La Declaració Universal dels Drets Humans

Importància i influència de la Declaració Universal 

A què obliga la Declaració Universal dels Drets Humans?
En principi, a no res. Com el seu nom indica, la Declaració Universal és una relació d'intencions, però desproveïda de força jurídica. En el seu preàmbul queda palesa aquesta característica, referint-se al seu contingut com a "ideal comú pel qual tots els pobles i nacions han d'esforçar-se, a fi que tant els individus com les institucions, inspirant-se constantment en ella, promoguin, mitjançant l'ensenyament i l'educació, el respecte a aquests drets i llibertats". El seu text "insta a l'esforç", però no inclou mecanismes que obliguin al compliment dels seus continguts.

Si la Declaració Universal dels Drets Humans no és vinculant, de què serveix?
El seu valor i utilitat es manifesta en diferents àmbits:

1-Com a referent ètic internacional.
2-Com a referent de posteriors documents de les Nacions Unides.
3-Com a referent per a diferents documents regionals sobre drets humans.
4-Com a referent per a les constitucions nacionals que s'han anat aprovant.

1-Com a referent ètic internacional.
La Declaració Universal és el primer document de la història de la humanitat, aprovat per la comunitat internacional, que considera tots els éssers humans lliures, iguals i amb els mateixos drets, sigui la que sigui la seva nacionalitat, raça, condició social, sexe, religió... Aquest fet, sense precedents, és d'una transcendència immensa.

Que no tingui caràcter jurídicament vinculant no vol dir que el seu incompliment no importi ni afecti la comunitat internacional. El seu pes moral dintre de la comunitat internacional no ha deixat de créixer amb el pas del temps. A més, dintre del mateix país els ciutadans també poden presentar els principis de la Declaració Universal contra els seus propis Governs, quan aquests no els respecten. En qualsevol cas, la Declaració Universal és una exhortació, una crida, a la posterior elevació dels seus continguts a l'àmbit jurídic (nacional o internacional), convertint-los llavors en vinculants.

"Durant les properes dècades, la Declaració Universal dels Drets Humans serà cada cop més el criteri amb el qual es jutjaran les societats i s'avaluarà la gestió dels seus governs."
Asma Jahangir, Pakistan, 1997. Advocada, defensora dels drets humans i Relatora Especial de les Nacions Unides sobre execucions extrajudicials.

2-Com a referent de posteriors documents de les Nacions Unides.
Immediatament després de ser aprovada la Declaració Universal, les Nacions Unides van començar a treballar en un document que, contenint els principis de la Declaració Universal, tingués forma normativa, és a dir, obligacions legals.

El 1966, aquests treballs van culminar amb l'aprovació del Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals i El Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics. Aquests pactes, per als països signataris sí que són vinculants. Les gairebé dues dècades que van transcórrer (18 anys) des dels inicis de la seva elaboració fins a la seva aprovació final s'expliquen per la situació internacional imperant (la Guerra Freda entre els països comunistes i les democràcies occidentals, amb el seu màxim punt de tensió a la guerra oberta de Corea).

--El Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals consta de 32 articles, dels quals 16 fan referència a la forma com instrumentar els drets continguts en els altres 14 articles. Com passa amb l'altre Pacte, la majoria dels drets que recull són nous: destaquen però, en aquest sentit, el dret a afiliar-se a un sindicat i a la vaga (núm. 8), a la salut (núm. 12), i la manera com es tracta en l'article 14 el dret a l'ensenyament, definit com gratuït de forma obligatòria en el nivell primari, i com objectiu desitjable en la secundària i en la Universitat.
--El Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics té 53 articles, encara que d'aquests només 27 formulen drets. Drets que, en la seva majoria, ja estaven recollits a la Declaració. Algunes novetats són: un article específic (núm. 3) contra la discriminació per raó de sexe; un altre (núm. 10) sobre les condicions dels presos; el 20, que condemna la propaganda a favor de la guerra i de l'odi nacionalista o racista; i altres articles que es refereixen a la protecció dels infants (núm. 24) i de les minories (núm. 27). La resta del document defineix el funcionament i les atribucions d'una Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides, sense oblidar (núm. 2) una garantia formal relativa al compliment per part dels Estats dels drets dels ciutadans continguts en el Pacte.

Posteriorment, les Nacions Unides han anat elaborant diferents declaracions de drets humans sobre temes més específics (dones, menors, immigrants...), amb les seves respectives convencions i convenis que els converteixen en vinculants per als estats signataris. Per exemple, la Declaració sobre l'eliminació de la discriminació contra la dona (1967) i la seva corresponent Convenció (1979).

3-Com a referent per a diferents documents regionals sobre drets humans.
La proclamació de la Declaració Universal és a la vegada la referència per a l'elaboració de diferents documents i acords sobre drets humans d'àmbit regional. Alguns exemples:

--Conveni Europeu de Drets humans (1950).
--Carta Social Europea (1961).
--Convenció Americana sobre Drets Humans (1969).
--Carta Africana de Drets Humans i dels Pobles (1981).

4-Com a referent per a les constitucions nacionals que s'han anat aprovant.
Les Constitucions de gairebé tots els països han anat incorporant, des que es va proclamar la Declaració Universal, articles que recullen els drets humans fonamentals. En alguns casos, fent una referència concreta a la Declaració Universal, fins i tot incorporant íntegrament tots els seus principis.

Per exemple, la Constitució Espanyola, en el seu article 10 (el primer article del Títol I, "Dels drets i deures fonamentals") diu:

"2. Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s'interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans i els tractats i acords internacionals sobre les matèries ratificats per Espanya."

Consideracions finals
La Declaració Universal dels Drets Humans ha millorat realment el món? Ha servit per afermar els drets humans del conjunt de la humanitat? Les informacions dels mitjans de comunicació potser podrien induir-nos a dubtar-ho: fams, noves formes d'esclavitud, guerres, racisme, xenofòbia, persistència de la tortura, execucions judicials i extrajudicials...

Però seria un error ignorar la gran incidència que ha tingut la Declaració Universal (i els altres documents de les Nacions Unides) com a baluard contra les violacions dels drets humans. Els canvis que s'han produït des de la seva proclamació són fonamentals. Potser el més important és que així com abans les eventuals violacions de drets humans eren considerades afers interns dels països, en l'actualitat aquestes violacions ja no es poden cometre amb impunitat, ja que la comunitat internacional no ho admet. S'ha format una nova sensibilitat, cada vegada més consolidada, que fa cada vegada més difícil que les violacions dels drets humans es puguin seguir cometent impunement.

O formulant la pregunta inicial d'una altra manera: ¿realment algú pensa que seria millor viure en un món en el qual no hagués normes que prohibissin, per exemple, la tortura, l'homofòbia o la discriminació de les dones? Sens dubte cal millorar, i molt, el compliment de les normes de protecció existents (i millorar alhora els seus continguts teòrics), però el que és inqüestionable és que la progressiva elaboració de l'entramat normatiu relatiu als drets humans (a nivell internacional, regional i nacional), ha impulsat la construcció d'un món més just i segur.