Grup d'educació

Amnistia Internacional valora la implantació de l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans a Espanya 

---

Un pas correcte, un desenvolupament insuficient. Escàs compromís de les Comunitats Autònomes amb les recomanacions internacionals sobre educació en drets humans

Madrid.- Amb motiu de l'inici del segon any d'implantació d'Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans (el primer en algunes Comunitats Autònomes), Amnistia Internacional insisteix en recordar que aquesta assignatura és un pas correcte de cara a assolir una educació en drets humans en sintonia amb la resta d'Europa.

No obstant això, encara queda molt camí per a recórrer fins el compliment dels compromisos internacionals adquirits per l'Estat espanyol en aquesta matèria: "el Govern encara no ha creat, fins ara, els mecanismes adequats que assegurin la sostenibilitat de l'educació per a la ciutadania i els drets humans en els centres educatius espanyols", assegura Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional a Espanya.

Arribar a les metes i objectius establerts pel programa Mundial d'Educació en Drets Humans és una responsabilitat de l'Estat espanyol que ha de ser atesa tant pel Govern central com per les Comunitats Autònomes.

L'organització ha constatat que les normes autonòmiques que desenvolupen la Llei Orgànica d'Educació (LOE) no han servit per a resoldre les manques que aquesta presenta en relació a educació en drets humans.

"La manifesta oposició a l'assignatura que han expressat els governs d'algunes Comunitats Autònomes representa un obstacle afegit a la construcció d'una cultura de drets humans en un camí que s'ha començat a recórrer a Espanya. Per la seva banda, els governs que no s'hi han oposat, han mostrat una feble incorporació de les recomanacions internacionals sobre aquesta matèria", continua Beltrán.

El desenvolupament és insuficient

L'organització valora positivament la defensa del Govern espanyol per a fer respectar els objectius de la LOE pel que fa a aquesta assignatura, en coherència amb la responsabilitat derivada dels acords internacionals subscrits. Però l'organització considera imprescindible que el Govern engegui una Comissió Nacional de Seguiment després de la implantació d'aquesta assignatura, amb uns mínims comuns de compliment del Programa Mundial d'Educació en Drets Humans.

La implantació d'Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans (ECD) es produeix sense tenir en compte les indicacions del Programa Mundial de les Nacions Unides d'Educació en Drets Humans pel que fa a la formació del professorat, el seguiment de l'aplicació dels continguts de l'assignatura i la falta d'una avaluació adequada a les característiques d'aquesta assignatura. De fet, en cap de les ordres i decrets autonòmics s'esmenta el Programa Mundial de les Nacions Unides per a l'Educació en Drets Humans.

Alhora, és fonamental incloure la formació inicial i permanent del personal docent, mitjançant la incorporació d'una assignatura obligatòria d'Educació en Drets Humans en totes les titulacions de Ciències de l'Educació i en el Màster de Formació per al Professorat de Secundària.

Per a arribar als objectius del Programa Mundial de les Nacions Unides, el Govern hauria de preveure la revisió dels materials educatius per part de persones expertes en educació en drets humans.

L'organització també recomana incrementar progressivament el nombre d'hores lectives destinades a l'assignatura a Secundària per tal d'igualar la mitjana europea.

"El Govern ha d'acabar amb aquestes mancances i així demostrar un veritable compromís amb els drets humans en l'àmbit educatiu", conclou Beltrán.

En l'apartat d'avanços, destaca l'existència de dues Comunitats Autònomes que disposen d'un marc legal autonòmic addicional a la LOE relatiu als drets humans: el Pla Basc d'Educació per a la Pau i els Drets Humans i el Pla d'Acció d'Educació en Drets Humans de Castella - la Manxa.

Una polèmica que obstaculitza la seva implantació

Des de la seva creació, aquesta assignatura ha provocat un encès debat polític i social sobre el dret a no cursar-la, que s'ha traslladat als tribunals. L'assumpte està ara en el Tribunal Suprem, que regularà el criteri durant els propers mesos.

Per a Amnistia Internacional, l'actual situació de confrontació al voltant de l'assignatura pot impedir una correcta adequació dels continguts de la matèria, d'acord amb el que assenyalen el Pla d'Acció del Programa Mundial d'Educació en Drets Humans de les Nacions Unides i les recomanacions dictades pel Consell d'Europa sobre educació per a la ciutadania.

Alhora, quatre normes autonòmiques d'educació (La Rioja, Madrid, Castella i Lleó, i Múrcia) han estat recorregudes pel ministeri d'Educació, que considera que amb elles s'ha suprimit del currículum de l'assignatura alguns dels continguts marcats per la LOE.

A Amnistia Internacional li preocupa que la supressió de continguts previstos en l'assignatura pugui suposar un incompliment dels principis rectors de l'educació en drets humans d'acord amb l'establert pel programa Mundial per a l'Educació en Drets Humans.

Espanya, amb la orientació europea

Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans s'imparteix en la majoria de països europeus. Des de 2005 més de 20 països -entre ells França, Portugal, Itàlia o Polònia - tenen aquesta assignatura com a part obligatòria dels seus plans d'estudi en l'ensenyament secundari obligatori.

Com a aspecte positiu, es pot assenyalar que la càrrega lectiva prevista en la LOE per a aquesta assignatura a Primària ja constitueix un avanç respecte a la mitjana europea, considerant que alguns països veïns, com França, Irlanda, Portugal, Polònia o Holanda, entre molts altres, no l'han implantat en aquest nivell.

No obstant això, en relació amb la càrrega lectiva assignada a Secundària, les Comunitats Autònomes segueixen mantenint-se per sota de la mitjana europeu, tot i que deu (Extremadura, Andalusia, Aragó, Astúries, Canàries, Cantàbria, Castella -la Manxa, Galícia, País Basc i València) i les dues ciutats autònomes (Ceuta i Melilla) han incrementat en dues hores la càrrega lectiva corresponent a l'educació per a la ciutadania i els drets humans, en relació amb el mínim marcat per la LOE.

Informació addicional

El 16 d'octubre de 2002, el Consell d'Europa, a través de la Recomanació 12/2002 del seu Comitè de Ministres, amb el suport pel govern espanyol del President José María Aznar, demanava als Estats Membres que "facin de l'educació per a la ciutadania democràtica un objectiu prioritari de la política educativa i de les seves reformes".

En paral·lel, el 2004 Espanya va promocionar i es va adherir al Programa Mundial de les Nacions Unides per a l'Educació en Drets Humans que planteja als Estats Membres la introducció en els sistemes educatius d'assignatures amb continguts específics en drets humans.

La Llei Orgànica d'Educació 2/2006 (LOE) representa la resposta del Govern espanyol a aquests compromisos internacionals i el currículum per a l'assignatura de ECD contingut en aquesta llei assumeix en conjunt les metes mínimes marcades per Nacions Unides i el Consell d'Europa.