Des de fa molts anys utilitzem internet per difondre els recursos i els materials didàctics elaborats per Amnistia Internacional. Junt amb aquests materials propis, també facilitem informació sobre els materials d'altres organitzacions; el criteri per tenir-los en compte és que siguin de qualitat i adequats per a l'educació en drets humans.A banda dels criteris de la qualitat i la utilitat, es poden tenir en compte d'altres factors. Per exemple, que siguin publicacions en paper o accessibles virtualment (1), que els drets d'autor facilitin o dificultin la seva difusió, la facilitat de dur a terme les activitats, etc.
Un altre possible criteri és qui són els autors, tot i que en principi, hauria de ser un criteri irrellevant: si un material és bo, quina importància té qui l'hagi fet? De vegades, però, hi ha casos que fan dubtar. Per exemple: uns dels millors materials audiovisuals divulgatius sobre la importància de la Declaració Universal dels Drets Humans són els vídeos sobre els diferents articles de la Declaració realitzats per l'Església de la Cienciologia (2). Són fàcils de trobar a internet i fàcils d'identificar, perquè sempre acaben, a pantalla completa, amb les adreces "www.humanrights.com" o "www.youthforhumanrights.org" (dues de les diferents adreces que fa servir l'Església de la Cienciologia).
Per tant, en aquest cas tenim un material bo, però que alhora fa propaganda dels seus autors. De manera que si recomanem el material (perquè és bo) també farem difusió de l'Església de la Cienciologia (cosa que per nosaltres seria contradictori) (3). De fet, en el seu moment ja vam decidir no incloure la referència d'aquests vídeos a cap dels diferents apartats en els que esmentem recursos aliens. (4)
El cas d'aquests vídeos és un cas únic? En absolut, de casos amb característiques semblants n'hi ha molts. Perquè són molts els col.lectius, les entitats, les esglésies, que poden tenir un discurs general de defensa dels drets humans i que, alhora, qüestionen, relativitzen o silencien alguns d'aquests drets. Per exemple, quan s'esdevé que afirmen "que tots els éssers humans naixem lliures i iguals en dignitat i drets" i alhora tenen actituds més o menys homòfobes o més o menys misògines. Malauradament, això és més habitual del que sembla. I no només afecta algunes organitzacions o col.lectius, per desgràcia també és la política oficial d'alguns països (fins i tot democràtics).
En l'àmbit concret dels materials didàctics, un exemple d'aquestes paradoxes (les diferents maneres d'interpretar el contingut de la Declaració Universal dels Drets Humans) es va posar de manifest quan es va implantar a Espanya, l'any 2007, l'assignatura d'Educació per a la ciutadania: els llibres que van publicar les diferents editorials eren força diferents els uns dels altres (5). Per exemple, en alguns dels llibres els drets de les minories sexuals eren ignorats.
Quines són les conclusions de tot el que hem exposat fins ara? La més òbvia és que aquest tema és més complicat del que sembla, ja que la frontera que separa els materials susceptibles de ser suggerits dels altres no és sempre del tot clara. De manera que si volem jugar aquest joc hem d'assumir que és molt possible, fins i tot inevitable, que de vegades no l'encertarem del tot. Ja sigui per un excés de zel (descartant algun material), o per un excés de tolerància (incloent-ne algun que potser seria més coherent que no l'haguéssim inclòs).
És clar, hi hauria una altra opció, molt més fàcil: esmentar a les nostres pàgines només aquells materials que, des de la perspectiva dels criteris d'Amnistia Internacional, no generen cap mena de dubte, tant pel que fa als continguts com pel que fa als seus autors. Per exemple, els elaborats per les mateixes Nacions Unides, com ara l'ABC dels drets humans (cal no oblidar que el referent d'Amnistia Internacional pel que fa a l'educació en drets humans són sempre els criteris adoptats per les Nacions Unides).
Però aquesta postura "de mínims", tan prudent, és obvi que ens privaria de molts materials que poden ser-nos molt útils, de manera que ens sembla més adequat no ser sempre tan rigorosos i obrir una mica el ventall de possibilitats. I si ens equivoquem, sempre serem a temps de corregir-nos.
Ja per acabar, i per tal d'evitar malentesos: l'absència de la referència d'un material determinat a alguna de les nostres pàgines de recursos no té per què tenir cap relació amb les consideracions anteriors, més ben dit, en general no la té. La raó en general és més elemental, segurament és que no coneixem aquest material o recurs i, per tant, ni ens hem pogut plantejar la seva eventual inclusió. (6) En aquest sentit, recordem també que estem oberts a qualsevol suggeriment: estarem encantats si ens en feu arribar algun.
--
(1) Fa anys, la majoria de referències que recollíem (tant de materials d'Amnistia Internacional com d'altres organitzacions) eren publicacions en paper. Això ha canviat radicalment a favor dels recursos digitals.
(2) L'Església de la Cienciologia està considerada una secta en alguns països i reconeguda com a religió en uns altres. A qui li interessi el tema, a internet hi pot trobar tota la informació que vulgui.
(3) Pel que fa a la diferència entre religions i sectes, val a dir que l'important no són les etiquetes (sovint arbitràries). L'article 18 de la Declaració Universal dels Drets Humans proclama la llibertat religiosa; però la llibertat religiosa (igual que qualsevol altre dret o llibertat contingut a la Declaració) no pot ser utilitzada per atemptar contra la resta de drets i llibertats, tal com també proclama amb tota claredat l'article 30 de la Declaració.
(4) El que ens agradaria és disposar dels diners que tenen aquestes organitzacions i poder elaborar materials audiovisuals propis de qualitat, i llavors poder-los oferir lliurement.
(5) El Ministeri d'educació ha d'actuar subordinadament als principis constitucionals, els quals s'han d'interpretar (segons l'article 10 de la Constitució) "de conformitat amb la Declaració Universal dels Drets Humans".
(6) Ens agradaria ser capaços d'elaborar una bona base de dades de materials i recursos adequats per a l'educació en drets humans. Això requereix molta dedicació, molt temps de recerca i d'avaluació, de manera que actualment queda fora de les nostres possibilitats, tot i que no descartem algun dia abordar aquest projecte.