Bòria avall.
Ramon Muntaner. La Barcelona vuitcentista. Reculls històrics (1801-1900). Llibreria Catalonia, 1929
---
A primers del segle, ultra la forca i el patíbul, hi havia la pena d'assots, per a càstig dels delinqüents.
Sortia de la presó a cavall d'un ruc albardat, el reu, nu de mig cos per amunt i amb les mans lligades a l'arçó de l'albarda.
Anava precedit d'un agutzil, i al darrera del reu, el botxí, armat amb la penca de sola que servia per a donar els assots al sentenciat.
Seguien al darrera mossos de l'Esquadra.
En sortir el reu de la presó, que era a la Plaça de l'Angel, embocaven els carrers de la Bòria, Carders, Montcada, Traspalacio, Encants, Fusteria, Ample, Regomir, Ciutat, Bisbe, Plaça Nova, Corríbia, Tapineria i entrada novament a la presó.
A cada cantonada s'aturaven, i l'agutzil llegia la sentència, dient: 'Manda el Rey Nuestro Señor, y en su nombre la Real Sala del Crimen, que este hombre, llamado (aquí el nom del reu), sufra la pena de tres cientos azotes por (el delicte que havia comès)'. I com que en el transcurs del trajecte susdit hi havia cent cantonades, li corresponien tres assots a cada una; en acabar el curs complia la pena.
La penca de sola que portava el botxí era un tros de pell de bou com d'un pam de llarg, unida a un mànec de fusta, així és que en rebre el reu el cop, devia sentir forta fiblada.
En arribar a la Plaça Nova, marcaven l'esquena del sentenciat amb un ferro roent que hi havia preparat en un fogó, ferro que duia l'escut de la Ciutat.
A les dones també hom les passava Bòria avall, solament que aquestes no eren assotades; eren només passades per la vergonya.
Anaven també sobre d'una mula o ruc, lligades les mans a l'arçó de l'albarda, en la qual hi havia un ferro que acabava com un mig cercle o com mitja lluna, que encaixava molt bé sota la barba de la sentenciada, a fi i efecte que aquesta no pogués amagar la cara i fos vista per tothom.
Hi havia dones que hom les vestia amb una dalmàtica feta d'estora, i els posaven al cap una paperina de cartó guarnida amb papers de variats colors.
L'última dona que va ésser passada per la vergonya pública fou la tia Caterina, el 22 d'agost de 1816. Aquesta dona era acusada de pervertir noies joves, i per tal delicte fou passada Bòria avall i després condemnada a galeres.
Al Museu Municipal del Pac es pot veure la sella que portava el ruc i el fogó i el ferro amb el qual marcaven el reu.
- Fes un resum del text.
- Sabies que al segle XVII, a Barcelona (sense que fos l'excepció, sinó la norma en les societats de llavors), s'aplicaven aquest tipus de penes?
- Ens poden ser d'alguna utilitat, avui, els testimonis històrics com el d'aquest text, de temps antics?
- Hi ha països en els quals avui encara existeix la pena d'assots? En cas afirmatiu, quins?
- El model judicial i penitenciari actualment vigent al nostre país és rehabilitador, i no punitiu: castigar el delicte i rehabilitar la persona que ha delinquit. Per què hi ha sectors socials (majoritaris en alguns països), que avui segueixen defensant el sistema punitiu? Quins són els seus arguments?