Grup
d'educació
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Accions Urgents |
Resultats positius: les Accions Urgents són útils |
--------- | "Tot
i que és agradable i emotiu recuperar la llibertat perduda, encara
és més reconfortant saber que només ha estat possible
gràcies a les persones i les prestigioses organitzacions d'àmbit
mundial que han treballat incansablement per tal d'aconseguir la meva llibertat."
Omar del Pozo, ex pres de consciència cubà alliberat el 1998. (1) |
"Sense la feina
d'organitzacions com Amnistia Internacional, el món seria un lloc
molt pitjor."
Francisco Reardon, defensor dels drets dels presos al Brasil. (1) |
|
"Amnistia
Internacional és present quan molt poca gent esta disposada a ser-hi."
Ray Chioto, periodista de Zimbabue detingut i torturat el gener de 1998. (1) |
|
"Vaig estar tretze
anys a la presó i dos al pavelló dels condemnats a mort.
No sabia si moriria o no. El 1998 em van commutar la pena de mort per cadena
perpètua, i el mes passat vaig quedar en llibertat. Estic viu i
lliure. Aquests tretze anys van ser com un llarg i fosc túnel sense
final. Els vostres esforços per tal d'aconseguir l'alliberament
dels presos de consciència ens feien la càrrega més
lleugera i suportable."
Kim Song-man, ex pres de consciència a Korea del Sud, alliberat el 1998. (1) |
|
"Quan
el meu marit, Hamma Hammami, va ser detingut, torturat i condemnat a presó
el 1994, jo mateixa vaig experimentar l'eficàcia de les accions
d'Amnistia Internacional. Amnistia Internacional i d'altres Ong van tenir
un paper molt important en la millora de les dures condicions de reclusió
(mesos d'aïllament, agressions físiques i psicològiques)
i a l'hora d'aconseguir el seu alliberament."
Radhia Nasraoui, advocada tunisiana compromesa amb els drets humans, 1998. (1) |
|
"Tenia 16 o 17 anys
quan vaig sentir parlar per primer cop d'Amnistia Internacional, Quan una
persona viu en un país en el qual es rep molt poca informació
sobre el món exterior, se sent petita, impotent i completament indefensa
davant l'estructura de la dictadura. Però si s'assabenta que hi
ha una organització com Amnistia Internacional, a la qual no li
és indiferent la sort d'aquesta persona, agafa noves forces."
Faraj Sarkouhi, Iran. "Desaparegut" dos cops, empresonat i torturat, alliberat el 1998. (1) |
|
"Torno
a estar lliure, fora de la cel.la i de la presó, després
de nou anys de tortura, patiment i esperança. Aquesta lliberta meva
és el fruit de la pressió que vau generar vosaltres dia rera
dia, fruit del vostre treball i de la vostra valentia."
Mohammed El Boukili, ex pres de consciència al Marroc alliberat el 1994. (2) |
|
"Volem donar-vos
les gràcies per tota l'ajuda i el recolzament que ens vareu donar
a través de cartes i faxos en relació al nostre fill detingut
Muhannad Abu Rumi. La vostra ajuda ens va donar esperances y valor per
seguir endavant. Per ell va ser molt important saber que hi havia persones
al món a les quals els importava de debò la sort dels presos
i els drets humans".
Carta escrita per la família de Muhannad Abu Rumi, empresonat a Israel i alliberat el 1997. (3) |
|
"Em
falten paraules per expressar la gratitud de la meva mare pel retorn del
seu fill, la de la meva esposa pel retorn del seu espòs i la dels
meus fills pel retorn del seu pare. Vosaltres vau ser, que jo sàpiga,
l'única organització de dins i de fora del país que
va alçar la veu a favor dels drets dels ciutadans."
Timoshenko Pekmezi, Albània. Alliberat el 1996 (3) |
|
"M'agradaria expressar
la meva gratitud a totes les organitzacions internacionals que m'han enviat
faxos i cartes, gràcies a les quals el fiscal em va preguntar qui
era jo, que rebia tants recolzaments d'arreu del món."
Heshmatollah Tabardazi, periodista alliberat el 5 de novembre de 1999 i en el cas del qual havia treballat Amnistia Internacional. |