La importància de la Declaració Universal dels Drets Humans
La Declaració Universal, una declaració revisable?
Una declaració de valors occidentals?
Drets per a tots.
Drets i deures.
Drets i religions
Altres textos: drets humans, teories i definicions
La
importància de la Declaració Universal dels Drets Humans
"Encara
que de moment sigui una utopia, l'avanç assolit en el cinquantè
aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans no indueix
al pessimisme. Però com diu Havel: la lluita per la llibertat de
l'home no acaba mai."
Ernest Udina. La
Vanguardia, 14-12-98
"El
que importa, més enllà de les formulacions de la Declaració,
és que constitueix un decàleg per a cinc milions d'individus.
Observem-ho des d'aquesta perspectiva: ens adonarem que --malgrat totes
les mancances i insuficiències-- ha tingut el gran mèrit
de constituir un dels factors d'unificació de la humanitat."
Antonio Cassese.
Los derechos humanos en el mundo contemporáneo. Ariel. Barcelona,
1991
"Amb
la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948 es va atorgar
als drets dels individus un reconeixement jurídic internacional.
Per primera vegada, als individus -independentment de la seva raça,
religió, gènere, edat o qualsevol altra característica--
se'ls va garantir uns drets que podien oposar a les lleis estatals injustes
o als costums opressius."
Michael Ignatieff.
Los derechos humanos como política e idolatría. Paidós,
Barcelona, 2003
"Abans
de 1948 només els Estats tenien drets reconeguts internacionalment.
Aquell any --una espècie de nivell zero-- la Declaració Universal
dels Drets Humans va garantir aquests drets als individus amenaçats
per Estats o per costums opressors, és a dir, per les comunitats."
Thomas W. Laqueur.
La imaginació moral i els drets humans (dins de "Los derechos humanos
como política e idolatría. Paidós, Barcelona, 2003)
"Avui
els tenim tan incorporats al nostre vocabulari [els drets humans] que som
incapaços de formular cap reivindicació de justícia
sense basar-nos en ells. Aquest és ja, d'entrada, un gran triomf.
Tots aquells que es lamenten que els drets 'no es compleixen' sembla que
no valoren aquest fet: que ni tan sols qüestionin que s'haurien de
complir."
Belén Altuna.
El País, 10-12-2008
"La
paradoxa que ha fet de la Declaració un text excepcional és
que les incomptables violacions que ha patit i que, per desgràcia,
segueix patint no han impedit que es consolidi com un referent moral del
nostre temps i com un imperatiu capaç de transcendir les fronteres
i les ideologies."
El País,
editorial. 10-12-2008
Una
Declaració revisable?
"...(la
DUDH) com a Pacte que és, és fruit del diàleg, la
cessió i el compromís. És, per tant, a més,
modificable. Potser d'aquí uns anys estarem immersos en un procés
de canvi d'algun dels seus enunciats. Potser les societats ens obliguin
a reconsiderar determinats aspectes del seu contingut. Potser hi haurem
d'afegir alguns articles (...) La seva universalitat, interculturalitat
i atemporalitat són discutibles. No estan en absolut garantides.
Encara més: és possible que la seva revisió permanent
sigui la millor garantia de la seva continuïtat (...) Les condicions
del Pacte són mutables, és cert, però no la seva necessitat."
Miquel Osset, Los
fundamentos de los derechos humanos desde la filosofia i el derecho. EDAI,
1998.
"Els
drets no són una cosa que existeixi ja a la natura i que nosaltres
ens limitem a descobrir, com els cromosomes o els continents. Els drets
els creem nosaltres mitjançant les nostres convencions. Així
que la pregunta rellevant no és "quins drets té tal criatura?",
sinó "quins drets volem que tingui?"
Jesús Mosterin,
professor del CSIC. El País, 29-8-99
"La
Declaració Universal dels Drets Humans és un gran document,
però no immillorable. Però és encertat no tocar-lo,
i en canvi anar-lo completant amb convencions o pactes. Cal millorar les
garanties del compliment dels drets humans i denunciar-ne les violacions.
Sense la Declaració, la humanitat estaria molt més desemparada."
Joan Gomis, president
de Justícia i Pau. El País, 10-12-98
Una
declaració de valors occidentals?
