Història de la infància

La transformació de la realitat. Conèixer la història per construir un present més digne

Hi ha històries que només les podem estudiar; per exemple, les relatives a les cultures desaparegudes, a aventures passades o a animals extingits. Però també hi ha històries en què, a més d'estudiar-les, hi podem participar, de les quals podem ser-ne protagonistes actius. És el cas de la història dels drets de la infància, perquè és una història inacabada: cada dia que passa té nous episodis.

No podem fer res, per exemple, pels nens i nenes esclaus que van viure i morir a les plantacions de cotó dels Estats Units abans de l'abolició de l'esclavitud; pels nens i nenes sacrificats en cerimònies rituals en les diferents cultures de l'antiguitat, o per les nenes i nens que han mort al llarg dels segles a causa dels conflictes bèl.lics que han assolat els pobles o ciutats on vivien.

No podem fer res per tots els menors assassinats, maltractats, violats, explotats i humiliats que al llarg dels segles han viscut dolorosament i mort prematurament. En tots els continents i cultures. Ja no podem fer res per a ells.

Però sí que podem fer alguna cosa per aquells nens i nenes que avui segueixen vivint en les condicions més precàries, sense que els seus drets més elementals siguin respectats, víctimes de conflictes bèl.lics, de maltractaments, d'explotació laboral, etc. Com diu Philipe Godard a "Contra el trabajo infantil" (Virus Editorial, 2001):

"Aquest llibre aspira, per tant, a ser útil. Intenta presentar arguments per a tots aquells que combaten el treball infantil, arguments – esperem-ho – que empenyin alguns lectors a consagrar una part del seu temps a la lluita contra aquesta forma d'explotació."

O Buenaventura Delgado, a "La historia de la infancia" (Ariel, 1998):

"Mirar enrere el passat per veure la història de la infància equival a alçar la tapa de la caixa de Pandora, no per deixar lliures els mals que han afligit al llarg de segles la infància, sinó per poder-los conèixer i evitar."

Aquestes pàgines tenen el mateix objectiu. El breu recorregut històric que hem fet ens situa en el present. Ara, per intentar aconseguir que la història agafi un altre camí és imprescindible conèixer la realitat actual, saber com implicar-se i col.laborar en la tasca d'escriure-la amb un guió més digne.