La Declaració Universal dels Drets Humans

Característiques dels drets humans 

Les característiques fonamentals dels drets humans proclamats a la Declaració Universal dels Drets Humans són les següents:

• Universals. Els drets que inclou la Declaració Universal dels Drets Humans pertanyen a tots els éssers humans, senzillament pel fet de ser-ho.
• Inalienables. No es poden alienar, ningú en pot ser desposseït.
• Irrenunciables. No s'hi pot renunciar, encara que sigui per pròpia voluntat, i per tant són també intransferibles, ningú més que el propi titular se'n pot valer.
• Imprescriptibles. Són per a tota la vida, no tenen data de caducitat per cap motiu.
• Indivisibles. Cap dret pot gaudir-se a costa d'un altre dret, no pot prescindir-se'n de cap.

Aquestes diferents característiques en ocasions són discutides, començant per la universalitat: s'argumenta que els drets humans s'han d'interpretar dintre de les diferents cultures, de manera que aquestes poden matisar o alterar els principis continguts a la Declaració Universal. Per tant, els drets humans no serien sempre els mateixos, variarien en funció dels contextos culturals. És la postura coneguda com a relativisme cultural. L'exemple més clar és el dels països islàmics, que defensen la necessitat que els drets humans no entrin en contradicció amb la Llei Islàmica.

La realitat és que els particularismes culturals normalment s'utilitzen per a mantenir sistemes opressius per part dels governs (o de les jerarquies religioses dominants), i no acostumen a ser compartits per les respectives poblacions, especialment quan aquestes han tingut accés a la informació i a l'educació. Aquest és precisament un dels motius pel qual les Nacions Unides defensen la universalitat del dret a l'educació i a la informació, en la mateixa mesura que alguns governs defensors del relativisme cultural, de forma bastant sospitosa, restringeixen aquests drets.

També es presenten objeccions al principi de indivisibilitat dels drets humans, argumentant que alguns drets són prioritaris. Quan es preparava el text de la Declaració Universal aquestes discrepàncies es van posar de manifest en la prioritat que assignaven les democràcies occidentals als drets civils i polítics i la pressió dels països socialistes perquè es reconeguessin i incloguessin els drets econòmics i socials. En l'actualitat aquestes discrepàncies no estan del tot superades.

Però la necessària indivisibilitat dels diferents drets és evident: les persones no poden millorar els seus drets econòmics, socials i culturals sense espai i llibertat política. I d'altra banda, les llibertats polítiques, si no s'acompanyen d'un desenvolupament econòmic i social, no sempre beneficien en la pràctica els més necessitats.

A les característiques dels drets humans finalment cal afegir la inderogabilitat, però amb alguns matisos, ja que segons les diferents normes internacionals, regionals o nacionals de drets humans, la inderogabilitat no afecta per igual tots els drets. En determinades circumstàncies, de forma excepcional es legitima els Estats per derogar alguns drets. Uns altres han de ser respectats sempre, sense cap excepció, com el dret a la vida, a no ser esclavitzat o a no ser torturat, a no rebre tractes o penes cruels, inhumanes o degradants i a la no discriminació per motius de raça, religió, origen social o de qualsevol altra mena.

La inderogabilitat d'alguns drets es reflecteix en diferents documents regionals, com el Conveni Europeu de Drets humans de 1950 i la Convenció Americana sobre Drets Humans de 1969. Alhora, el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i el Pacte Internacional de Drets Econòmics Socials i Culturals, aprovats per les Nacions Unides el 1966, també contenen disposicions derogatòries; el primer de forma garantista i concreta en el cas d'alguns drets i el segon de forma més genèrica, amb un enunciat similar al de la Declaració Universal dels Drets Humans.

"En l'exercici dels drets i les llibertats, tothom ha d'estar sotmès només a les limitacions establertes per la llei i únicament amb la finalitat d'assegurar el reconeixement i el respecte deguts als drets i llibertats dels altres i de complir les justes exigències de la moral, de l'ordre públic i del benestar general en una societat democràtica."
Declaració Universal dels Drets Humans. Article 29, segon apartat

"Els Estats part en aquest Pacte reconeixen que, en l'exercici dels drets garantits per l'Estat de conformitat amb aquest Pacte, l'Estat únicament pot limitar tals drets segons determini la llei, només en la mesura que sigui compatible amb la naturalesa d'aquests drets i exclusivament amb el propòsit de promoure el benestar general en una societat democràtica."
Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals. Article 4