 |
Regala
les teves paraules
Abans titulat "Però, què ha fet aquesta gent?" |
Aquesta activitat també forma part de la Guia
de educació
Descripció
Organització d'un enviament massiu
de postals a una persona empresonada injustament, amb l'objectiu de recordar-li
que no està sol i al mateix temps pressionar els dirigents del seu
país perquè l'alliberin.
Edats
A partir de 9 anys (Primària, ESO
i Batxillerat).
Avís:
activitats amb menors i protecció de dades.
Objectius
Donar a conèixer la situació
d'aquelles persones empresonades a causa de la seva religió, forma
de pensar, idioma, origen ètnic o social, sexe o color de la pell.
Aquestes persones, quan no han utilitzat ni han donat suport a l'ús
de la violència, són anomenades preses de consciència
per Amnistia Internacional.
Participar en l'alliberament o la millora
de la situació d'aquestes persones.
Preparació
per part del professorat
Informar-se del cas que es tractarà
i, si es considera oportú, documentar-se sobre la situació
política del país al qual pertany el cas.
Material o suport
Informació
actualitzada sobre els casos
Paper, postals, sobres, segells...
Context de la
proposta
Arreu del món hi ha milers de persones
empresonades arbitràriament i injustament, ja sigui a causa de la
seva religió, de la seva forma de pensar, del seu idioma, del seu
origen ètnic o social, del seu sexe o del color de la pell.
Aquestes persones, quan no han fet servir
la violència ni n'han propugnat l'ús, Amnistia Internacional
les anomena presos de consciència.
Amnistia Internacional
diu que tots els presos de consciència han de ser alliberats immediatament
i sense condicions.
Però mentre no se n'aconsegueix
l'alliberament, a més de les tasques característiques d'Amnistia
Internacional (els enviaments massius de cartes reclamant la seva llibertat
i les diferents gestions fetes amb aquesta mateixa finalitat davant de
les autoritats dels seus respectius països),
una altra cosa que es pot fer és escriure als presos directament
per tal d'animar-los, per tal que s'adonin que no han estat oblidats i
que hi ha qui pensa en ells i se'n preocupa.
Aquesta és l'activitat que ara
proposem, i només cal llegir les paraules dels mateixos presos per
adonar-se de la importància que té.
"En les
hores més fosques del meu empresonament, les vostres paraules i
les vostres cartes van arribar-me com benvingudes gotes de pluja en un
desert sense fi" (Mohammed El Boukili, ex-pres de
consciència marroquí, 1994)
Activitat proposada
a) Desenvolupament general
--Introducció mitjançant
l'explicació del que són els presos de consciència
i la feina que fa Amnistia Internacional per tal d'aconseguir el seu alliberament.
--Exposició del cas del pres escollit.
--Contextualització del cas dintre
de les característiques del país corresponent.
--Per tal de ressaltar la importància
de l'acció que es vol dur a terme es pot citar algun
testimoni d'algun pres de consciència.
--Elaboració de cartes o postals
dirigides al pres seguint unes directrius bàsiques. Indicar que
el fet d'escriure directament al pres té un doble objectiu: d'una
banda, ell serà conscient que no és un pres oblidat, i per
un altre les autoritats responsables del seu empresonament s'adonaran que
el seu prestigi internacional es pot ressentir a causa de les seves conductes
repressives arbitràries, airejades per tot el món.
--Enviament de les cartes, ja sigui de
forma individual (preferible si és possible, ja que l'impacte és
més gran), o col·lectiva, totes juntes.
b) Directrius bàsiques
a tenir en compte a l'escriure les cartes
--En alguns casos, és millor no
esmentar el nom d'Amnistia Internacional ni, òbviament, enviar postals
editades per Amnistia Internacional. Quan és així, s'indica
en la fitxa del pres corresponent.
–És innecessari dir que el text
de les cartes o les postals ha de ser alegre, ha d'infondre ànims
i esperança. Per la mateixa raó, no és adequat enviar
dibuixos amb motius bèl·lics, execucions, etc. Cal posar-se
en la situació del pres i imaginar el que li agradaria rebre.
--És important tenir en compte
les diferències culturals i religioses. Per exemple, si el pres
no és cristià, no se li han d'enviar felicitacions de Nadal.
En canvi, sempre és correcte aprofitar la data del 10 de desembre
(Dia Internacional dels Drets Humans) o Cap d'any. Tampoc s'han d'enviar
postals en les quals apareguin begudes alcohòliques o persones "lleugeres
de roba". En alguns països, això podria ser molt mal vist.
--És millor no esmentar la situació
política del país del pres, o els fets dels quals se l'acusa,
ja que el correu és de vegades llegit pels guàrdies i un
text amb aquest contingut podria ser utilitzat en contra del pres.
c) Exemples de salutacions
en diferents llengües.
No vol dir que les cartes o les postals
s'hagin d'escriure així, són únicament uns textos
orientatius:
Els
meus millors desitjos us acompanyen. Sapigueu que us recordem.
Castellà: Mis
mejores deseos le acompañan. Sepa usted que no ha sido olvidado.
Anglès: My
best wishes. Take heart from knowing that you are not forgotten.
Francès: Mes
meilleurs voeux vous accompagnent. Rassurez-vous, on ne vous oublie pas!
Malgrat
que ens separi la distància, som a prop de vostè en els nostres
pensaments.
Castellà:
A pesar de que nos separa la distancia, estamos cerca de usted en nuestros
pensamientos.
Anglès: Though
you are far away, we are thinking of you.
Francès: Malgré
la distance qui nous sépare, nous sommes près de vous dans
notre pensée.
Avaluació
Què han sentit els participants
al rebre informació sobre els presos de consciència?
I al conèixer el cas concret tractat?
Com s'han sentit davant la possibilitat
d'involucrar-se en el cas, fent arribar un missatge d'esperança
al pres i una denúncia implícita a les autoritats?
Els ha motivat l'experiència a
plantejar-se implicar-se en altres accions relacionades amb els drets humans?
Variant
Per Sant Jordi, podeu organitzar una versió
adaptada d'aquesta activitat consistent en enviar postals
amb dibuixos de roses.
Més propostes
Si aquesta proposta
us sembla interessant, un cop realitzada us suggerim que consulteu les
altres propostes i materials que oferim a la web. Especialment:
--La
Guia d'educació en drets humans.
--El
projecte Escoles pels drets humans.
Elaboració
del material
Activitat iniciada per la Secció
holandesa d'Amnistia Internacional (Llista de salutacions), adaptada pel
Grup d'Educació d'Amnistia Internacional Catalunya (Però,
què ha fet aquesta gent?). Promoguda finalment per la Secció
espanyola amb la denominació actual, "Regala les teves paraules",
proposant-se anualment a tots els socis i simpatitzants durant el període
nadalenc (no obstant això, és una activitat que es pot dur
a terme durant tot l'any). |
