Greuge de les dones.
Marie de Gournay (1565-1645). "Greuge de les dones" (1626).
Tret de: "Igualtat entre els homes i les dones. Greuge de les dones", traducció de Lídia Anoll, Adesiara Editorial, 2010.---
Que n'ets d'afortunat, lector, si no pertanys a aquest sexe al qual hom proscriu tots els béns en privar-lo de llibertat; al qual, a més hom li proscriu fins i tot l'exercici de quasi totes les facultats en excloure'l dels càrrecs, els oficis i les funcions públiques: en una paraula, sostraient-li el poder -en la moderació del qual es formen la major part de les virtuts- a fi de continuar donant-li com a única felicitat, com a virtuts sobiranes i úniques, la ignorància, la servitud i la facultat de fer l'imbècil si aquest joc li plau.
Afortunat, un cop més, tu que pots ser savi sense cometre cap infracció: la teva qualitat d'home et concedeix , en la mateixa mesura que ho prohibeix a les dones, tota acció d'alta volada, tota idea sublim i tota consideració teòrica exquisida. Però, per tal de no esmentar, aquesta vegada, els altres greuges que es fan contra aquest sexe, digueu-me, si us plau, ¿de quina manera injusta no se'l tracta, normalment, en les reunions, en la mesura que hi pren part? I sóc tan poc o, més ben dit, tan vanitosa que no temo confessar que ho sé per pròpia experiència.
1. Fes un resum del text
2. Marie de Gournay va escriure "Greuge de les dones" el 1626. ¿Creus que era normal que a principis del segle XVII una dona s'expressés així?
3. Quan creus que les dones, no com a excepció sinó de manera més general, van començar a parlar públicament així?
4. Creus que les dones d'avui encara poden fer seves part d'aquestes queixes? En cas afirmatiu, en pots posar exemples?