"Els
prejudicis intel·lectuals contra els orígens occidentals
del moviment dels drets humans han seguit dos grans corrents. Una va ser
la crítica soviètica que titllava de "burgeses" les llibertats
d'Occident; una crítica que es va esvanir amb la desaparició
de la URSS. L'altra és la tendència recent a afirmar que
l'èmfasi individualista dels documents sobre drets humans no permet
l'expressió dels "valors asiàtics". Però es tracta
d'un argument per justificar els governs autoritaris en la seva resistència
a reconèixer drets que les seves poblacions desitgen."
Gabriel Jackson,
El País Semanal, desembre de 1998
"D'altra
banda, ja el 1993, a Viena, hi va haver una conferència, amb tot
un moviment de països orientals i africans que van atacar la declaració
molt violentament perquè era un text de valors occidentals, i van
dir que no s'hi sentien vinculats (...) Xina, Índia, Iran... diuen
que estan en contra dels valors d'Occident dissimulats rera el principi
d'universalitat. I aquesta queixa pot ser que augmenti, per tant convindria
replantejar-se tot el tema, no per canviar drets, sinó per aprofundir-los."
Antonio Marina.
La Vanguardia, 4-12-98
"Cal
revisar el seu contingut. Hi ha valors que no han perdut vigència,
els relatius a la dignitat humana, però d'altres no són pròpiament
universals, estan afectats per una determinada interpretació cultural
(...) Per exemple, els que ara es refereixen a la família, a la
nació, el treball, el progrés, etc., s'haurien de reconsiderar
a la llum d'una visió autènticament universalista."
Norbert Bilbeny,
professor de Filosofia Moral de la UB. La Vanguardia, 4-12-98
"Aquests
drets (estan bé com estan) no han de ser un luxe d'Occident, s'han
d'universalitzar. I practicar-se. Una declaració occidentalocèntrica?
Doncs benvingut sigui l'occidentalocentrisme."
Miquel Porta Perales.
La Vanguardia, 4-12-98
"L'elaboració
de la Declaració Universal dels Drets Humans va implicar persones
vinculades a tradicions culturals d'Amèrica del Nord i del Sud,
Europa, Àsia i Àfrica, i tradicions religioses com l'islam,
el judaisme, el cristianisme occidental i ortodox, l'hinduisme i altres
tradicions religioses. Des dels temps de la redacció dels primers
documents, les proves a favor de la idea que moltes cultures poden coincidir
en la defensa dels drets humans han anat augmentant."
Amy Gutmann (introducció
a "Los derechos humanos como política e idolatría. Paidós,
Barcelona, 2003)
"Destacar
els orígens europeus dels drets no implica protegir l'imperialisme
cultural occidental. La prioritat històrica no confereix una superioritat
moral. Com assenyala Jack Donnelly, la funció històrica de
la Declaració Universal no va ser la de universalitzar els valors
europeus sinó, en realitat, posar-ne algun --el racisme, el sexisme
i l'antisemitisme, per exemple-- sota una prohibició perpètua."
Michael Ignatieff.
Los derechos humanos como política e idolatría. Paidós,
Barcelona, 2003
Drets
per a tots.
"La
gran revolució política del segle XXI serà, sense
cap mena de dubte, el projecte d'estendre efectivament els drets humans
a totes les persones (...) alguna cosa s'ha fet, queda molt encara per
fer. Però si fracassem, el que ens espera no és una civilització
diferent, sinó un barbàrie tecnificada, consumista
reforçada per la nefasta superstició que els humans ens hem
de dedicar a cultivar les nostres diferències insolubles i no a
protegir institucionalment la nostra humanitat comuna."
Fernando Savater,
El País Semanal, desembre de 1998
"El
darrer informe del Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament diu
que dels 4.400 milions d'habitants del planeta que habiten als països
pobres, tres cinquenes parts no disposen de sanejament bàsic, la
quarta part no té vivenda digna i 2.000 milions de persones pateixen
anèmia. (...) 4.400 milions de persones volen saber si poder viure
dignament és un dret que ha de garantir la comunitat internacional
o una oportunitat de mercat."
Mariano Aguirre,
El País Semanal, desembre de 1998. Director del Centro de Investigaciones
pera la Paz
"La
pobresa és per ella mateixa una violació de nombrosos drets
humans bàsics."
