Grup d'educació

"Fomentar el respecte i la valoració de les diferències; així com l'oposició a la discriminació per motius de raça, sexe, idioma, religió, opinió política o d'altra índole, origen nacional, ètnic o social, condició física o mental, o per altres motius." És l'objectiu que s'ha marcat el Programa Mundial per a l'Educació en Drets Humans. En la pràctica, implantar a Espanya l'assignatura per a assolir-lo ha generat una forta controvèrsia.

---

L'assignatura d'Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans (ECD) ha estat aquest curs 2008-2009 la gran novetat per a milers d'estudiants espanyols en deu comunitats autònomes (Balears, Canàries, Castella - Lleó, Castella - La Manxa, Comunitat Valenciana, Galícia, Madrid, Múrcia, País Basc i La Rioja) i dues ciutats autònomes (Ceuta i Melilla).

Als seus companys i companyes d'Andalusia, Aragó, Astúries, Cantàbria, Catalunya, Extremadura i Navarra l'assignatura ja els sona, ja que en aquestes set comunitats es va començar a impartir en el curs 2007-2008.

L'assignatura, prevista en la Llei Orgànica d'Educació (LOE), representa la resposta del govern espanyol als compromisos internacionals adquirits en matèria d'educació en drets humans. Els continguts de l'assignatura previstos en aquesta llei assumeixen les metes mínimes marcades per les Nacions Unides i pel Consell d'Europa. Malgrat això, la seva implantació a Espanya ha suscitat un encès debat polític i social que ha arribat, fins i tot, als tribunals.

Centenars de famílies, encoratjades per alguns governs autonòmics contraris a l'assignatura, han presentat demandes reclamant el dret a l'objecció a cursar ECD. Encara que diversos tribunals autonòmics ja han dictat sentències a favor o en contra, el Tribunal Suprem refondrà criteris en els pròxims mesos.

D'altra banda, el Ministeri d'Educació ha recorregut diverses normes autonòmiques per considerar que en elles s'ha suprimit del currículum de l'assignatura alguns dels continguts marcats per la LOE. Igualment, el Ministeri ha presentat un recurs contra la decisió del govern de la Comunitat Valenciana d'impartir ECD en anglès perquè considera que aquesta proposta només pretén posar traves al seu ensenyament.

Gestació de l'assignatura

Aquesta polèmica es produeix tot i que han estat governs de diferent signe polític els que han participat en la gestació de l'assignatura al llarg dels últims anys:

• El 1997 es va crear el Comitè Europeu d'Educació per a la Ciutadania durant la Cimera de Caps d'Estat i de Govern del Consell d'Europa. A Espanya governava llavors el Partit Popular del president José María Aznar.
• L'executiu d'Aznar va donar suport el 2002 la Recomanació 12/2002 del Comitè de Ministres del Consell d'Europa, que demanava als governs que "facin de l'educació per a la ciutadania democràtica un objectiu prioritari de la política educativa i de les seves reformes".
• El 2004, Espanya -representada pel govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero -, es va adherir al Programa Mundial de les Nacions Unides per a l'Educació en Drets Humans, que planteja introduir en els sistemes educatius assignatures amb continguts específics en drets humans.

L'assignatura no és nova a Europa. Des del 2005 és obligatòria en els plans d'estudi d'ensenyament secundari en més de 20 països, entre ells França, Portugal, Itàlia o Polònia.

Mancances pendents de resoldre

Amnistia Internacional ha analitzat les mancances de l'assignatura de ECD a Espanya i ha demanat al govern central i als autonòmics que adoptin les mesures necessàries per a solucionar-les:

• Absència d'una Comissió Nacional de Seguiment d'Educació en Drets Humans, així com de mecanismes autonòmics que garanteixin l'adequada implantació i avaluació dels continguts de l'assignatura, conforme a les recomanacions de les Nacions Unides.
• Insuficient càrrega lectiva en el nivell d'Educació Secundària, en comparació a d'altres països europeus, tot i l'increment que s'ha produït en algunes comunitats autònomes.
• Necessitat que els materials educatius per a impartir l'assignatura siguin revisats per experts en la matèria.
• Falta d'una adequada formació inicial i permanent del professorat. És necessari incloure en totes les titulacions de Ciències de l'Educació continguts obligatoris sobre educació en drets humans, així com preveure programes estables i adequats de formació en aquesta assignatura per al professorat en actiu.

"L'educació en drets humans és un poderós instrument per a la prevenció de conflictes i la prevenció de violacions dels drets humans. [...] és un àrea àmpliament reconeguda i acceptada pels governs i la societat civil com a instrument per a establir i mantenir societats democràtiques i pacífiques, construïdes sobre els principis de respecte envers els drets humans."
Kirsten Mlacach, representant de la OSCE (Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa).