Pensar en femení.
Marina Garcés.
"Fora de classe. Textos de filosofia de guerrilla", Arcàdia Editorial, 2016---
Fa poc em va arribar un comentari d'aquells que primer fan mal i després fan pensar: algú que suposo devia ser dona i segur feminista havia dit obertament en una conversa: "Com pot ser que li hagin encarregat el pròleg del nou llibre de la Wendy Brown a la Marina Garcés que no és feminista?"
Wendy Brown és una coneguda pensadora nord-americana, professora de Berkeley i autora d'una obra extensa poc coneguda encara. L'editorial de Madrid 'Enclave de Libros' en va publicar el llibre, 'La política fuera de la historia', un assaig sobre el pensament crític i revolucionari. Wendy Brown, com una exploradora que no es deixa abatre per la fi de la història i de les grans narracions, s'endinsa en les ombres del que pensadors com Marx, Nietzsche, Foucault o Derrida ens han deixat per pensar. És un llibre de filosofia política, doncs, escrit per una dona compromesa amb el pensament, amb el seu temps i com no pot ser d'altra manera amb les dones i amb tots aquells que no s'adeqüen a les condicions de la societat patriarcal.
Directament vinculada al que als EEUU es coneix com estudis feministes, Wendy Brown, no dubta a expressar i compartir precisament en aquest llibre una preocupació, que li ha valgut moltes crítiques de les seves col.legues: diu que la institucionalització del que en un moment havia estat i segueix sent una lluita necessària, corre el perill de convertir els estudis feministes en un gueto i les seves protagonistes en defensores d'una identitat política tancada, convertida en programa acadèmic i de recerca.
La qüestió que es planteja és: només és feminista qui des del seu àmbit de recerca, sigui la filosofia, la literatura o l'arquitectura, s'ocupa exclusivament en qüestions de gènere i en fa la seva especialitat? Portaré la preocupació de Wendy Brown més lluny. Crec que això és precisament el que volen els que segueixen alimentant el patriarcat des de l'acadèmia, la cultura i els mitjans; que les dones ens ocupem només "de problemes de dones". Que fem de nosaltres mateixes un tema i un problema, ben delimitat i separat, en lloc d'entrar, contagiar i intervenir en els "seus" temes amb altres maneres de fer i de pensar.
Fa molts anys em va arribar un altre comentari, que em va fer mal i que mai no m'ha deixat de fer pensar. Acabava de dipositar la tesi doctoral al departament, i un vell professor que l'havia fullejada li va comentar a un company meu: "Has vist quina tesi més bona, la Marina Garcés escriu com un home!" M'he preguntat moltes vegades què volia dir, quan és tan evident que no escric com un home. Amb els anys ho he anat entenent: No reconeixia com a femení un pensament que no parlava de dones i sobre dones. I, sobretot: no acceptava que una dona pensant en femení, s'ocupés com si res, d'ontologia o de "filosofia pura" com se'n solia dir. Això senyors meus és cosa d'homes.
1. Creus que el teu pensament es pot definir segons el gènere? T'agradaria que fos així?
2. Creus que hi ha clarament un pensament masculí i un altre de femení?
3. Actualment hi ha altres realitats o opcions que no entren en el patró clàssic de femení/masculí, com se suposa que haurien de pensar aquestes persones?
4. Per què creus que a la Marina quan fa una cosa ben feta li diuen: pensa com un home? Amaga alguna altra cosa aquesta afirmació? És casual que la faci un professor home?
5. Es pot ser feminista tot i tractar altres temes que no es redueixin a allò considerat com a propi del món o els interessos femenins?
6. Què creus que en pensa la Wendy Brown? I tu?