Mary Robinson, alta
comissionada de 'ONU per als drets humans. El País Semanal, desembre
de 1998
Drets
i deures.
"De
tota manera, avui hem de parlar sobretot d'obligacions humanes, perquè
el nostre món no pot continuar tal com funciona (...) En una família
tots sabem que a més de drets també tenim obligacions, per
tant no és una cosa complicada d'entendre."
Jostein Gardner,
La Vanguardia, 4-12-98
"El
títol s'hauria d substituir per Declaració Universal dels
Drets i Responsabilitats de la Persona."
Adela Cortina, catedràtica
d'ètica de la Univ. de València.
"Els
teus drets són els meus deures, els teus deures són els meus
drets."
Pierre Cassin, un dels principals redactors
del text de la Declaració
"La
meva mare, que era ignorant però tenia un gran sentit comú,
em va ensenyar que per fixar bé els drets és necessari un
acord previ sobre els deures."
Gandhi, en una carta
adreçada el 1947 a la ONU
"La
pedra angular de tot l'edifici dels drets humans i de les llibertats proclamades
a la Declaració –sense distinció d'ètnia, origen territorial
o social, religió, llengua o cap altra condició o procedència–
és el codi paral·lel de deures que comporta el seu exercici."
Xavier Guerrero.
FCONGDH, nº 33, tardor 2008
"L'afany
d'acumular drets ha soscavat i sufocat el sentit del deure."
Gregorio Marañón
Drets
i religions.
"(...)
Un cas extrem el representa el manifest fet per la república iraniana,
que considera que la Declaració Universal dels Drets Humans il.lustra
una concepció laica de la tradició judeocristiana, que no
pot ser aplicada pels musulmans (...) Aquesta posició, fora del
cas dels extremistes islàmics, no és compartida ni de bon
tros per tots els musulmans. Altres corrents consideren, al contrari, l'absoluta
compatibilitat entre els drets de l'home i l'Islam."
Maria Àngels
Roque, antropòloga. La Vanguardia, 17-1-95
"Tanmateix,
aquesta Declaració té algunes limitacions (...) La més
gran de totes és no fer referència a Déu com a autor
dels drets humans. Això és degut probablement al fet que
va sortir com una solució de compromís entre diverses concepcions
de la vida."
Miguel Ángel
Monge. Derechos humanos y cristianismo. MC, 1987
"Les
Declaracions dels Estats Units van invocar el nom de Déu; la francesa
va apel.lar a la Naturalesa i a la Raó. La Declaració de
1945 no ha pogut demanar ajuda ni a aquestes ni a Aquell. I prou que se'n
van doldre alguns delegats de l'Assemblea General: el del Líban
va proposar que s'esmentés que la família "està dotada
pel Creador" de drets inalienables; els representants de Brasil, Països
Baixos i Bèlgica van propugnar una referència a l'origen
diví de l'home; però l'URSS s'hi va oposar, i el delegat
de l'Índia va sostenir fermament que la Declaració s'havia
de mantenir aliena a qualsevol posició religiosa o filosófica."
Antonio Cassese.
Los derechos humanos en el mundo contemporáneo. Ariel, Barcelona,
1991
"Quan
s'estava redactant la Declaració Universal, l'any 1947, la delegació
d'Aràbia Saudita va expressar les seves objeccions en particular
contra l'Article 16, que fa referència al lliure consentiment al
matrimoni, i contra l'Article 18, referit a la llibertat religiosa (...)
Fent servir de pretext la seva objecció als Articles 16 i 18, la
delegació saudita es va negar a ratificar la Declaració."
Michael Ignatieff.
Los derechos humanos como política e idolatría. Paidós,
Barcelona, 2003
"El
llenguatge evocador de compromisos amb un sistema particular de creences
és absent de la Declaració Universal dels Drets Humans, i
això no va passar per equivocació: després de tot,
els redactors d'aquest instrument volien assegurar un suport universal
en un món radicalment dividit per la tradició, la religió
i, per sobre de tot, la ideologia."
Diane F. Orentlicher
(dins de "Los derechos humanos como política e idolatría.
Paidós, Barcelona, 2003)
