> Principal > Documents > Historia de la infància >

Història de la infància

Un cercle viciós. Les limitacions dels adults limiten els menors


L'ésser humà acabat de néixer és l'ésser més fràgil i dependent de tots els éssers existents. Passen molts anys abans que sigui capaç de valer-se per si mateix. Durant aquests anys, el grau de satisfacció de les seves necessitats físiques i emocionals determina el seu correcte desenvolupament, expandint les seves potencialitats.

Al llarg de la història generacions de mares i pares s'han ocupat, amb millor o pitjor encert, dels seus fills i filles. Els progenitors poden actuar condicionats per partida doble. D'una banda, per la pobresa i la falta de recursos materials i, d'una altra, per la ignorància, per les limitacions de la seva pròpia cultura, per prejudicis i supersticions absurds adquirits en la seva pròpia infantesa.

A aquestes limitacions se n'hi afegeix una altra: les mares (i els pares) han d'adquirir les seves habilitats com a progenitors a marxes forçades. No serveix de res ser un excel.lent pare o mare quan els fills ja són adults, o aprendre a tractar un nen de dos anys quan aquest ja en té deu.

"Ser pares no ens dóna ni els coneixements ni l'habilitat que es necessiten per formar joves confiats en ells mateixos, emocionalment estables i capaços de viure com persones que funcionen plenament i desenvolupen existències significatives (...) La majoria de nosaltres fa el que pot; moltes vegades, per desgràcia, això no significa altra cosa que donar voltes i voltes sobre les mateixes equivocacions. D' altra banda, tant nosaltres com els nostres fills hem de viure amb el producte dels nostres errors involuntaris, errors que tendiran a transmetre's a les generacions futures. Així, doncs, tots patim, en certa mesura,  les conseqüències d'aquella omissió de la nostra cultura."
Dorothy Corkille Briggs. El niño feliz. Gedisa, Barcelona, 1997
Les societats també han de fer el seu aprenentatge en relació a la infància. Primer, han de descobrir que els menors tenen necessitats específiques; després, han de buscar la millor manera de satisfer-les; finalment, s'han de divulgar i generalitzar els nous coneixements. Per això, els avanços solen ser tan lents.

torna a l'inici