciones e imágenes de la infancia. Revista de Ciencias Humanas – UTP, Colombia, 2002

Dels temes tractats en altres apartats, alguns, com el treball infantil, els nens soldat o els casaments de menors, han estat condicionats històricament pel que, al llarg dels segles, s'ha entès per la paraula "nen" i que ha anat variant segons les diferents cultures i el seu respectiu desenvolupament. És a dir, en una societat determinada en la qual el pas a persona adulta es produïa, posem per exemple, als 13 anys, era normal i coherent que a partir d'aquesta edat es pogués accedir al món laboral, a l'exèrcit o al matrimoni.

En l'actualitat, la Convenció sobre els Drets de l'Infant diu:

"Article 1. Als efectes de la present Convenció, s'entén per infant tot ésser humà menor de divuit anys d'edat, excepte que, en virtut de la llei que li sigui aplicable, hagi arribat abans a la majoria d'edat."

I l'excepció que introdueix la matisa més endavant a l'article 41:

"Res d'allò que disposa la present Convenció afectarà les disposicions que condueixin a la realització dels drets de l'infant i que puguin estar recollides en: a) El dret d'un Estat Part, o b) El dret internacional vigent respecte a aquest Estat."

És a dir, que l'aplicació de la normativa al cas concret haurà de regir-se pel tracte més favorable possible del menor en qüestió. Però, a més, s'ha de recordar també la possibilitat d'establir reserves (article 51) en adherir-se a la Convenció; concretament, alguns països les han formulat en relació a l'article 1.

Informació relacionada:
Definición de la infancia. UNICEF