De petita vaig patir abusos sexuals per part del meu pare.
Esperança Roure. "No, pare, no". Edicions Tres i Quatre, 2017 (p. 19, 72, 73, 82, 83, 84, 100, 107)
---
Em dic Esperança Roure i tinc trenta-cinc anys.
De petita vaig patir abusos sexuals per part del meu pare.
Sóc la gran de sis germans (...) Totes nosaltres hem passat per la mateixa situació.[12 anys] ...diumenge al matí, mentre els altres jugaven a fora, em va cridar, i em va fer asseure al sofà, al seu costat. Em va passar la mà per l'espatlla. Jo em vaig quedar de pedra. Ja em veia a venir què passaria... no era la primera vegada. Em va posar la mà per sota la samarreta, i em va començar a tocar els pits. Jo em sentia tan malament! (...)
I a sobre em va preguntar: 'Que t'agrada?' I què li havia de dir? Sempre ens diuen que als grans no se'ls pot contestar. Jo sé que ell vol que li digui que sí, i si li dic que no s'enfadarà. (...)
Un altre dia em va asseure a la falda, i em va preguntar: -Que ja tens pèl al pubis?- No sabia què dir, però vaig fer que sí amb el cap, amb por que passés el pitjor... -Que m'ho deixes veure? (...)
Ell és el meu pare i té el dret de fer el que vulgui amb mi. Per alguna cosa és el pare. Jo haig d'obeir. Així que, novament, em fa baixar pantalons i calcetes, em mira i em toca. En aquests moments em volia morir! (...)
En aquell moment jo estava asseguda al sofà, amb els cosins i cosines. Tothom va marxar, i jo em vaig quedar mirant una revista. Al meu costat hi havia un dels meus cosins, l'Esteve. I, de sobte, em passa la mà pel damunt de l'espatlla (com feia el pare) i em comença a tocar un pit. (...)
El que em costa més d'entendre és que l'oncle m'ha ofert feina al seu despatx de metge. Diu que puc ajudar la seva secretària amb l'arxiu. (...)
Però resulta que no hi puc anar. Fa uns quants dies que va venir la tia Rita a casa. Ella i la mare em van agafar a part i em van dir que no podia anar a treballar amb l'oncle Josep. Es veu que la seva secretària, una dona ja gran, els va trucar i les va advertir que valia més que jo no hi anés. (...)
Suposo que deu voler dir que l'oncle fa coses com les que fa el pare. (...)
[53 anys] Ara ja fa uns sis anys que no mantinc cap mena de relació sexual amb en Joan [marit]. No puc. Ell ho entén, però és clar que això és un gran inconvenient en la nostra relació de parella. Emocionalment, sóc com una muntanya russa: uns dies amunt, uns altres avall.
Continuo tenint insomni, medicant-me i procurant posar il.lusió en el simple fet de viure. (...)Les estadístiques ens diuen que els agressors són les figures paternes en el 45% dels casos, els germans o germanes en 11%, alguns membres de la família extensa en el 19% dels casos, algun conegut o coneguda en el 17% i figures desconegudes en el 6%. D'entrada, doncs, la confiança ja està guanyada per part de la majoria d'adults abusadors i fins i tot la família del nen o nena també confia en aquesta persona.
1. Fes un resum del text.
2. El text no és d'una obra de ficció, sinó autobiogràfic. És necessari que hi hagi persones que facin públiques aquestes experiències traumàtiques personals per les quals han passat?
3. Coneixes algun cas proper d'abusos a menors? En cas afirmatiu, com s'ha gestionat?
4. Quines mesures creus que s'haurien d'adoptar per tal de minimitzar aquest tipus d'abusos? Creus que seria possible arribar-los a eradicar del tot?